Montserrat es va vestir de blanc de neu, per a rebre la comitiva que el passat dia 3 de febrer va encendre la Flama de la Llengua Catalana davant de la tomba de Pompeu Fabra.
Una estelada als peus del Gorro Frigi va vestir de gala una Renovació la, 44ª ,que la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya va confiar a l'Agrupació Excursionista “Catalunya” que després de tres setmanes d'actes arribava a Montserrat acompanyada, no només de socis de l'Agrupa sinó també de catalans arribats d'entitats de tot tipus que, amb la seva presència, van voler mostrar la seva defensa de la llengua.
El País Valencià i la Franja de Ponent van ser també protagonistes no només com espectadors sinó intervenint en l'acte cultural que va posar punt i final a la jornada, en una sala repleta d'incondicionals de la llengua i dels Països Catalans.
La torxa portada pel president de l'AEC, amb l'experiència de Jordi Mir, ànima de les 44 renovacions, va ser lliurada per Josep Tapias al Pare Abat Josep Maria Soler, que va sortir a rebre-la a l'atri de la Basílica.
Cap al migdia, es va centrar en la materialització de la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana que des d'ara farà llum l'atri de la Basílica, en una llàntia, fins que, l'any vinent, que les entitats excursionistes de Reus, compleixin amb la renovació anual.
Parlaments
Parlaments del president de l'AEC, del coordinador de la Flama, Miquel Casas, del president en funcions de la FEEC Lluís Mas i Pi, i del pare Abat, van significar el punt i final a la Renovació, que va donar pas a l'acte cultural que, va posar el colofó en una de les sales del Monestir
El president de l'AEC va obrir el torn de parlaments recordant la importància de l'acte i assenyalant que a més, per l'Agrupació, “té un afegit especial ja que estem celebrant el centenari de la nostra Entitat”.
Jordi Bilbeny, investigador i membre de l'Institut Nova Història, va oferir una aplaudida conferència sota el títol "El segrest de la Llengua i la literatura al segle XVI".
Guillem Palomo, president del Centre Excursionista de Castelló, i Artur Quintana (Iniciativa Cultural de la Franja) van donar pas amb els seus parlaments a la intervenció de Maria Àngels Blasco, Directora dels Serveis Territorials de Cultural a la Catalunya, que va animar a tots els presents a seguir “treballant sense pausa per la llengua i pel país, sense defallir”.La Coral Madrigalistes de Catalunya es va encarregar de rematar un acte que es va tancar amb el Cant de la Senyera i els Segadors, amb tot l'auditori dempeus.
Renovació de la Flama de la Llengua
Cal remuntar-se a l’any 1968, la primera edició de la festa de la Flama de la llengua catalana. En aquell any es va homenatjar Pompeu Fabra, un dels lingüistes que més va fer per la normativització del nostre idioma. Va ser Pompeu Fabra, entre altres personalitats de primeries del segle XX, qui va dignificar la llengua, qui la va dotar d’una normativa, d’una gramàtica, d’un diccionari. Eines fonamentals per a fomentar l’ús culte –escrit i parlat– de la llengua catalana. És a dir, per poder-la utilitzar en qualsevol àmbit de la vida quotidiana. Aquell any de 1968 es complia el centenari del naixement del lingüista català, mort a l’exili durant la dictadura franquista. I va ser a Prada de Conflent, a la Catalunya Nord, el poble on va morir Pompeu Fabra, que es va encendre per primera vegada la Flama de la llengua i es va inaugurar un peregrinatge per tot Catalunya, fins arribar a l’Abadia de Montserrat.
