De resultes d'aquest esfondrament més d'un miler de persones (1.057) van haver d'abandonar els seus domicilis i dues escoles van ser evacuades.
Aquests fets van provocar una tempesta política que es va agreujar quan l'anterior president de la Generalitat d'amunt, Pascual Maragall, va acusar els anteriors governs de CiU de cobrar comissions en les obres de licitació pública.
Un mes tard, el 24 de febrer, el Parlament de Catalunya va aprovar la creació d'una comissió d'investigació sobre els fets formada per dos membres de cada grup parlamentari amb vot ponderat i set experts sense dret a vot. Aquesta comissió va presentar el 25 de maig del mateix any les seves conclusions, conclusions que establien una multiplicitat de causes en l'esfondrament del túnel del Carmel, com ara la manca de control en l'execució de les obres, deficiències en el càlculs del projecte que van provocar un sosteniment insuficient del túnel o l'absència d'estudis geològics en un projecte modificat. Per contra, no s'hi establia cap mena de responsabilitat política, excepte en els casos del director de Ports i Transports Jordi Julià, i el president de GISA, Ramon Serra, que ja havien dimitit el mateix 24 de febrer.
El passat de 28 de juny es van conèixer algunes les conclusions de l'informe de tres experts sol·licitat per la jutgessa que instrueix el cas del túnel del Carmel. A diferència de la comissió parlamentària, aquest informe focalitza l'atenció especialment sobre l'errada en la detecció d'una falla, fet que s'hauria pogut evitar amb una inspecció adequada. Més concretament, i sobre l'estabilitat del terreny, els experts han pogut comprovar "que algun aparell essencial d'auscultació no va ser convenient llegit -va estar més de dos mesos sense lectura- ni els seus resultats anòmals no van portar a reconsiderar la qualitat del terreny".
Aquestes conclusions contradiuen les afirmacions que conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal va fer el 24 de febrer de 2005 al ple monogràfic del Parlament d'amunt sobre el tema de l'esfondrament del Carmel. En aquella sessió Nadal va afirmar que no hi havia una única causa i que "la responsabilitat és tots i de ningú".
Tres mesos més tard de l'enfonsament, en una entrevista al programa Els Matins, Nadal insistia en aquesta tesi que ha quedat invalidada per l'informe d'experts. A continuació us en transcrivim el tall de veu:
Aquests fets van provocar una tempesta política que es va agreujar quan l'anterior president de la Generalitat d'amunt, Pascual Maragall, va acusar els anteriors governs de CiU de cobrar comissions en les obres de licitació pública.
Un mes tard, el 24 de febrer, el Parlament de Catalunya va aprovar la creació d'una comissió d'investigació sobre els fets formada per dos membres de cada grup parlamentari amb vot ponderat i set experts sense dret a vot. Aquesta comissió va presentar el 25 de maig del mateix any les seves conclusions, conclusions que establien una multiplicitat de causes en l'esfondrament del túnel del Carmel, com ara la manca de control en l'execució de les obres, deficiències en el càlculs del projecte que van provocar un sosteniment insuficient del túnel o l'absència d'estudis geològics en un projecte modificat. Per contra, no s'hi establia cap mena de responsabilitat política, excepte en els casos del director de Ports i Transports Jordi Julià, i el president de GISA, Ramon Serra, que ja havien dimitit el mateix 24 de febrer.
El passat de 28 de juny es van conèixer algunes les conclusions de l'informe de tres experts sol·licitat per la jutgessa que instrueix el cas del túnel del Carmel. A diferència de la comissió parlamentària, aquest informe focalitza l'atenció especialment sobre l'errada en la detecció d'una falla, fet que s'hauria pogut evitar amb una inspecció adequada. Més concretament, i sobre l'estabilitat del terreny, els experts han pogut comprovar "que algun aparell essencial d'auscultació no va ser convenient llegit -va estar més de dos mesos sense lectura- ni els seus resultats anòmals no van portar a reconsiderar la qualitat del terreny".
