El col·lectiu Albaïna ha fet públic un comunicat on rebutja la col·locació de 22 càmeres de videovigilància a Sóller, concretament als aparcaments públics i a la Gran Via, carrer on es troba el domicili de l'actual batle, Carlos Simarro.
El col·lectiu no comparteix la imatge de perillositat que justifica l'equip de govern municipal com a motiu per a que s'autoritzi la col·locació de les càmeres. "UNs episodis aïllats succeïts fa prop de mig any no justifiquen que tot Sóller estigui considerat com a ciutat insegura i perillosa de forma permanent", remarca en la seva nota.
Albaïna considera que l'ús de la videovigilància és una intrusió en la vida privada de les persones perquè tothom pot ser gravat a qualsevol hora del dia, però no provoca un augment clar en la seguretat d'aquestes persones. A més, assenyala que les càmeres crea una atmosfera de por innecessària. "La seva utilització és com una violació de la presumpció d'innocència cap als sollerics ja que les càmeres ens consideren a tots possibles delinqüents", puntualitza
"No són una eina eficaç per a la lluita contra la delinqüència"
El col·lectiu fa referència a un document intern del 2009 de la policia metropolitana de Londres, ciutat amb més càmeres de videovigilància per unitat de superfície, assegura que només s'aconsegueix detenir un "delinqüent" per cada mil càmeres instal·lades. En aquest mateix informe, l'Inspector en Cap de la Policia de Londres assegurava que "qualsevol persona pot ser gravada vàries vegades al llarg d'un dia, i la Policia sol tenir bastants expectatives quan deté a algú, però la realitat acaba essent completament distinta. De vegades, inclús les evidències gravades en vídeo no són suficients per a acusar a ningú."
La instal·lació de càmeres il·legals a Sóller és "un mètode de control social inadmissible"
Alerta Solidària afirmava fa uns mesos que els aparells "tenen la funció de coaccionar i vigilar permanentment la població, i per tant, són una eina de repressió"
A més, l'anunci de que ara sí hi ha autorització per a la instal·lació de les càmeres de videovigilància sembla dur implícit dues qüestions, segons el col·lectiu. D'una banda, que la càmera que va desinstal·lar el Col·lectiu Albaïna el passat mes de setembre, sobre la qual hi ha dues investigacions obertes, una per part dels Jutjats i l'altra per part de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, no disposava de l'autorització pertinent i, d'altra banda, "suposaria la següent mentida mantinguda per el batle i la resta de l'equip de govern que es destapa", remarca Albaïna.
