En trucar al 901 200 345, telèfon d'atenció de l'Agència Tributària espanyola, un contestador automàtic guia per les opcions que permet la línia. Una de les primeres opcions és l'elecció de la llengua. En prémer la tecla 2, la de la llengua catalana, passa a una operadora castellanoparlant que s'excusa dient que no pot garantir la llengua que ha triat el client i que no pot seguir la trucada en català.
Aquest fet és especialment greu pel fet que suposa un incompliment legal de la Llei espanyola de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, segons la qual la llengua dels procediments tramitats per l'Administració General de l'Estat serà el castellà, tot i que és vàlida la llengua cooficial a cada comunitat autònoma. Així mateix, disposa que tot aquell que ho sol·liciti té el dret de rebre la informació en la llengua que ho demani.
A més a més, l’esmentat servei telefònic d’Hisenda (901 200 345) segrega en les seves opcions idiomàtiques el català i el valencià, tractant-les com si fossin dues llengües diferents, un fet que considerem un instrument més d'agressió lingüística per part del govern estatal, com ja va quedar palès en l'estudi que la Plataforma per la Llengua va fer sobre el català en els webs institucionals de l’Estat, El tractament de la llengua catalana en els webs de les empreses públiques i de les institucions del govern espanyol.
L'àrea d'Empresa i consum de l'entitat inclourà la denúncia en el recull de queixes que anualment fa arribar a l'Administració i al Síndic de Greuges.
Aquest fet no és puntual. En els darrers anys, l'Agència Tributària espanyola ja ha estat protagonista d'algunes situacions que han posat de manifest el greuge discriminatori al català per la impossibilitat d’emplenar la declaració amb el "programa Padre" o de tramitar documentació en català per la manca de models en aquesta llengua.
Aquestes deficiències suposen una nova demostració de la nul·la sensibilitat de l’Administració estatal amb el català i se suma a les nombroses queixes trameses a la Plataforma per la Llengua sobre la deficient atenció dels serveis públics estatals. De fet, segons l’informe de queixes lingüístiques que cada any elabora la Plataforma per la Llengua, l’atenció dels organismes públics, i en concret els que depenen de l’Administració central, són un dels principals motius de queixa dels ciutadans.
