Estem enmig d'una tempesta turbulenta i plena d'obstacles

La cerimònia de la confusió a què ens ha abocat unilateralment en Mas i la seva colla no fa més que afegir incerteses al procés sobiranista i democràtic en què estem immersos. La il·lusió col·lectiva ha estat de cop interrompuda per una maniobra fosca i unilateral. Tothom sabia que hi havia riscos i no entenc per quins set sous ara alguns s'adonen que l'estat pot fer de les seves.

Em dóna molt la sensació que els arguments partidistes i tacticistes estan pesant massa. I si tot això és un escalfament per preparar el país per a unes eleccions que en diuen plebiscitàries crec que haurem assistit a la segona major estafa democràtica després de la transició espanyola.

No em crec els cants de sirena dels portaveus de CDC i les seves promeses d'una DUI a la carta. Saben perfectament que si no han estat capaços de desafiar l'estat per fer un referèndum molt menys ho seran per trencar de cop amb tota la legalitat espanyol; saben perfectament que hi ha conseqüències per tothom i no son gens creïbles.

La il·lusió col·lectiva que s'havia desfermat amb la consulta del 9N s'ha de recuperar i des del meu punt de vista l'únic full de ruta vàlid és el de l'obediència absoluta al mandat democràtic del poble català i la desobediència als tribunals espanyols. Els convergents i d'altres elements han descartat definitivament aquesta via però jo penso que no hem de deixar morir l'esperit del 9N. Cal rebastir la unitat en defensa de la democràcia i la independència de Catalunya.