Ser dona és meravellós! Sí, és bonic, és un do com deia Maria Mercè Marçal, és un orgull!!
Tot i viure en un món patriarcal, on les dones som la imatge de la submissió, l’esclavatge d’una societat masclista, aquelles que ocupem l’esglaó més baix d’aquesta divisió de classes que uns han creat perquè cadascuna de nosaltres sapiguem i tinguem molt clar a on pertanyem.
Ser dona té molts peròs, masses. Moltes dificultats a les quals hem de fer front dia rere dia; violències de tot tipus que patim a casa, a la feina, als carrers, ... a tot arreu. Ser dona és la precarietat de ser considerades inferiors als homes; i tantes altres barbaritats que haurien de deixar sense esma a totes i tots els que les practiquen i se’n senten orgullosos, millors, forts i poderosos, com portar-les a terme tan sols demostra la seva covardia. Si tan valents fossin tots aquells que es creuen superiors a nosaltres no tindrien la necessitat de fer-nos sentir inferiors per sentir-se millors. El masclisme, el sexisme, el patriarcat, el capitalisme és de covards!
I amb cada una de les agressions masclistes que patim feu que ser dona sigui un privilegi, sigui un orgull!
Som vida, som les dones les que tenim el poder de donar vida a una noves personetes duent-les dins nostra durant 9 mesos i finalment portant-les al món. Som les que creem uns immensos vincles entre mares i fills. Som nosaltres les úniques amb la legitimitat de decidir sobre els nostres cossos. Som les dones les úniques amb la potestat de decidir si volem ser mares, quan, com i amb qui; tot i que des de la dreta més conservadora se’ns vulgui infantilitzar i negar la nostra capacitat de decidir.
Som creadores d’aliment, som les dones les que un cop nascudes les nostres filles les alimentem amb la nostra llet. I és la llet que portem dins el millor aliment per a tot recent nascut. Ningú més pot donar tan valuós aliment al nadó, perquè és la mare l’única qui coneix aquesta persona acabada d’arribar per a tothom, però per a ella gens desconeguda, ja que porten molts mesos convivim plegades.
Som lluita, perquè som les dones aquelles que han hagut de lluitar per aconseguir tots els drets que als homes se’ls hi han atorgat per poder diví. Som nosaltres les que tot el que tenim ens ho hem guanyat i res se’ns ha regalat. Tan de bo no haguéssim ni haguem encara avui de lluitar per cada un dels nostres drets i de les nostres demandes, tan de bo. Però això no ha estat així, per tant, no en traiem res de pensar amb allò que podia haver estat o ser. Siguem-ne conscients que cada victòria i cada derrota després d’uns lluita ferma ens ha anat fent més fortes.
Deu ser bonic que t’ho regalin tot, segur que sí. Però la felicitat, l’alegria desbordant després d’aconseguir allò tan anhelat són plaers meravellosos. Que cada pas endavant que fem cap a la igualtat hagi estat un esforç incansable, una lluita continuada fa que tinguem molt present que tot el que tenim ens ho hem guanyat amb treball, amb suor, amb perseverança. Sabem lo molt que ens ha costat aconseguir sortir de casa per treballar fora, el sufragi universal, accedir en espais considerats masculins, ... i no permetrem que se’ns tornin a prendre cap ni una de les victòries aconseguides.
A més, ens hem demostrat que podem vèncer, perquè de batalles ja n’hem guanyat moltes i ara ens en queden unes quantes més fins arribar a la final que tard o d’hora vencerem!
Som sentiments, des del capitalisme-patriarcal se’ns ha donat aquest estereotip i perquè l’hem de negar? Si ser capaces d’escoltar, de comprendre, de sentir dolor, alegria, felicitat, ... i de compartir tots i cadascun d’aquests sentiments és un plaer. Doncs sí, tenim sentiments i som capaces de plorar mostrant tristesa en públic, de somriure quan som felices, de sentir odi i ràbia després de cada atac masclista. Així som les persones i el més trist és que els homes hagin d’amagar aquests sentiments per ser considerats homes.
Som treball, som les dones qui vam haver de demostrar que érem capaces de anar més enllà de les quatre parets de les nostres cases, que actuaven com a presons, i podíem treballar fora de la llar; som les dones qui hem hagut de demostrar que som capaces de fer totes aquelles feines que s’anomenen “masculines”; i amb treball diari i sense defallir hem aconseguit que se’ns reconegués que som capaces de fer-les.
Som força, som força física i psicològica. Som les dones les dèbils, les febles, les que no tenen la capacitat innata de l’esforç físic. Mentida! Mai hem defallit i amb una perseverança que només tenen les incansables hem hagut de demostrar que si ens ho proposem podem ser igual de fortes que qualsevol home tot i que per la nostra constitució corporal ens demani més esforç. Som les dones en molts casos els pilars de les famílies. Per una part perquè el patriarcat ens ha atorgat el rol de cures i benestar, i per l’altra perquè tenim la capacitat de fer front als problemes amb serenitat i amb el cap fred. Som sentiments, però quan és necessari som el pensament més racional i coherent que existeix.
Som tenacitat, som les dones les que hem trobat les mil formes de rebatre totes aquelles afirmacions de la societat sexista sobre nosaltres, som les que hem trobat la manera de fer front a totes les prohibicions d’algun dels nostres drets.
Tenim la capacitat de pensar, pensar i pensar fins a trobar solucions, fins a guanyar!!
Som solidaritat, perquè sabem que només amb el suport i l’ajuda mútua aconseguirem vèncer el capitalisme-patriarcal. Quan és necessari som un exèrcit de solidàries amb totes les companyes que pateixen qualsevol agressió per part de la societat. Quan una dona necessita recolzament, nosaltres hi som des de qualsevol part del món li fem arribar la nostra força, perquè tenim molt clar que si en toquen a una ens toquen a totes. Cada agressió que pateix una dona la patim totes, perquè la violència vers una de nosaltres és un atac a totes les dones.
Som solidaritat, perquè sabem que la victòria l’aconseguirem juntes i no volem que cap més es quedi pel camí per culpa d’una agressió masclista. Desgraciadament ja n’hem perdut masses. Moltes dones han mort a mans del terrorisme masclista!
Podria dir tantes coses més de les quals em sento orgullosa de ser dona, perquè l’orgull és el simple fet d’haver nascut dona i viure com a tal!!
Sóc conscient i ho hem de ser totes que ser dona té moltes dificultats per culpa la societat en la que vivim, que les nostres vides no són fàcil ni ho han estat mai, que ens queda molta feina per fer. Estic convençuda que arribarà el dia en que la lluita feminista guanyarà i aconseguirem la societat igualitària que tant anhelem. Però fins que això no passi, no hem de deixar de treballar i confio amb mi i amb totes les companyes que lluitem diàriament. Sé que no ens rendirem perquè som fermesa i tenim molt clars cada un dels nostres objectius. Són masses anys de lluita i defensa dels nostres drets. A més cada dia som més i això ens fa més fortes.
Recordo cada un dels atacs que he patit i que hem patit per ser dones i no els oblido. Els records en ajuden a millorar, a canviar les coses, a acabar amb les injustícies, ... No oblideu, encara que ens haguem de sentir que som la rancúnia del passat i que això no és bo, que s’ha d’oblidar i hem de saber perdonar. No tot es pot perdonar i la discriminació i les violències que hem patit i encara avui patim no es poden perdonar ni oblidar. Aquesta és l’única manera del mai més enlloc, contra ningú!!
La vida podria ser molt fàcil: acatar, acontentar-nos amb els rols atorgats, ser submises i deixar que siguin els homes i el patriarcat qui decideixin per nosaltres. Patir la violència masclista i capitalista, i callar.
Però les dones som lluitadores i em decidit que això no ha de ser així, que sí, som dones, però que per ser dones no hem de patir violències de cap tipus, que no som inferiors a ningú, simplement som dones i que bonic és ser dona...
