Gallejava l'altre dia la impassible –encara– Soraya Sáenz de Santamaría que malgrat els terratrèmols que sacsegen el PP, estaven tranquils perquè tenen una "majoria estable", i anys per davant per a sostenella y no enmendalla. O siga que ja poden caure sobres de punta que les cadires no les deixen ni que baixe el sumsum corda. I no s'estan de clamar que tota la seua corrupció és una gran mentida i una gran conspiració.
Tanmateix, els sobres de punta que han caigut són molts i de punta afuada, que ja no s'hi val a llevar-se l'espart de l'ala dient que no són sobres que són confetis, perquè són sobres i ben a gust i sense remordiments que s'embutxacaren els diners que contenien. Se'ls embutxacaren i no els declararen. Diners més negres que un tió. I ara, predica'm, Tomàs, que predicant et quedaràs!
Però, això: malgrat la "majoria estable" de què se'n vanten, se'ls veu nerviosos i nervioses. I no crec que siga la cridòria indignada de la ciutadania per la seua repoca vergonya allò que els acreix el neguit. No els ha importat mai la ciutadania, va a importar-los ara!
No, no temen la gent arruïnada, indignada, maltractada, estafada... No li tenen gens de por. Ni de respecte, és clar. De fet, estaven tranquils, més tranquils que un porc, com afirmava na Soraya, perquè tenien anys per davant de "majoria estable".
Però, ai, que avui dia la ciutadania, per més urnes que òmpliga a vessar de vots, mana menys que un gos. Ací mana la "troika".
Així doncs, una fantasma recorre la Moncloa i el carrer Gènova: el fantasma decapitat de Berlusconi. Perquè la troika vol més mesures "d'ajust", que diuen ells, per tancar el cicle de precarització social, o de neoesclavisme, que ens volen imposar. I amb aquesta merderada de corrupció brollant a borbollons, és arriscat voler imposar-nos més misèria. Per si un cas es bota foc el carrer i se'ls encèn la impunitat.
No fóra d'estranyar, doncs, que la troika, per mirar d'encalmar, si poguera ser, els ànims, deposara el titella Rajoy per posar-hi un Monti qualsevol. O imposara la convocatòria de noves eleccions. Per desgràcia, l'oposició a la UE totalitària i ultraliberal (valga la redundància) és mínima entre els partits oficials, d'esquerra a dreta, i no hi hauria el risc, encara, d'un vot massiu anti UE, com temien a les darreres eleccions gregues.
Ací, doncs, les majories són estables fins que l'amo les desestabilitza quan li convé. Berlusconi ho sap prou bé això. I Mariano i la seua tropa de corruptes tenen ben present, potser perquè ja els han bufat l'orella, que d'eixe mal ells també poden morir. I per això frisen. Milions de veus podran esgargamellar-se i enrogallar-se exigint la dimissió dels corruptes, que no els faran dimitir. Seran els hòmens de negre de la troika, els mateixos que a nosaltres ens eixarreten sense pietat, els qui els fotran el puntelló al cul. I a Rajoy l'encalaran en la mateixa teulada on remuga, amb el cap en un cistell, el sàtrapa calent de Berlusconi.
