La falta d'una regulació específica sobre els cabals ecològics del Xúquer ha provocat que de nou el segon riu més cabalós del país, després de l'Ebre, es quedi sec durant dies en el seu tram final.
La denúncia l'ha realitzat Xúquer Viu, que reclama històricament el manteniment d'un cabal ecològic per al riu. La falta de pluges en plena tardor, amb registres molt baixos de precipitacions en els últims anys, i les assignacions de l'aigua del riu fins i tot per sobre de les seves possibilitats provoquen aquestes situacions.
Segons el projecte del pla del Xúquer, actualment en exposició pública, des de l'assut de Cullera fins al de la Marquesa el cabal ecològic se situaria en 1,5 metres cúbics per segon, una xifra molt escassa en relació a les aspiracions de l'entitat, una situació que encara és pitjor a partir de l'assut de la Marquesa fins al mar.
Ecologistes, entitats ciutadanes i socials han denunciat que l'esborrany de Pla sotmès és el resultat de negociacions opaques entre els principals usuaris (regants i hidroelèctriques), governs autonòmics de Castella-la Manxa i la Generalitat Valenciana i el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient, d'esquena a la participació pública.
Apunten que en més de 4 anys (2009-2013) no es va convocar als òrgans de participació de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ni es van dur a terme activitats de participació pública activa –taula de participació, comissions territorials per conques, fòrum de participació- en relació amb l'elaboració del Pla, furtant a les entitats representants d'interessos comuns i socials (interès ambiental, usos comuns i socials dels espais d'aigua, etc.) la possibilitat d'intervenir en aquest procés.
La fase final de tancament negociat entre els grans usuaris i el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient de l'esborrany ara en consulta no fa més que abundar en la falta d'interès mostrat per l'administració cap a la participació i els interessos de la societat civil. A més, les reunions de participació pública en forma de “taula territorial” com la d'avui no respecta el principi de gestió d'unitat de conca hidrogràfica que està a la base del model de gestió de l'aigua de la *DMA i de la Llei d'Aigües, i fins i tot contradiu el que estableix el propi Projecte de Participació Pública aprovat per la *CHJ en 2008 quant a la participació pública territorial que s'hauria d'organitzar per conques hidrogràfiques. Aquesta taula territorial, igual que la prevista pel 21 d'octubre a Albacete, s'organitza per províncies o autonomies, com si els rius i els aqüífers tinguessin fronteres administratives en el seu funcionament.
En definitiva, l'esborrany de Pla del Xúquer sotmès a consulta ve a beneir el statu quo assolit en 1997 pels principals usuaris privatius de la Demarcació per al repartiment del Xúquer amb el beneplàcit dels respectius governs autonòmics, a costa del mal estat dels rius, aqüífers i zones humides de la conca, en general, i dels usuaris domèstics, en particular, que subvencionen a la resta d'usuaris privatius. Després de 16 anys es torna a incórrer en el mateix error de reconèixer drets d'ús i repartir més aigua de l'existent, tirant pilotes fora, invocant el *mantra dels transvasaments del Pla Hidrològic Nacional mentre s'obvien totes les mesures de control i reducció de demandes, repercussió de costos associada a la deterioració generada, o substitució de recursos *sobreexplotados pels recursos generats en dessalació o reutilització.
Per aquestes raons rebutgem el present esborrador de Pla i exigim al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient la retirada de dita esborradora i l'obertura d'un procés transparent i participat d'elaboració d'un pla que contempli un programa de mesures que apliqui la Directiva Marco de l'Aigua i compleixi amb l'altra normativa europea en matèria de protecció ambiental. Així mateix, com a mesura de transparència, exigim a l'administració que la documentació oficial inclogui la identificació dels responsables tècnics de l'elaboració de la documentació tècnica del pla.
Les organitzacions signatàries mantenim una actitud vigilant i, des d'una postura de responsabilitat ciutadana i social, denunciem aquí, com denunciarem en totes les instàncies públiques, administratives i jurisdiccionals al nostre abast -nacionals i europees-, els incompliments de les administracions competents de la legislació pel compliment de la qual han de vetllar.
