Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Amb diners públics es tanca el cas del Carmel

Tot i que la Fiscalia apunta la possibilitat que hi hagi delicte
La Fiscalia ha demanat al jutjat d'instrucció el sobreseïment de les actuacions pels danys ocasionats als veïns per l'enfonsament d'un túnel del metro al barri del Carmel de Barcelona el gener del 2005. En l'escrit dirigit al Jutjat d'Instrucció 33 de Barcelona, el fiscal considera que, encara que l'actuació dels responsables de les obres "pogués revestir el caràcter de delicte de danys imprudents", la Fiscalia ha de sol·licitar l'arxiu del cas després que els perjudicats ja s'hagin retirat com a acusació.

28/06/2008 16:28 Política
Recordem que en el cas del Carmel es va demostrar que hi va haver una falla humana, conclusions que contradiuen les afirmacions del Conseller Nadal que va dir molt abans: "tot apunta a una multiplicitat de causes, que, naturalment, en el moment que passa tenen el desencadenant. Quin és aquest desencadenant? Jo encara no el sé, ni ningú crec que el sàpiga".
 
Les conclusions de l'informe de tres experts sol·licitat per la jutgessa que instrueix el cas del túnel del Carmel. A diferència de la comissió parlamentària, aquest informe focalitza l'atenció especialment sobre l'errada en la detecció d'una falla, fet que s'hauria pogut evitar amb una inspecció adequada. Més concretament, i sobre l'estabilitat del terreny, els experts han pogut comprovar "que algun aparell essencial d'auscultació no va ser convenient llegit -va estar més de dos mesos sense lectura- ni els seus resultats anòmals no van portar a reconsiderar la qualitat del terreny". 
 
I és que Nadal sempre assegurava que mai no sabríem el que va realment va passar al Carmel 
 
Els fets
El 27 de gener de 2005 es va produir al barri barcelonès del Carmel  l'enfonsament del túnel de maniobres de l'ampliació de la línia 5 metro.De resultes d'aquest esfondrament més d'un miler de persones (1.057) van haver d'abandonar els seus domicilis i dues escoles van ser evacuades.

Aquests fets van provocar una tempesta política que es va agreujar quan l'anterior president de la Generalitat d'amunt, Pascual Maragall, va acusar els anteriors governs de CiU de cobrar comissions en les obres de licitació pública.

Un mes tard, el 24 de febrer, el Parlament de Catalunya va aprovar la creació d'una comissió d'investigació sobre els fets formada per dos membres de cada grup parlamentari amb vot ponderat i set experts sense dret a vot. Aquesta comissió va presentar el 25 de maig del mateix any les seves conclusions, conclusions que establien una multiplicitat de causes en l'esfondrament del túnel del Carmel, com ara la manca de control en l'execució de les obres, deficiències en el càlculs del projecte que van provocar un sosteniment insuficient del túnel o l'absència d'estudis geològics en un projecte modificat. Per contra, no s'hi establia cap mena de responsabilitat política, excepte en els casos del director de Ports i Transports Jordi Julià, i el president de GISA, Ramon Serra, que ja havien dimitit el mateix 24 de febrer.

El passat de 28 de juny es van conèixer algunes les conclusions de l'informe de tres experts sol·licitat per la jutgessa que instrueix el cas del túnel del Carmel. A diferència de la comissió parlamentària, aquest informe focalitza l'atenció especialment sobre l'errada en la detecció d'una falla, fet que s'hauria pogut evitar amb una inspecció adequada. Més concretament, i sobre l'estabilitat del terreny, els experts han pogut comprovar "que algun aparell essencial d'auscultació no va ser convenient llegit -va estar més de dos mesos sense lectura- ni els seus resultats anòmals no van portar a reconsiderar la qualitat del terreny".

Aquestes conclusions contradiuen les afirmacions que conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal va fer el 24 de febrer de 2005 al ple monogràfic del Parlament d'amunt sobre el tema de l'esfondrament del Carmel. En aquella sessió Nadal va afirmar que no hi havia una única causa i que "la responsabilitat és tots i de ningú".
 
 
 
L'APUNT
Amb diners públics  s'ha tancat el cas del Carmel. Tres anys i mig després ningú ja no s'enrecorda del què va passar. El veïnat afectat ja ha cobrat i vol oblidar, ho trobem molt normal, però amb el seu silenci davant la llei serà impossible esbrinar legalment tot l'afer. Sabem que hi ha responsabilitats polítiques, sabem el que va passar, tot i que Nadal no les vulgui reconèixer, i des del dos costats de la plaça sant Jaume estan més que contents d'haver tancat el cas. I el dubte que ens queda és de saber si la llei serà igual per a tothom. Si és així, això pot ser un camp i que pugui. I ens diners públics silenciarem les atrocitats dels governants.
La sort que van tenir en el cas del Carmel, és que no hi va haver cap mort. És una de les coses "ells sempre han remarcat" públicament
 
 
 
Per saber-ne més
 
 
 
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid