Però la inacció no només ha estat cosa de la policia o la Delegació del Govern. També la majoria de mitjans de comunicació han mostrat una forta indolència a l’hora de cobrir un acte de violència política, justament després d’una setmana en que tertúlies i editorials s’hagin omplert de condemnes al discurs de l’odi i a la violència.
Al País Valencià, només digitals com La Veu o El Diario CV s’han pres seriosament els fets, destacant-lo en portada durant tot el cap de setmana. Levante també n’ha fet una cobertura continuada, tant dels fets com d’algunes de les reaccions posteriors, però sense destacar-ho en cap moment a portada o a l’editorial. En canvi, fa tan sols 10 dies, els danys causats durant una vaga estudiantil a València –en el que no resultà cap persona ferida- sí que van ser destacats a portada.
La tendència encara és més accentuada a Las Provincias. En un primer moment el diari va publicar una notícia en que era impossible saber qui havia estat l’agredit i l’agressor i, de fet, la seva intencionalitat política només podia deduir-se perquè en el mateix text es parlava de les Trobades i la concentració del GAV però amb un grau de confusió que dificultava a un lector sense informació prèvia entendre que havia passat. A més d’aquest text, Las Provincias s’ha limitat a publicar en l’edició digital alguns dels teletips d’agència, “amagades” a la secció Successos i sense cap visibilitat a la portada, ni en paper ni digital.
Aquest mateix rotatiu destaca molt més les declaracions del President de Les Corts, Juan Cotino, assegurant que “l’odi als polítics aboca a prémer el gallet”, en relació amb la mort d’Isabel Carrasco sense recordar que aquesta és una versió que no té res a veure amb el que va passar a Lleó. Las Provincias s’ha caracteritzat sempre per una línia informativa molt combativa amb la violència d’esquerres –sigui aquesta real o imaginària- i ha donat molt espai, tant en portades com en reportatges a suposades “amenaces radicals”. El desigual desinterès del diari per la violència política segons els seus orígens ja ha estat detectat altres vegades per Mèdia.cat.
Fora del País Valencià
Mentre les agressions de Benirredrà han estat més o menys cobertes per la premsa de Catalunya, en especial Vilaweb, Ara o, en menor mesura, La Vanguardia, els fets han passat pràcticament desapercebuts a la premsa madrilenya, tot i que la majoria de diaris tenen edicions específiques pel País Valencià i hi tenen força presència i distribució.
El País ha estat l’únic en cobrir-ho de forma mínimament decent encara que tard –a la seva edició digital no ho va publicar fins 24 hores després de l’agressió- i El Mundo s’ha limitat a incloure, en format digital, un teletip d’agència, però no informant en sí mateix de l’agressió sinó només d’una de les seves conseqüències. La Razón i l’ABC no publiquen una sola línia.
Per contextualitzar la cobertura d’aquests diaris en altres ocasions en que hi ha violència, ni que sigui simbòlica i imaginària pot recordar-se algunes de les seves portades. L’edició castellonenca d’El Mundo va dedicar una portada i una pàgina sencera a una samarreta amb el logotip de Terra Lliure que tenia un càrrec comarcal del Bloc Jove del BNV. La Razón, fa només tres dies, va publicar en portada la fotografia del jove de Tavernes de la Valldigna detingut per escriure a Twitter missatges contra polítics. I a principis de mes posava com a prova d’una suposada pujada de la tensió polític a Catalunya una pintada a una seu del PSC fotografiada a tota pàgina. Per la seva banda l’ABC considerava una concentració on es cremaven banderetes espanyoles un perill per “l’estabilitat de l’Estat” suficientment important per dedicar-hi tota una portada.
Des dels col·lectius que es lluita contra la violència de l’extrema dreta, com la Acció Popular contra la Impunitat o el Movimiento contra la Intolerancia, fa anys que alerten que aquest desinterès mediàtic en les agressions i amenaces ultres és un dels motius que expliquen la impunitat policial i judicial de la que gaudeixen aquests grups. La primera edició de l’Anuari Mèdia.cat ja va destacar aquest tipus de violència com un dels temes més silenciats pels mitjans.