Aquestes conclusions contradiuen les afirmacions que conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal va fer el 24 de febrer de 2005 al ple monogràfic del Parlament d'amunt sobre el tema de l'esfondrament del Carmel. En aquella sessió Nadal va afirmar que no hi havia una única causa i que "la responsabilitat és tots i de ningú".
Tres mesos més tard de l'enfonsament, en una entrevista al programa Els Matins, Nadal insistia en aquesta tesi que ha quedat invalidada per l'informe d'experts. A continuació us en transcrivim el tall de veu:
Antoni Bassas (AB): Del que ha sentit fins ara a la comissió d'investigació, ha tret alguna conclusió?
Joaquim Nadal (JN): Cap que no sigui la que vaig dir jo el primer dia. Cap de nova que no aportés jo el primer dia en la meva primera compareixença.
Joaquim Nadal (JN): Cap que no sigui la que vaig dir jo el primer dia. Cap de nova que no aportés jo el primer dia en la meva primera compareixença.
AB: O sigui, que no està servint de res la Comissió...
JN: No dic això. La comissió ha anat molt bé, i és de les que ha treballat bé i que ha anat molt fons en les coses, però del conjunt de les aportacions... no hi ha, i a major precisió, sens dubte, primer perquè no sóc un expert, i segon perquè a sang calentes pots donar una versió i després, amb el temps, les pots anar depurant i perfeccionant, aquestes versions.
Però finalment, malgrat algun moment estel·lar en què semblava que algú deia ja està, ja ho tenim, algú finalment ens ha explicat què va passar? Què va passar i per què passar, en els termes que ho voldríem saber aquests que som simples de pensament? No ho sabem.
És dir, ja m'agradaria poder dir: efectivament va passar perquè a tal hora de la nit tal de tal dia un senyor es va equivocar i va fer una cosa que no havia de fer, que és la versió més simple i més entenedora per tothom.
No, tot apunta a una multiplicitat de causes, que, naturalment, en el moment que passa tenen el desencadenant. Quin és aquest desencadenant? Jo encara no el sé, ni ningú crec que el sàpiga.
És dir, ja m'agradaria poder dir: efectivament va passar perquè a tal hora de la nit tal de tal dia un senyor es va equivocar i va fer una cosa que no havia de fer, que és la versió més simple i més entenedora per tothom.
No, tot apunta a una multiplicitat de causes, que, naturalment, en el moment que passa tenen el desencadenant. Quin és aquest desencadenant? Jo encara no el sé, ni ningú crec que el sàpiga.
AB: Ni el sabrà…
JN: És molt difícil de saber-se
AB: Entendrà que és dur eh, que passi una cosa com aquesta i que no acabem sabent exactament per què va passar.
JN: Mentre sapiguem el conjunt de coses que van fer possible que passés jo em quedo molt tranquil.
JN: Mentre sapiguem el conjunt de coses que van fer possible que passés jo em quedo molt tranquil.
Dir per què passa eeh... un accident de cotxe d'aquells que se'l fa el propi conductor sense que intervingui ningú més? Ha sortit de la calçada perquè ha tingut un esvaneixement, es va adormir, va tenir un infant...?
AB: Això l'autòpsia li dirà.
JN: O no. O no. L'autòpsia no li dirà que es va adormir. L'autòpsia li dirà si va tenir un infart. Al final, de les múltiples circumstàncies que poden provocar un accident de trànsit eeeh... d'un sol cotxe, hi ha circumstàncies que se'ns escapen: enlluernament, que no podem controlar, un anunci d'aquests que criden l'atenció a mig carrer i que fan que llavors el cotxe s'enfili a l'acera i s'emportin tres persones per davant… Tot és molt complicat.
JN: O no. O no. L'autòpsia no li dirà que es va adormir. L'autòpsia li dirà si va tenir un infart. Al final, de les múltiples circumstàncies que poden provocar un accident de trànsit eeeh... d'un sol cotxe, hi ha circumstàncies que se'ns escapen: enlluernament, que no podem controlar, un anunci d'aquests que criden l'atenció a mig carrer i que fan que llavors el cotxe s'enfili a l'acera i s'emportin tres persones per davant… Tot és molt complicat.
AB: Deixem l'analogia viària, conseller.
