Avui en dia, l'11 de març de 2015, marca el quart any des de l'inici d'un dels pitjors desastres nuclears del món: les fusions del nucli del reactor triples i falles catastròfiques edifici de contenció de la central nuclear de Fukushima Daiichi. És una crisi nuclear que, per desgràcia, continua desenvolupant-se.
La contaminació ambiental generalitzada segueix sent en gran mesura. Els esforços de descontaminació són, moltes vegades, falten objectius del govern. Grans quantitats d'aigua altament radioactiva desemboquen al mar des de l'emplaçament del reactor cada dia. La ubicació dels nuclis de reactors fos en les unitats 1-3 segueix sent desconegut - que és un problema que requereix grans quantitats d'aigua de refrigeració cada dia per reduir al mínim el risc d'una altra versió principal de radiació.
Malgrat aquests problemes actuals i el fet que molts dels més de 120.000 refugiats nuclears desplaçats segueixen vivint en condicions d'evacuació difícils quatre anys més tard, el govern d'Abe al Japó està pressionant per reiniciar flota nuclear ociosa del país.
Primer ministre Abe ha estat promocionant nuclear com una part necessària de la matriu energètica, necessària perquè el país compleixi els seus compromisos climàtics. En realitat, però, és molt poc probable que el Japó tornarà a assolir 15 a 20% de l'electricitat objectius nuclears que s'han suraven actualment per un grup de treball especial del Ministeri d'Economia, Comerç i Medi Ambient.
Basant-se en nuclear per complir amb les obligacions del clima del Japó està apostant el futur del planeta i de les generacions de la gent a venir a la fantasia d'un polític.
I, com "segur" i "neta" és aquesta font d'energia, en realitat? Si creiem que els amants dels inhibidors de RT, que és molt segur - un accident catastròfic passa només una vegada cada 250 anys, diuen.
No obstant això, no cal ser un científic nuclear per dir-los que hem experimentat alguns accidents més importants que els que en els 70 anys dels programes nuclears, incloent el desastre de la central nuclear de Fukushima Daiichi - amb 3 reactors de la central experimenta lloc col·lapses; el col·lapse catastròfic de Txernòbil; i els col·lapses parcials en el de Three Mile Island i Fermi 1 centrals nuclears dels EUA - només per nomenar uns quants.
Una persona lògic seria mirar a aquesta evidència, així com la trajectòria de la indústria, i, o bé revisar la seva opinió o revisar els seus models de predicció. Probablement les dues coses estan en ordre.
Per desgràcia, la indústria, i molts reguladors, han seguit per remolcar la línia de "seguretat" - mentre que al mateix temps afeblir les normes de seguretat del reactor perquè els reactors d'envelliment poden reunir-se amb ells . I la flota nuclear d'envelliment en moltes parts del món resulta en augment dels riscos de seguretat , com a components es degraden amb el temps i el desgast.
Si anem a parlar de la "seguretat" en el context de les armes nuclears, també és important ampliar la nostra perspectiva més enllà d'un enfocament centrat en els riscos d'accidents catastròfics únicament en reactors nuclears en funcionament, als principals riscos ambientals i públic de seguretat imposades per la totalitat del cicle nuclear. Aquests inclouen la mineria de l'urani ;processament d'urani per crear combustible nuclear ( mòlta, conversió, enriquiment i fabricació - cada pas utilitza combustibles fòssils i genera residus radioactius); les emissions radioactives durant el seu funcionament - tant, les emissions radioactives de rutina i els accidentals; i el cada vegada més gran problema dels residus nuclears . Després de més de set dècades de la tecnologia nuclear, l'eliminació del combustible nuclear gastat final està encara sense resoldre en qualsevol part del món. Alguns països, com el Regne Unit , França i Rússia , agreugen el problema dels residus radioactius " reprocessament "el combustible nuclear gastat - 01:00 plutoni procés químic de separació dels residus radioactius d'alta activitat, que no només genera una enorme quantitat d'efluents radioactius gasosos i líquids, però augmenta els riscos de proliferació de bombes nuclears.
També hi ha indicis que, fins i tot en absència d'un desastre major, els reactors nuclears poden ser perillosos per a la salut humana - en particular per als nens .
El positiu és que no necessitem acceptar aquesta tecnologia bruta, perillosa i obsoleta - ni a mantenir els llums encesos ni per complir els objectius de reducció de carboni .
Potser enlloc és aquest punt més rellevant que al Japó. A partir del quart aniversari desastre de Fukushima Daiichi, el país serà de gairebé un any i mig sense un sol reactor en línia - i ni un sol apagada o una baixa de voltatge com a resultat.
I mentre els successius governs japonesos han fallat a establir polítiques sòlides que donin suport plenament les mesures d'eficiència energètica i d'expansió d'energies renovables necessaris per complir amb el repte global de mitigació dels impactes del canvi climàtic, els governs locals estan entrant en el buit de lideratge deixat pel govern nacional.
La ciutat de Fukushima va declarar al desembre de 2012, que el seu primer objectiu de revitalitzar la prefectura de desastres devastada va ser "Construir una societat segura, segura i sostenible lliure d'energia nuclear." En 2014, el govern de la prefectura va donar seguiment a aquest objectiu amb un compromís amb un objectiu de 100% d'energies renovables per a l'any 2040.
El Govern Metropolità de Tòquio acaba d'anunciar un rècord de 23% de reducció en les emissions de carboni en el quart any del seu programa de cap and trade - degut en gran part a les mesures d'eficiència energètica que van començar arran de la catàstrofe nuclear de Fukushima.
Aquests passos importants estan en marcat contrast amb les del govern d'Abe, que segueix pressionant perquè l'energia nuclear - i al mateix temps el desenvolupament de mecanismes per soscavar el desenvolupament de l'energia renovable . El llogaret nuclear que Abe habita, juntament amb els buròcrates al Ministeri d'Indústria i les empreses d'energia nuclear, han vist el futur d'energia neta - i no agradar. Ells saben que els costos de l'energia renovable - PV especialment solar - continuaran baixant i el seu augment de quota de mercat a tot el planeta. I aquests costos de caiguda en picat, els temps de construcció ràpida i estalvi de carboni massives de fonts modernes d'energia renovable, fan vells, perillosos i bruts tecnologies, com l'energia nuclear, obsolet.
Els que van crear la catàstrofe nuclear de Fukushima Daiichi saber que els seus centrals nuclears no tenen lloc en un Japó modern. I ells estan lluitant tan dur com pugui per aturar el progrés de l'energia neta i apuntalar els seus beneficis basats d'energia bruta.
Però, per al poble de Japó, la majoria dels quals oposar-se a qualsevol reinici nuclear, hi ha enormes oportunitats en l'horitzó d'un futur veritablement segur i net. I nosaltres, de Greenpeace, a estar amb ells - en contra de l'envestida del llogaret nuclear - per assegurar que el futur d'energia neta renovable es converteix en una realitat.
Per destacar, juntament amb la gran majoria dels japonesos que creïn un futur #ZeroNuclear és possible, per Japó i el món, afegeix el seu nom a la petició d'avui
