Hem tornat a fer un sí categòric a la cultura i al nostre país. Un sí clamorós que en aquesta Diada hem volgut compartir amb totes aquelles afirmacions d’altres àmbits que durant els darrers quatre anys també s’han fet sentir amb vehemència: sí a l’educació pública de qualitat; sí als drets laborals; sí a la llibertat d’expressió i de manifestació; sí a la sanitat pública universal; sí a la preservació del territori i de la mar; sí a la preservació del patrimoni; sí a la recuperació de la memòria i de la justícia històriques; sí a l’habitatge; sí a la igualtat de gènere; sí als drets d’orientació sexual i d’identitat de gènere.
Compartim aquesta festa i aquest clam amb els nostres germans del País Valencià que en aquesta mateixa hora celebren l’acte central de la seva Diada. Per això, vull saludar especialment els socis i simpatitzants d’Acció Cultural del País Valencià.
Durant la legislatura que s’acaba, els nostres drets lingüístics han patit els atacs més despietats i cruels d’ençà de la mort del dictador. Greuges i escomeses provinents del govern de les illes que, per imperatiu legal, ha de vetllar per l’ús, el coneixement, la difusió i el prestigi de la llengua catalana. I no sols això, sinó que aquest mateix govern l’ha menyspreada presentant-la com un element de conflicte, raó per la qual l’ha marginada, confinant-la als àmbits domèstics i domesticats. L’ha segregada a l’administració pública, l’ha reduïda a la mínima expressió en els mitjans de comunicació i ha provat de foragitar-la de l’escola. La darrera agressió ha estat la desaparició dels canals en català, del 3/24 i del Súper 3/33, però amb la vostra força els recuperarem!
Per afeblir el català i els seus parlants, li han negat el nom, han destruït enteses, han contradit la ciència, han elogiat la incultura i han mentit sense cap vergonya. I tanmateix, com adverteix Ramon lo Foll, totes les mentides no valen –ni fan- una veritat.
Per això i malgrat totes aquestes envestides intoxicades, innobles i insensates, la resposta dels mallorquins i de la resta de ciutadans de l’arxipèlag ha estat exemplar per honorable, nombrosa, persistent i assenyada. A cada galtada lingüísticocultural que hem rebut, els illencs hem donat l’altra galta, la de la dignitat, del seny i de la responsabilitat. I és en aquesta rèplica inapel·lable que ens hem de fer forts perquè demostra que la immensa majoria de la ciutadania illenca està a favor de la nostra llengua, del seu coneixement i del seu ús generalitzat i normalitzat; a favor que sigui la llengua de la cohesió social.
En aquesta Diada transcendental, l’OCB apel·la a la vostra sensibilitat per tal d’aconseguir que tots prenguem consciència del maltractament que ha rebut la llengua catalana de part del nostre govern durant la legislatura que s’acaba i que davant aquests cops, no hi val ni l’ocultació ni la indiferència. L’OCB apel·la al cor, al sentiment més profund de cada un de vosaltres per poder dir ben fort que no consentirem cap més escarni ni vexació al nostre parlar català; que no tenim cap por i que ens declaram orgullosament catalanoparlants; que mai de mai no callarem davant de cap abús o tropell als nostres drets lingüístics i que quan calgui direm prou, prou d’injustícia i d’iniquitat, prou de mordasses, restriccions i retrocessos en matèria lingüística. Prou!
Perquè som majoria, aconseguirem que es rectifiqui, que es refacin els ponts del diàleg, del seny, del consens i de l’entesa. Perquè som majoria, aconseguirem fer del coneixement, de l’educació i de la cultura el veritable motor de progrés que tant freturam. Perquè som majoria aconseguirem que la llengua catalana, la nostra llengua, ocupi el lloc que li correspon per ser la pròpia, la històrica, això és, que sigui la llengua d’acollida, de relació i de futur. Per això, aquest mosaic que hem fet amb tots els colors del sí, ens ha de servir de referent a l’hora d’elegir els nostres futurs representants.
Aquest mosaic fet amb tots els colors del sí ens ha de donar el coratge per seguir donant-ho tot per aquestes terres enmig de la Mar Nostra, per la seva cultura, per la seva llengua i per la gent que hi viu i les viu. Si ho feim així, guanyarem el futur de dignitat que ens mereixem com a poble.
