Ara bé, puntualitza que "primer, es limita l'accés dels periodistes a determinades zones. Segon, com que hi ha molta competència entre els mitjans, el rigor es relaxa: hem de ser els primers, no els millors. Tercer, l'administració no sempre tracta igual tots els mitjans. I quart, tant els mitjans com l'administració vulneren molts principis deontològics".
A Carles Pont li va cridar l'atenció que "les fonts més citades pels mitjans de comunicació eren els damnificats, seguits de molt a prop pels polítics. Hi va haver una certa sobreactuació dels polítics. Però, a mesura que van passar els dies, els polítics van guanyar protagonisme i els damnificats el van perdre".
De la gestió de la crisi, el que més va irritar als periodistes segons Carles Pont, fou "el que va passar el diumenge 6 de febrer del 2005: l'alcalde, el president de la Generalitat i els seus seguicis entren a la zona restringida i a ells no se'ls permet el pas". I el redactat de la nota del 8 de febrer. "La nota deia que es donaria informació quan hi hagués un fet noticiable. Això es va interpretar com que l'administració volia controlar la informació".
I el que va fer malament els mitjans de comunicació va ser el de "caure en el sensacionalisme i voler fer espectacle de la informació. Alguns ho van fer de manera volguda. Es va transgredir la norma d'evitar la difusió del sofriment. Es va transgredir la norma de la veritat: algunes televisions parlaven de manifestacions multitudinàries... de cent persones. O que s'havien desallotjat cent mil famílies. Mitja Barcelona!"
Carles Pont és partidari dels protocols entre periodistes i l'Administració per gestionar situacions d'aquest tipus de crisi.
Recordem
El 13 de febrero “La Vanguardia” publicaba la carta de una lectora, con el título Carmel: Govern i mitjans:
“Sóc periodista de TV3 i, durant molts anys, he estat reportera al carrer. Aquests dies visc amb tristesa la polèmica creada per la nota que el Departament de l’Oficina de Comunicació del Govern va enviar el 8 de febrer a tots els mitjans, en la qual es restringia l’accés dels periodistes al barri del Carmel “per motius de seguretat”, i que assegurava que es lliurarien imatges filmades per una agència de notícies “quan hi hagués un fet noticiable” –se suposava que era el Govern qui determinaria el fet noticiable–. Aquesta nota és inacceptable.Primer, perquè només els periodistes podem determinar quins fets dels que es produeixen en qualsevol esdeveniment són “noticiables” o no. Ni el Govern ni el Col·legi de Periodistes es poden atribuir aquesta facultat. Segon, adduir que les restriccions s’han de fer per “preservar la seguretat” dels periodistes o, inclús, per preservar la intimitat dels veïns, són raons fal·laces. Els veïns no necessiten que ningú els tuteli. La defensa del periodista, en aquests casos, no ha de venir del Govern ni del col·legi, sinó que el periodista ha d’esmentar, en la seva crònica, la restricció a la qual ha estat sotmès. A més, en el cas del Carmel, les restriccions d’accés a la zona afectada només han estat vigents pels periodistes, però no han influït per a res en les successives visites dels polítics.El cap de l’Oficina de Comunicació del Govern, Enric Marín, ha demanat excuses per aquesta nota. Però el cas és que això ha succeït i ens hauria de fer reflexionar a tots: autoritats, mitjans de comunicació i ciutadans.
EVA MINTENIG Periodista dels serveis informatius de TV3 Barcelona”
“Sóc periodista de TV3 i, durant molts anys, he estat reportera al carrer. Aquests dies visc amb tristesa la polèmica creada per la nota que el Departament de l’Oficina de Comunicació del Govern va enviar el 8 de febrer a tots els mitjans, en la qual es restringia l’accés dels periodistes al barri del Carmel “per motius de seguretat”, i que assegurava que es lliurarien imatges filmades per una agència de notícies “quan hi hagués un fet noticiable” –se suposava que era el Govern qui determinaria el fet noticiable–. Aquesta nota és inacceptable.Primer, perquè només els periodistes podem determinar quins fets dels que es produeixen en qualsevol esdeveniment són “noticiables” o no. Ni el Govern ni el Col·legi de Periodistes es poden atribuir aquesta facultat. Segon, adduir que les restriccions s’han de fer per “preservar la seguretat” dels periodistes o, inclús, per preservar la intimitat dels veïns, són raons fal·laces. Els veïns no necessiten que ningú els tuteli. La defensa del periodista, en aquests casos, no ha de venir del Govern ni del col·legi, sinó que el periodista ha d’esmentar, en la seva crònica, la restricció a la qual ha estat sotmès. A més, en el cas del Carmel, les restriccions d’accés a la zona afectada només han estat vigents pels periodistes, però no han influït per a res en les successives visites dels polítics.El cap de l’Oficina de Comunicació del Govern, Enric Marín, ha demanat excuses per aquesta nota. Però el cas és que això ha succeït i ens hauria de fer reflexionar a tots: autoritats, mitjans de comunicació i ciutadans.
EVA MINTENIG Periodista dels serveis informatius de TV3 Barcelona”
