La reentrada 2014 a l'Escola Arrels de Perpinyà ha estat marcada per la polèmica. El centre, una excepció a l'Estat francès per practicar la immersió lingüística en català dins el sistema públic, viu una situació de col·lapse causada per l'elevat nombre d'alumnes inscrits, una situació que ja fa més de tres anys que dura. Enguany, prop de 250 alumnes es reparteixen les vuit classes del centre, cosa que dóna una mitjana de trenta-un alumnes per classe, la xifra més alta de tot Catalunya Nord, segons informa Pablo Bonat a la Directa
A partir de vint-i-nou alumnes, la normativa de la Inspecció Acadèmica recomana obrir una classe nova, però lluny d'això, les mesures dutes a terme per l'administració no han estat en pro del projecte d'immersió de l'escola, precisament. Fa dos anys, el dia abans d'arrencar el curs, l'administració obrí una filera bilingüe a l'Escola Romain Rolland, a tocar d'Arrels, per a encabir les alumnes que no cabien dins el projecte immersiu. Les alumnes traslladades a aquesta filera d'emergència han tornat a inscriure's a Arrels al final de cada curs, apostant pel projecte plenament immersiu i pedagògicament innovador de l'escola. Aquest fet posa de relleu que l'oferta institucional no respon ni en quantitat ni en contingut al conjunt de les famílies que voldrien poder inscriure els seus fills en alguna de les modalitats de l'ensenyament en català (un 43'7% dels quals tan sols un 5% són satisfets).
Amb aquesta situació, i davant les poques perspectives de resolució del conflicte, els pares i mares del centre han passat a l'acció i el primer dia de curs engegaren tot un seguit de mobilitzacions concentrant-se a la porta de l'Escola durant la visita del batlle de Perpinyà Jean-Marc Pujol. Ahir es concentraren a la porta de la Inspecció Acadèmica durant la reunió on es valorava l'obertura d'una nova classe –que finalment va ser rebutjada–, i ja tenen previstes noves mobilitzacions per a denunciar el que diuen “és una discriminació: a qualsevol altra escola s'haurien pres mesures per a resoldre aquesta situació”. Amb tot, reclamen que s'executi el vell projecte d'obrir una segona Escola Arrels a Perpinyà, tal com es parla des de fa ja uns anys o bé, a curt termini, l'obertura d'una nova classe a l'escola que rebaixi la ràtio d'alumnes per mestre.
L'Escola Arrels
L'Escola Arrels, creada l'any 1981 en el si de l'Associació Arrels al mateix moment que la Ràdio que porta el mateix nom, s'integrà al sistema públic l'any 1995 en una aposta única. Tal com afirma Pere Manzanares, president de l'associació, “la voluntat era continuar responent a la demanda de pares i mares des d'un punt de vista lingüístic i pedagògic”, però també amb la consciència que integrar-se en el sistema públic “permetia ampliar la dimensió social de l'escola i l'ensenyament que apliquem”. Per Manzanares el seu creixement contribueix “a modificar els esquemes mentals de gent i sectors socials que no es plantejarien aquesta dicotomia fora del sistema públic”.
Més enllà de l'Escola Arrels, l'inici del curs continua farcit de mobilitzacions contra el tancament de classes –com és el cas de l'escola Pierre de Coubertin, a Perpinyà– o per l'obertura de noves classes tant a Cabestany com a Banyuls de la Marenda. Per la seva banda, a la Cerdanya i el Capcir els pares han bloquejat les escoles contra la reforma dels ritmes escolars, que s'aplica enguany per primer cop i que obligarà les escoles a fer classe els dimecres.
