En aquest sentit, la vaga que en aquests moments realitzen els instal·ladors de Telefónica no és una excepció. A pesar dels elements informatius de primer ordre que conté aquesta mobilització, com per exemple:
- Afecta al voltant de 20.000 treballadors a tot l’Estat, entre autònoms i empleats de les subcontractes.
- És una de les primeres aturades massives d’un sector precaritzat. No afecta assalariats o funcionaris, sinó principalment autònoms.
- És una vaga indefinida, el que dóna una idea de la gravetat del conflicte.
- Destapa les condicions laborals dels instal·ladors de telefonia.
- Ha rebut el suport del personal fix de Telefónica, empresa a la qual es demana la reinternalització d’aquests serveis. Un fet que provaria el fracàs de les polítiques d’externalització, precarització i trossejament de les plantilles que va patir Telefónica als anys 90, després de ser privatitzada.
- Afecta un sector clau per a l’economia i sobre el que pesen constants denúncies de mal servei i preus alts.
Però sembla que aquests arguments no han estat suficients per convèncer la majoria d’editors de mitjans, que han prestat poca o cap atenció a la vaga.
En sentit contrari, les notícies més destacades sobre el conflicte s’han centrat a criminalitzar els vaguistes. L’exemple més clar d’això s’ha pogut llegir a El Mundo, que el 14 d’abril incloïa en portada unes suposades declaracions textuals dels vaguistes on es deia que “Hem de ser més dolents i deixar mig Madrid sense línies”.
El reportatge –realitzat emprant exclusivament fonts policials anònimes- se centra en “intents de sabotatge”, encara que es reconeix que aquests realment no s’han produït. I si bé als titulars s’anuncia que “les aturades estan afectant serveis com la protecció contra la violència de gènere”, al text s’especifica que “la Guàrdia Civil va tenir seriosos problemes per poder atendre un cas de violència de gènere”. També s’utilitza un llenguatge altament criminalitzador, referint-se a alguns dels sindicats convocants com “trames organitzades”.
Ni en aquest article ni en els altres que ha publicat el diari és impossible saber quines són les condicions laborals dels instal·ladors subcontractats, ni tan sols en el que va publicar-se el 9 d’abril, on en principi s’hauria d’explicar el context general en què esclata el conflicte. En lloc d’això, al subtítol s’assegura que “[els treballadors] mantenen l’aturada a pesar de la decisió de la companyia de renovar els acords vigents amb les seves empreses externes”.
Encara que el cas d’El Mundo és probablement el més extrem –tant pel to emprat com per la rellevància i difusió del mitjà- no és l’únic. El Confidencial, per exemple, dedica un reportatge d’investigació –mitjançant l’anàlisi de les converses a Twitter sobre el tema- que prova de demostrar “allò que s’amaga darrere la vaga dels tècnics de Telefónica”. El reportatge conclou que la creació de comptes exclusius a Twitter per difondre conflictes sindicals provaria “la intencionalitat de diferents sindicats per a fer campanya” –com si donar suport a una vaga no fos una tasca purament sindical- i obviant la possibilitat que hi hagi gent que pugui tenir un compte a Twitter exclusivament per a fer militància, sindical en aquest cas.
Uns altres casos menys explícits són aquells en els que les úniques notícies sobre el cas es refereixen a les conseqüències –quasi sempre negatives- del conflicte en els usuaris, deixant de banda les seves causes i context.
Finalment, Mèdia.cat no ha pogut trobar cap reportatge que s’enfoqui precisament en la direcció contrària: Si les telecomunicacions són un sector econòmic i social tan estratègic, com pot ser que es deixi en mans d’una miríada d’empreses subcontractades i plantilles precaritzades, amb els perills que això comporta per a la qualitat dels serveis.
