Avui Europa sencera es fot les mans al cap davant uns éssers repugnants i depravats (els terroristes wahabites), que menyspreen profundament allò que la Declaració dels Drets de l’Home (i posteriorment de la Dona) van consagrar, que ejaculen amb fotos de caps tallats d’infidels i descreguts kurds o d’heretges xiïtes, i que han pervertit l’islam fins a convertir-lo en una coartada per implantar la llei del més salvatge.
Però sembla oblidar qui en són els promotors (la coalició entre l’imperilisme euroianki i les tiranies del Golf) i qui les principals víctimes: els milions de musulmans i especialment musulmanes que arreu del món pateixen el terror dels qui els voldrien tornar al feudalisme més tronat.
Aquesta Europa, i en particular la República Francesa, van molt malament de memòria: semblen no recordar que fa encara prou feines un any, aquests mateixos energúmens qualificats ara com a terroristes, eren presentats com a “lluitadors per la democràcia” a Síria. Hollande reclamava a Obama la destrucció de la República Siriana (evidentment per tenir pas lliure vers l’Iran) i la cessió d’aquell territori a aquests mateixos depravats que ara, tornant de les vacances assassines a les que des d’Europa se’ls va encoratjar, porten com a souvenir allò que han après: el menyspreu més absolut per la vida, la llibertat intel·lectual, la democràcia i la igualtat de gènere.
Ep, però no només a Síria. La història de promoció del wahabisme per part de la República Francesa és llarga, comença els anys 70-80 as Algèria, fomentant-lo com a contrapoder vers el FLN, (tots sabem com va acabar) i es consagra en l’operació dissenyada pels serveis secrets francesos i perpetrada per l’OTAN i el feixisme islamista sota comandament francès i catarí per enderrocar Gadaffi, apoderar-se de les concessions d’hidrocarburs i, de retruc, convertir el país més pròsper de l’Àfrica en una nova Somàlia a escasses milles nàutiques del Sud d’Europa.
Diem-ho clar: Baixar al-Assad i Muamar Al-Gadafi eren els dos líders àrabo-islàmics que més havien lluitat contra la xacra islamista, i han esdevingut víctimes de l’imperialisme de França, d’Europa i de l’OTAN, aliat dels qui paradoxalment (o no) dirigeixen ideològicament i sostenen econòmicament el terrorisme wahabita: les tiranies del Golf Pèrsic.
I diem-ho encara més clar: els responsables màxims d’aquesta xacra són els propietaris del París Saint Germain i patrocinadors del FC Barcelona: la dictadura esclavista de Qatar.
Tan cert com que van ser els EUA els qui van promoure Bin Laden com a gran heroi de la lluita antisoviètica, donant peu així a la creació d’AlQaeda, i després van utilitzar els seus atacs com a excusa per a la repressió de les llibertats en nom de la seguretat, ara el capitalisme europeu, en una lògica clara d’evolució feixistitzant, pretén utilitzar el monstre que ha ajudat a crear com a excusa per a noves lleis de control social i repressió de la població.
El feixisme europeu, des de Le Pen i Pegida, a Alba Daurada i Svoboda, i l’islamofeixisme d’Al Qaeda, l’Estat Islàmic i les tiranies del Golf es retroalimenten i són dues cares de la mateixa moneda: la necessitat de l’imperialime, les respectives oligarquies i el gran capital de mantenir el control econòmic, social i polític de bona part del planeta.
Ells, els poderosos, els veritables enemics, tenen molt clar que el dia en què l’anàlisi materialista i dialèctica de la realitat triomfi sobre religions, fetitxes cultural i fanatismes identitaris, a Europa i al Món Àrabo-Islàmic, el seu temps haurà acabat, i no se n’estan de promoure la ignorància, la violència sectària i l’estupidesa a tort i a dret i amb tots els mitjans al seu abast… per molt que de vegades prou subtilment amb la complicitat necessària de legions de suposats periodistes.
Com deia Gramsci: formeu-vos, perquè necessitarem tota la vostra intel·ligència!
