Un grup de persones italianes i catalanes solidàries amb la lluita del NOTAV (Val di Susa – Itàlia) han fet una crida a concentrar-se avui davant del consulat italià per manifestar el seu rebuig a la "insensata agressió medio ambiental, social, cultural i econòmica que s’està perpetrant en aquell vall alpí".
Denuncien l’enorme malbaratament de recursos abocats en una obra tan gegantina com inútil, la prepotència política amb què s’estàn ignorant les raons dels habitants de la vall i de tanta part de la societat italiana, a més de la comunitat científica i la criminalització i persecució policial i judicials de la oposició.
Conviden en especial La Vanguardia i el seu vice-director Enric Juliana a acostar-se a la nostra concentració i enriquir així la visió distorsionada que d’aquest moviment van donar en els seus articles posteriors a la vaga general del 29 M.
En els darrers mesos s'està produint un important esforç per part de les institucions promotores del TAV a Itàlia per imposar la construcció de l'obra del TAV en aquesta zona muntanyenca, la qual cosa s'està traduint en diverses detencions, empresonaments i criminalització del moviment opositor.
Resistència al Tren d'Alta Velocitat
La Vall de Susa és una regió muntanyenca situada en el nord-oest d'Itàlia en la qual des de començaments dels 90 va tenint lloc una forta resistència contra el Tren d'Alta Velocitat, el tram italià de la qual es connectaria amb França mitjançant dos llargs túnels que travessarien els Alps. Des que en la UE es va començar a barrejar aquest projecte la població de la vall no solament es va mostrar contrària a la seva realització, sinó que a més va començar a organitzar-se creant Comitatos di Lotta Popolare que persisteixen fins a l'actualitat.
Des de llavors s'han realitzat moltes mobilitzacions denunciant el projecte en les seves conseqüències ambientals i socials, tant com els tèrbols interessos que existeixen darrere del mateix. En 2005 i després d'una forta campanya de criminalització de la resistència, va arribar la data prevista per a l'inici dels sondejos. Es van ocupar els terrenys, es van bloquejar els accessos de la vall i en el pont del Seghino es va aconseguir tancar el pas als carabinieri. A la fi d'any es proclama Venaus com a “República Independent” però un mes més tard és violentament desallotjada. Es realitzen vagues a les fàbriques, bloquejos en autopista, carrers i línies ferroviàries fins que el 8 de desembre s'aconsegueix reocupar la zona.
El govern intenta garantir l'inici de les obres abans de juny de 2007 (que és el termini donat per la UE per concedir la subvenció). A partir d'aquí es concediran successives pròrrogues a aquesta data, ja que les obres es trobaran una vegada i una altra amb l'oposició de la vall, els qui arriben fins i tot a comprar els terrenys on abans del 31 de maig havia de començar-se la construcció del TAV.
Es desplaça el traçat i sorgeixen nous campaments de vigilància i defensa. La vall és militaritzada, però així i tot s'aconsegueix impedir la realització de la majoria dels sondejos previstos. Es declara el naixement de la “Lliure República de la Maddalena”. En el campament es realitzen activitats tots els dies mentre s'organitza la defensa i solidaris de tota Itàlia i més enllà acudeixen per brindar el seu suport. El 27 de juny, després de durs enfrontaments és desallotjat brutalment el campament. Es multipliquen les concentracions, corts de carretera i vies de tren. Comença un llarg estiu de lluites des del front oriental de la resistència contra l'Alta Velocitat… i s'anuncia una tardor calenta.
