Durant el recorregut s’anaren corejant proclames contundents i amb un to marcadament reivindicatiu tals com “visca, visca la lluita feminista”, “sense les dones no hi ha revolució”, “contra el capital, feminisme radical”, “avortament lliure i gratuït”, “per un feminisme de classe i combatiu” o “fora rosaris dels nostres ovaris”, entre d’altres eslògans. Així mateix s’escenificaren vàries performances en les quals es criticava obertament el model patriarcal, heteronormatiu i masclista, fent especial referència al paper jugat per la jerarquia catòlica en l’avanç del retrocés dels drets de les dones.
Manifest anticapitalista
Una cop acabada la marxa tingué lloc la lectura del manifest, realitzada per tres companyes de les entitats convocants. Un manifest que denuncià el sistema capitalista com a triplement opressor (des del punt de vista de classe, de gènere i del model sexual), amb les polítiques neoliberals i ultraconservadores dictades i imposades des de la Unió Europea que provoquen un augment de les desigualtats i la pobresa. Una pobresa que afecta de cada vegada més a les dones. En aquest sentit es parlà de la “feminització de la pobresa”.
Finalment es feu una crida a l’autoorganització i a seguir l’exemple d’altres lluites com les de la PAH, les marees verdes en educació o contra les retallades en sanitat. Així mateix es denuncià el posicionament de l’església catòlica amb els postulats més retrògrads i reaccionaris de l’ultradreta i a impedir que decideixin sobre les nostres vides i els nostres cossos. L’acte acabà de nou amb consignes combatives, amb la gent totalment entregada a la causa per una societat plenament igualitària, justa, democràtica i participativa.
