L’imperialisme i l’oligarquia volen ensorrar la incipient Revolució bolivariana
El passat 12 de febrer, les autoritats del Govern Bolivarià de Veneçuela anunciaven que havien aconseguit impedir un nou intent de cop d’Estat. El President de la República Nicolás Maduro va denunciar “que es pretenia usar a oficials de l’Aviació Militar, acció que va ser totalment desarticulada pels òrgans d’intel·ligència de l’Estat”. Per aquest motiu es van produir una sèrie de detencions.
El pla de cop d’Estat, “Plan Jericó” de la contra colpista veneçolana finançada per l’or nord-americà, planejava bombardejar punts estratègics de Veneçuela per crear el caos i poder derrocar militarment a un govern que ha estat elegit democràticament. L’agressió militar preveia bombardejar el Palau de Miraflores, com en una altra època es va fer a La Moneda de Santiago de Xile, i als estudis de la televisió pública TeleSur. Així mateix, el pla del cop d’Estat incloïa també una vessant mediàtica en què es pretenia difondre un article als diaris que donés el tret de sortida i la difusió d’un vídeo nacionalment i internacional per a buscar el suport mediàtic dels mitjans de comunicació.
Aquest recolzament mediàtic és el que va acompanyar la mal anomenada Revolució Taronja d’Ucraïna el 2004, o més recentment la Revolta del Maidan, o les invasions imperialistes al Nord d’Àfrica i Síria en la mal anomenada Primavera Àrab. Tanmateix, aquesta pràctica ja va ser emprada a Veneçuela l’onze d’abril de 2002, en un intent de cop d’Estat contra el President Hugo Chávez. En motiu d’aquella ocasió, el President de Fedecámaras (la patronal veneçolana), Pedro Carmona Estanga, va ser posat com a President per part dels colpistes. Les empreses del grup PRISA com El País o la Cadena SER van córrer a donar suport al cop d’Estat catalogant-lo com a Cop d’Estat cívico-militar. El mateix Estat espanyol va reconèixer d’immediat el Govern colpista en un temps rècord.
Aquests fets evidencien les ingerències de les polítiques imperialistes de les potències econòmiques occidentals (EUA i UE) per tal de seguir sotmetent els pobles, empobrint-los cada cop més i perpetuant la divisió internacional del treball en què se sustenta el sistema capitalista.
Aquets intents de desestabilitzar el govern democràtic veneçolà no venen d’ara, observem com des del mateix dia que Nicolás Maduro va ser elegit com a màxim dirigent veneçolà, la dreta reaccionària veneçolana va intensificar l’articulació de les diferents estratègies per assaltar les institucions de l’Estat. Aquestes estratègies van des de les malnomenades revoltes dels estudiants, passant per les “guarimbes”, vagues empresarials o els desproveïments de productes bàsics produïts pel sector privat, fins a la utilització de sicaris paramilitars colombians per atemptar contra militants destacats del moviment bolivarià.
En aquests moments, Veneçuela travessa uns moments difícils, ja que s’està aguditzant la lluita de classes en el seu entorn ràpidament. Per aquest motiu des de Poble Lliure volem emplaçar el conjunt de les classes populars dels Països Catalans a posar-se del costat del poble treballador de Veneçuela.
Exigim el respecte i la defensa de la sobirania i el dret a decidir el seu futur al poble treballador veneçolà davant la seva oligarquia nacional amb connexions des de fa dècades amb els interessos de l’imperialisme dels EUA.
Ens afegim a les crides fetes pel moviment de solidaritat internacionalista dels Països Catalans a demostrar tot el suport al poble veneçolà i a les seves institucions. Per aquest motiu, des del primer moment, Poble Lliure es va solidaritzar amb el Cònsol General de Veneçuela per al territori dels Països Catalans.
Exigim el respecte a la voluntat de la classe treballadora veneçolana de construir la seva alternativa popular al pensament hegemònic neoliberal.
Com deia José Martí, creador del Partit Revolucionari Cubà i organitzador de la Guerra Necessària per la independència de Cuba: "El Nord ha estat injust i cobdiciós ha pensat més en assegurar uns pocs la fortuna que en crear un poble per al bé de tothom: ha mudat a la terra nova americana els odis tots i tots els problemes de les antigues monarquies..." i afegia que “els pobles d’Amèrica són més lliures i pròspers a mesura que més s’aparten dels Estats Units”.
Com a independentistes dels Països Catalans, sentim com a pròpia la lluita digna del poble veneçolà, donem la nostra solidaritat internacionalista al Govern Bolivarià de Veneçuela davant les ingerències occidentals i en la seva construcció del socialisme.
Tot el suport a la sobirania popular expressada a les urnes i a cada espai públic conquistat per la classe treballadora!
Països Catalans, 21 de febrer de 2015
