És Badalona Comunicació l’únic cas d’ingerències polítiques? Com està regulada l’autonomia dels mitjans locals públics?
La Llei de Comunicació Audiovisual (LCA) de 2005 marca quines són les obligacions legals per a garantir l’autonomia dels mitjans de comunicació públics a partir de dos instruments bàsics que han de desenvolupar les corporacions municipals: un reglament d’organització i funcionamentdel servei públic i un contracte programa que n’ha de definir els continguts i el finançament. És al reglament on correspon determinar les normes de nomenament dels màxims responsables de la gestió del servei públic, cosa que s’ha de fer seguint criteris de pluralisme. En una declaració institucional del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) de 2011, elaborada poc després de les eleccions municipals, es va fer un recordatori a les, llavors, noves corporacions locals de les obligacions legals que tenien al respecte dels seus mitjans. Una resolució que va ser enviada a 185 ajuntaments, titulars en aquell moment d’un servei públic de comunicació audiovisual, i a 53 entitats gestores. “És rellevant destacar, en aquests moments, la importància d’adoptar les previsions establertes a la LCA per tal de garantir la desgovernamentalització del servei públic de comunicació audiovisual local i dels directius dels mitjans públics, que han d’ésser nomenats amb criteris estrictament professionals per assegurar l’autonomia en la gestió de les seves emissions”, s’afirmava llavors des de la institució audiovisual catalana.
Fonts del Sindicat de Periodistes de Catalunya valoren que els objectius que es marcava la llei, tot i els avenços, encara estan lluny de ser aconseguits i en molts casos els mitjans locals encara segueixen estant massa a prop dels governs municipals. Històricament hi havia hagut mitjans públics locals que havien estat gestionats directament per un regidor de l’equip de govern, cosa que s’ha volgut canviar a partir de la LCA demanant organismes independents i òrgans de governs col·legiats. En aquest sentit, de les 11 televisions locals públiques que hi ha Catalunya les que corresponen als municipis més grans com Barcelona, L’Hospistalet del Llobregat i Badalona són les que tenen més desenvolupades les obligacions legals, els òrgans autònoms de gestió i els mecanismes de garantia del pluralisme. Tot i que també hi ha hagut d’intents despolititzar els mitjans públics locals a pobles petits com ara a Esparreguera o Altafulla.
La situació de Badalona no fa més que posar en evidència que amb un organisme autònom de gestió no n’hi ha prou per garantir la no ingerència dels governs municipals. Per això, el Col·legi de Periodistes, fa pocs dies, ha emés un comunicat davant “la imminent renovació dels càrrecs directius de Barcelona Televisió i els mitjans públics de l’Hospitalet de Llobregat” en el qual demanava que “els futurs responsables dels mitjans públics de les dues principals ciutats de Catalunya han de ser un exemple d’elecció per criteris professionals i no partidistes” . De fet en el cas de Badalona el mateix Consell de l’Audiovisual, a instància del propi consistori, va censurar en gener de 2012 el partidisme de la proposta de configuració del consell d’administració de Badalona Comunicació presentada pel govern municipal del PP i en va demanar l’elecció d’independents elegit a partir de “la capacitat, el mèrit i la idoneïtat dels candidats”.
En aquest sentit, el Col·legi de Periodistes demanava al seu Decàleg de bones pràctiques de la comunicació local pública “estructures organitzatives –consells editorials o consells d’administració– que garanteixin la professionalitat de les persones que hi treballen i la participació del conjunt del consistori, de les organitzacions de la societat civil i de la ciutadania local” en referència als mitjans locals. El reglament de Barcelona TV, com a exemple més desenvolupat, marca que el seu director es designa a partir d’un concurs públic, al qual demana uns requisits professionals, i,a més, ha de ser avaluat pels membres del consell d’administració de l’ens. La diferència amb la televisió de Badalona rau, sobretot, en què la presa de decisions a BTV demana un mínim dues terceres parts de consens per elegir els membres del consell d’administració, el director o en la presa de decisions. Una situació molt similar es reprodueix a l’Hospitalet del Llobregat, però no a Badalona on no calen majories qualificades. Una condició que porta a haver de consensuar els nomenaments i que fa que resulti més complex designar directius propers al govern de torn.
Des del Sindicat de Periodistes s’assenyala, a més, l’existència de comitès professionals -com els de TV3 i Catalunya Ràdio- com a una altra garanties de l’autonomia dels professionals als mitjans públics locals. En el cas de les televisions locals només n’existeix a BTV, tot i que a l’Hospitalet del Llobregat la seva creació forma part d’una disposició transitòria del reglament.
Mitjans públics locals i supramunicipals
A Catalunya hi ha concedides 11 llicències de TDT locals i públiques de les quals nou estan a la demarcació de Barcelona, una a Tarragona, una altra a Girona i cap a Lleida. I, si bé en el cas dels municipis més grans són els ajuntaments els que se’n fan càrrec d’una emissora, també s’han generat plataformes televisives locals i públiques en les quals participen diferents municipis. Alguns exemples són TAC 12 a Tarragona, que agrupa vàries comarques tarragonines, o M1TV al Maresme, entre altres. De fet, històricament els mitjans locals (públics o privats) davant la seva reduïda dimensió s’han associat per compartir la producció de continguts i fer-ne distribució entre les diferents emissores d’arreu de Catalunya, cosa que actualment es concreta amb La Xarxa. Un sistema que fa viables moltes televisions locals a partir de compartir programació i continguts mentre es respecta la seva identitat local.
Els mitjans locals, la crisi i més
Els mitjans locals públics han patit també durant els anys de crisi les retallades que han afectat els ajuntaments però, alhora, per motius propis: una ambiciosa i costosa planificació de la TDT ha dut a la reconversió -quan no a la fallida- a més d’una televisió. L’article La caiguda dels Mitjans locals de Pilar Gonzalo, secretaria de Comunicació de l’SPC, en deixa testimoni. Així, durant els anys de crisi s’ha tancat Gavà TV, Canal Nord i la Televisó de l’Hospistalet de Llobregat, que ha ressorgit posteriorment en format multimèdia. La continuïtat de Badalona TV va arribar a estar en qüestió i en altres casos la reducció pressupostària de les televisions públiques locals ha provocat un important nombre d’acomiadaments. Amb tot, la recent obertura de Barcelona FM, vinculada a BTV, podria ser la senyal d’un canvi de tendència.
