La tragèdia de l’institut Joan Fuster de Sant Andreu, en què un alumne de 13 anys ha mort un professor i ha ferit dues professores i dues alumnes del centre, ha generat una allau de titulars i comentaris a les xarxes socials. Es tracta d’un drama inèdit, i la primera reacció ha de ser sens dubte la solidaritat cap a les víctimes i les seves famílies. És lògic que els mitjans de comunicacio hi estiguin prestant moltísisma atenció, i és probable que, amb algunes excepcions cridaneres, la majoria ho facin amb professionalitat.
Al mateix temps, però, cal ser conscients que ens trobem davant d’un cas que hauria de gaudir d’una cobertura mediàtica especialment curosa. En primer lloc, perquè el principal protagonista és un menor d’edat. Però també perquè aquesta mena de situacions extremes, on són fàcils les comparacions amb els episodis de violència viscuts als instituts nordamericans, solen ser terreny abonat per als partidaris d’implementar més “mà dura” a nivell punitiu. El debat sobre la responsabilitat penal del menor, sobre sí les lleis són o no són prou efectives, o sobre si hi ha o no prou seguretat als centres educatius seran la norma de les tertúlies dels pròxims dies.
Per tot plegat, és important fer l’exercici de prendre distància i, tot i que resulti complicat en un dia trist com avui, parar atenció a les dades i intentar defugir les conclusions precipitades. Aquest article n’aporta tres que demostren que cal evitar l’alarmisme a l’hora d’abordar la problemàtica de les agressions a mestres, sense menystenir, òbviament, la gravetat d’aquesta mena de situacions.
UGT: un 2% dels mestres pateixen agressions "regulars"
Un informe de la UGT de 2010, realitzat a partir de 1.200 enquestes a professors de secundària de l’Estat espanyol, revela que les agressions físiques a docents no són ni molt menys generalitzades. Tan sols un 7,4% dels professors enquestats afirma que ha rebut agressions per part d’alumnes. Un 2% afirma que pateix agressions de forma “regular” (un cop al mes com a mínim). L’enquesta no especifica ni els tipus ni la gravetat de l’agressió física, només constata, segons la resposta del treballador, l’existència, o no de les mateixes.
El Defensor del Professor: un 7% de les queixes dels mestres fa referència a agressions d'alumnes
El sindicat ANPE disposa d’un servei anomenat el Defensor del Professor, que periòdicament publica informes a partir de les trucades, correus electròniques i entrevistes presencials realitzades per professors que afirmen patir algun tipus de problemàtica al seu centre educatiu. Segons el darrer informe publicat pel Defensor del Professor, el curs 2013-2014 es van rebre 3.345 queixes. De totes elles, un 7% feia referència a agressions d’alumnes. Els problemes administratius o l’assetjament per part d’alguns pares són conflictes molt més habituals.
Enquesta de Convivència Escolar: el 98.7% d'alumnes afirma que mai ha agredit un professor
També hi ha dades des d’un altre punt de vista: el dels alumnes. En l’Enquesta de Convivència Escolar i Seguretat a Catalunya del curs 2005-2006, realitzada a partir de la informació facilitada per 10.400 alumnes de 199 centres d’arreu de Catalunya, el 98,7% de l’alumnat afirmava que mai havia agredit físicament a un professor o professora. La xifra era similar a la d’un informe realitzat el curs 2000-2001. L’enquesta més recent de convivència, del curs 2011-2012, no inclou dades sobre agressions a professors.
Avui és un dia tràgic i cal expressar tota la solidaritat amb la comunitat educativa. Però també cal reivindicar que l’escola, en aquest país, no és per norma general un espai de conflicte. Al contrari: sovint és un espai on es resolen conflictes, gràcies a la feina de mestres i docents, i a la implicació de tota la comunitat educativa.
