Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
9-N, la prova de l'ànec
20/10/2014 Hemeroteca
Títol de la imatge Títol de la imatge

S'atribueix al poeta nord-americà del segle XIX James Whitcom Riley el famós raonament inductiu anomenat 'la prova de l'ànec': si sembla un ànec, neda com un ànec i claca com un ànec, possiblement és un ànec. Tres simples proves que ens duen a una conclusió versemblant. Ahir el president Artur Mas va anunciar que el govern renunciava a la consulta que havia convocat basant-se en la llei 10/2014 de consultes populars no referendàries. Així es trencava la unitat dels partits en favor del dret de decidir. Mas anunciava també que s'emprenia l'organització d'un procés participatiu que substituiria la consulta, en la mateixa data i amb la mateixa pregunta.

Hom pot pensar, legítimament, que entre un referèndum d'autodeterminació, que és allò que es pretenia fer en un principi, i un procés participatiu hi ha un llarg camí de renúncies. Renúncies que no fan referència tan solament al plantejament de l'acció, sinó també a l'acompanyament protocol·lari, cerimonial i operatiu. Cert. No rebrem convocatòries de l'oficina del cens dient-nos a quin col·legi hem d'anar a votar, ni tindrem una campanya dels partidaris del no amb arguments i promeses, haurem d'anar a votar a llocs diferents dels habituals, les urnes seran de cartró en lloc de vidre i en comptes de guixar-nos el nom en una llista ens apuntaran el número de carnet d'identitat. Val a dir que en el mètode de la 'consulta' algunes de les condicions esmentades tampoc no es preservaven. Ara, no té gens de sentit comparar el referèndum d'autodeterminació que pretenem fer amb una convocatòria electoral habitual. En primer lloc, perquè sempre que anem a votar ens convoca Espanya, amb els seus mecanismes i la seva faramalla. I és evident que un referèndum d'autodeterminació, Espanya no ens el convocarà. Ben al contrari, qualsevol acció en aquest sentit, s'anomeni com s'anomeni —consulta, procés participatiu...— comptarà amb l'oposició frontal d'Espanya i el fet de realitzar-la atemptarà contra els fonaments de la constitució espanyola.

La validesa del referèndum no la donarà Espanya, ni el govern del Principat, ni urnes de vidre, ni llistes del cens. Allò que convertirà el procés participatiu en referèndum d'autodeterminació serà un suport popular multitudinari, contundent, definitiu. Això ho sap la premsa internacional, que ja comença a dir que els catalans pensem votar la independència igualment el 9-N. I ho sap el govern espanyol, que diu que prohibirà qualsevol expressió popular sobre la independència aquell dia.

Si la premsa internacional parla de referèndum i l'estat espanyol ho vol prohibir perquè li sembla un referèndum, serem nosaltres que en renegarem i no ficarem dintre l'urna la tercera prova, que farà que el referèndum —com l'ànec— sigui reconegut a tot el món com un referèndum?

El 9-N, a votar i a guanyar!

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid