Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Auditories ciutadanes a la gestió sanitària dels diners públics

Fa un any vaig ser ingressada a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa i vaig comprovar atònita com a la primera planta la meitat dels llits estaven buits. És un plaer estar en una cambra tota sola sense haver de compartir-la amb una altra persona malalta, però aquesta no és la qüestió. La qüestió és que urgències d’aquest mateix hospital estan col·lapsades, amb gent pels passadissos amb medicació intravenosa, gent esperant hores per ser ingressada, com va ser el meu cas, perquè segons ens deien, no hi havia llits lliures. Com que no hi ha llits si la meitat de la primera planta està desocupada? Quan vaig preguntar a una infermera em va dir: són les retallades, xiqueta.

Els polítics ens diuen constantment que les retallades en sanitat no afecten la qualitat  i que no posen en perill vides humanes. És cert això? Cal parlar de l’augment de les llistes d’espera, tancament de quiròfans, llits, CAPs... però també cal parlar de morts directament relacionades amb les retallades. Ja al 2011, el Defensor del Pacient a Catalunya denunciava judicialment, que almenys en tres casos es podia relacionar la mort d’un pacient amb les retallades. Primera mentida. Les retallades sí posen en risc la vida de la ciutadania.

Els polítics argumenten que aquestes retallades són inevitables perquè Catalunya ha viscut per sobre de les seues possibilitats i que l’actual sistema sanitari no és sostenible. Segona mentida? Ens diuen que les retallades tenen per objectiu estalviar i millorar la gestió de la sanitat pública. Segons un estudi del Centre d’Anàlisis i Programes Sanitaris (CAPS) les retallades s’estan aplicant sense criteri mèdic i sense aconseguir grans estalvis, per exemple denuncien el fet que un dels llocs on més s’ha retallat ha estat a l’atenció primària, quan a mig termini, un bon servei de detecció i prevenció suposa un gran estalvi en intervencions i hospitalitzacions.

Alhora, cada dia els periòdics ens parlen de nous casos de presumptes corrupcions i irregularitats en la gestió dels diners públics. Estafa, adjudicacions il·legals, amiguisme, porta giratòria públic-privat... no són paraules alienes a la gestió sanitària catalana. Processos judicials i detencions a polítics relacionats amb la gestió sanitària estan a l’ordre del dia: Crespo, Prat i Manté són tres bons exemples.

Davant d’aquesta situació, és imprescindible que la ciutadania ens preguntem, les retallades són necessàries o són conseqüència també de la dolenta gestió i corrupció de polítics? No és lícit fer un examen a la gestió que fan dels diners públics? No cobren els polítics  per aquests quefers?

Sembla que la transparència de la gestió no és una prioritat democràtica per als polítics, perquè sinó no s'entén que les empreses privades que gestionen diners públics no estiguen sotmeses a una vertadera fiscalització pública. Com s'entén sinó que l’Ajuntament de Tortosa i el Consell Comarcal de Baix Ebre es neguen reiteradament a les peticions ciutadanes de fer públics els comptes de SAGESSA (empresa privada que gestiona part dels serveis sanitaris ebrencs)? Potser tenen alguna cosa a amagar? Amb aquestes actituds l’única cosa que s’aconsegueix és augmentar la desconfiança ciutadana.

Actualment un gruix important del pressupost públic sanitari està gestionat per empreses privades. Els polítics ho defensen dient que la gestió privada optimitza la gestió dels recursos. Tercera mentida? Fonts properes al Col·legi d’Interventors i Secretaris de Catalunya afirmen que en aquells municipis on la gestió dels diners públics està en mans d’empreses de gestió privada, el deute és marcadament superior comparat amb municipis on interventors i secretaris sí que controlen directament la major part de la gestió del diner públic. Llavors qui es beneficia de la privatització i retallades en sanitat? Evidentment les empreses privades del sector sanitari.

Boi Ruiz, Conseller de Salut, va arribar a la gestió pública directament de la patronal privada Unió Catalana d’Hospitals. És lícit que qui ha de vetllar pels interessos de la sanitat pública estiga tant vinculat a la sanitat privada?

Els polítics diuen que representen els interessos de la majoria i no pas els propis. Quarta i la més gran de les mentides. Cal que la ciutadania ens involucrem en la política perquè si la deixem en mans dels polítics l’única cosa que aconseguirem és que s’omplin les butxaques i ens retallen els drets.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid