Arran de la campanya publicitària que la llença l’empresa Central Lechera Asturiana amb el lema “Llet i res més”(1), i la que pretenen presentar els seus lactis com a aliments de confiança, lliures de tota sospita i on destaquen una sèrie de càmeres fixes obertes durant les 24 hores del dia, i que mostren alguns punts de la cadena de producció, Iniciativa Animalista ha realitzat un comunicat per explicar allò que s'amaga darrere el que ens volen mostrar.
L'organització animalista va una denúncia pel fet que "aquest tipus de campanyes permeten 'veure allò que s'oculta'" i el tracte que es fa dels animals, ja que les femelles són inseminades amb 15 mesos per primera vegada i es mantenen embarassades de forma artificial per tal que siguen productores de llet de forma ininterrompuda, posat que no poden produir-la si no és per amamantar les seues cries. A continuació reproduïm íntegrament el comunicat:
Molt més que llet. Tot el que amaguen quan diuen que ens ho mostren tot
L’empresa Central Lechera Asturiana ha llançat una campanya publicitària amb el lema “Llet i res més”(1), i la que pretenen presentar els seus lactis com a aliments de confiança, lliures de tota sospita. Entre els recursos de la campanya, destaquen una sèrie de càmeres fixes obertes durant les 24 hores del dia, i que mostren alguns punts de la cadena de producció.
La campanya segueix la línia de la marca, que sempre ha volgut lligar la imatge dels seus productes als paisatges verds asturians i a xicotets productors d’aquella terra. Associades a aquesta imatge i com a un element més d’eixe paisatge sempre apareixen les vaques, un recurs molt comú i que recorda els anuncis de formatges de “El Caserio em refio”, els de “La Vaca que Riu” o els de la vaca violeta de Milka que reparteix amor.
Curiosament, les càmeres de Central Lechera Asturiana ensenyen molts camions, màquines i processos industrials i poca llet. L’única possibilitat de veure vaques, difícil, és trobar el moment adeqüat i amb vaques al prat o a la sala de munyir.
Aquest tipus de campanyes permeten “veure allò que s’oculta” i que és, precisament, l’explotació dels animals. Comença amb la primera inseminació, quan tenen 15 mesos. Uns 9 mesos després paren el seu primer vedell, perquè una mamífera ha de tindre cries per a segregar llet. La tornaran a inseminar abans que passen tres mesos d’haver parit, per a que estiga gestant una nova cria mentre produeix la llet per a la que acaba de nàixer.
La roda no s’aturarà fins que tinga uns 4 anys i estiga completament desgastada per l’esforç i, aleshores, l’enviaran a l’escorxador per a que siga la carn de baix cost amb la que es fan les hamburgueses “100% vacum” dels establiments de menjar ràpid. Abans, haurà patit malalties com la mastitis, i els processos infecciosos i els medicaments s’hauran transferit a la seua llet.
A les cries, que no es poden veure la llet del negoci, les separen de la mare immediatament després de rebre el calostre i van a un boxes d’engreix on pràcticament no es poden moure. Mare i filla es cridaran desesperadament durant dies. Entre les femelles nascudes cada any, seleccionen unes quantes per a substituir les adultes que envien a l’escorxador. La resta, juntament amb tots els mascles, aniran a granges d’engreix o seran explotades directament: als 4 mesos, les convertiran en carn de vedella. Es pot donar el cas que, pel baix preu d’aquesta carn, maten els vedells mascles només nàixer per a evitar pèrdues.
Amb el que amaga, la publicitat de la indústria làctia mostra la realitat del seu producte. Els éssers humans tenim moltes alternatives nutritives i saludables, com les begudes vegetals i altres aliments, per a substituir un que, com a mamífers deslletats, ja no necessitem per a res.
La llet és molt més que llet: porta a dins les vides de moltes vaques i vedells. Podem dir no als lactis, podem dir no a l’explotació animal.
