El jutge titular del jutjat d'instrucció 23 en un primer moment, i els jutges Emili Soler Calucho i Francisco Javier Paulí Collado del jutjat d'instrucció 27 de Barcelona, així com una de les sales amb tres magistrats de l'Audiència de Barcelona, han vist passar per les seves taules i arxivadors l'expedient de Nicola Tanno, que compta amb més d'un miler de pàgines. Després de tres anys de diligències, recursos, informes pericials, testimonis i molts diners invertits, el jove italià que va ser mutilat per una bala de goma la nit de l'11 de juliol de 2010 a la Gran Via de Barcelona ha vist com el cas era arxivat. En relació a això l'associació Stop Bales de Goma ha emès un comunicat on denuncia la impunitat i alerta que l'escopeter que va mutilar Tanno segueix treballant al cos dels Mossos d'Esquadra.
El gabinet de premsa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya resumia les raons de l'arxiu judicial amb una nota enviada el passat divendres a les redaccions dels diaris: "per falta d’autor conegut i falta d’acreditació dels fets". Una lectura a fons de la resolució judicial, però, deixa ben clar que els fets han estat plenament acreditats. Fins a set testimonis presencials que es trobaven a les proximitats del bar Mas Frankfurt, al número 347 de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, van assegurar haver vist l'escena dels fets, assenyalant que un grup d'agents situats al triangle per a vianants que hi ha a la confluència de la carretera de la Bordeta i la Gran Via van efectuar trets amb escopeta de bales de goma i immediatament després van veure com Nicola Tanno queia al terra. Els informes forenses també són taxatius: aquest tipus de lesions només es van poder originar per un projectil amb un volum, textura i forma compatible amb el d'una bala de goma, que alhora impactés a una velocitat compatible a la que viatjen les bales de goma. És per això que després de la queixa expressada per l'Audiència de Barcelona l'any 2011 arran del primer sobreseïment provisional dictat pel jutge Emilio Soler, el seu successor en el càrrec Francisco Javier Paulí va acordar tramitar quasi totes les diligències de prova reclamades per l'advocat de Tanno. A requeriment del jutge el Departament d'Interior va aportar un informe on suposadament es detallava tots els llançaments amb bala de goma efectuats aquella nit, així com la ubicació de les furgonetes, els comandaments i els escopeters. El jutge Paulí va escoltar en declaració tots els policies presents a la zona i cap d'ells va reconèixer haver ordenat disparar o haver disparat en direcció al bar Mas Frankfurt. El tret tampoc consta als informes, així com tampoc hi consta un altre tret que va impactar a la cama de Danny Pérez, un ciutadà dels Estats Units que també caminava per la zona (aquesta causa va ser instruïda i també arxivada pel jutjat d'instrucció 15).
Qui són els tres agents que no estan adscrits a cap furgoneta?
Un cop practicades totes les diligències de prova i les testificals una cosa va quedar clara: la mutilació ocular de Nicola Tanno va ser produïda per una bala de goma disparada per un escopeter dels Mossos d'Esquadra, i així ho manifesta el jutge en el seu auto d'arxiu. Però massa preguntes van quedar sense resposta: perquè no apareixien als informes oficials els llançaments que van impactar a l'ull de Nicola Tanno i a la cama de Danny Pérez? A quina furgoneta estaven adscrits els tres antiavalots que segons nombrosos testimonis es trobaven en el lloc exacte des d'on es va disparar? Perquè tots els comandaments neguen que aquells homes (que mai es van poder individualitzar mitjançant TIP) estiguessin a les ordres de cap de les furgonetes actuants a la carretera de la Bordeta o la Gran Via? Quins mecanismes de control interns poden certificar el nombre exacte de bales de goma utilitzades en un operatiu policial? El jutge que ha donat cop de carpeta al cas manifesta la seva limitada voluntat d'investigar quan negre sobre blanc diu: "De qualsevol de les maneres ha estat i és impossible determinar qui va disparar la pilota, a no ser que aquest declarés voluntàriament el fet". La frase conté de retruc una forta càrrega d'impotència alhora d'escatir responsabilitats penals, i en aquest sentit cal recordar que un antiavalot imputat per un fet com aquest té el dret legal a no dir la veritat, i això ens sitúa en un atzucac d'impossible resolució.
