Per què vau decidir, des de la CUP de Mataró, esdevenir mecenes col·lectiu del documental sobre l'Operació Garzón?
Perquè sense memòria no hi ha futur. Una bona part de la militància de la CUP de Mataró vam ser testimonis de la repressió del 1992, ja llavors vam participar activament en la denúncia i les mobilitzacions solidàries amb els patriotes catalans torturats i empresonats per ordre de l'Audiència Nacional espanyola.
"Recordar l'Operació Garzón serveix per posar de manifest que les dretes i les esquerres espanyoles mai respectaran els drets democràtics del poble català"
Mataró és la segona ciutat que acull la projecció del treball, en el que és l'estrena a la demarcació de Barcelona. Com es preveu l'acte?
Esperem una bona resposta de la ciutadania perquè és un tema que qüestiona la legitimitat del sistema judicial espanyol i la democràcia de baixa intensitat en què vivim. És un tema que genera curiositat, perquè precisament desfà el mite del jutge Garzón com a suposat defensor del drets humans. Recordar l'Operació Garzón serveix per posar de manifest que les dretes i les esquerres espanyoles mai respectaran els drets democràtics del poble català.
Com a convidats compteu amb noms com Feliu Ventura, Jordi Bilbeny o l'escriptora Isabel Clara-Simó. Per quin motiu els heu escollit?
En Feliu Ventura és un bon amic i un cantautor compromès fins al punt que també ha col·laborat amb el mecenatge del documental. En Jordi Bilbeny és un militant actiu de l'esquerra independentista que combina l'erudició històrica i l'amor per les lletres catalanes. I la Isabel Calara-Simó és una escriptora de renom que des del principi ha donat suport als represaliats independentistes del 92. Creiem que mereixen ser en aquest acte.
«20 anys després encara hi som i el sentiment independentista és socialment majoritari»
Des de la CUP heu enfocat aquesta estrena com la celebració d'una victòria. El documental, però, parla d'un dels episodis més crus de la història de l'independentisme.
Un mes abans de les Olimpíades de Barcelona 92, en Ferran Cardenal, aleshores governador civil de Barcelona, va anunciar que calia liquidar sense miraments l'independentisme combatiu. Vint anys després encara hi som i el sentiment independentista ja és socialment majoritari. En aquest sentit, tot i la repressió del 92, l'esquerra independentista ha aixecat el cap i s'ha consolidat impulsant un projecte polític com la CUP. Això és, entenem, una victòria política davant de l'intent frustrat de l'Estat espanyol per decapitar el moviment, anul·lant les crítiques al projecte especulatiu i espanyolitzador que hi havia darrere de la marca Barcelona 92.
Tanmateix, cap dels responsables del macrooperatiu del 92 contra l'independentisme ha estat jutjat per aquells fets...
L'essència de l'Estat espanyol és antidemocràtica des del seu inici. La repressió olímpica continua la lògica d'impunitat establerta durant la transició postfranquista, que ja aleshores va negar qualsevol possibilitat de depurar responsabilitats amb els criminals de la dictadura franquista.
«Tota victòria és fruit d'un procés de lluita i hem d'assumir que això comporta l'enfrontament amb les estructures de poder establertes»
Creus que com el 92 el pòsit que quedarà de la lluita actual contra la repressió permetrà celebrar d'aquí a un temps una victòria política?
Ningú ens regalarà res i menys un estat opressor com l'espanyol que sistemàticament ens nega els nostres drets socials i nacionals. Tota victòria és fruit d'un procés de lluita i hem d'assumir que això comporta l'enfrontament amb les estructures de poder establertes. La lluita i la solidaritat amb els companys represaliats són la base de la victòria.
En acabat del gran acte del Teatre Monumental, amb quina sensació us agradaria que marxessin els assistents?
Que les idees no es poden censurar ni reprimir i menys recorrent a la tortura. Que Espanya és irreformable i que els Països Catalans som un poble viu que no ens aturarem malgrat la repressió.
Per acabar, moltes gràcies per haver ajudat a fer possible aquest documental.
Moltes gràcies a vosaltres per haver-lo impulsat.
