La violència policial quedarà impune. Ho ha declarat el menistro d’Interior espanyol, el feixista Jorge Fernández Díaz. I ho ha fet a la manera del PP mesquí i covard: mentint i manipulant. Una mostra més de la precària, per no dir inexistent, democràcia espanyola –vejats oxímoron!–. De tota manera, no es podia esperar un altre comportament d’un destacat membre del PP, partit que té els seus fonaments ideològics en el corrupte femer franquista.
Amb tot, vista l’arbitrarietat i l’agressivitat amb què ha actuat la policia espanyola, cal pensar que alguna cosa no rutlla bé en el cabet d’aquesta genteta ficada a fer de policia. I si tenim dret a defensar-nos de qualsevol que intente agredir-nos –a casa nostra, en el carrer, en la feina–, per defensar la nostra integritat física, fins i tot la nostra vida, ¿no hauríem de poder defensar-nos físicament dels atacs injustificats de la policia? Un policia colpeja reiteradament una persona indefensa, amb «saña» que diuen ells, llavors, en aqueix moment, ¿qui pot determinar si el policia està actuant «professionalment» o ha perdut la raó i el control dels seus actes? Com podem saber en aqueixa circumstància on s’acaba l’actuació del policia i on comença la violència de l’energumen? Quina és la línia que separa el policia «contundent» del sàdic violent? Potser és la mateixa línia que separa les garanties d’una democràcia de la impunitat de l’autoritarisme.
Les persones tenim dret a defensar-nos com siga de qualsevol agressió, a defensar la nostra integritat física i la nostra vida davant de qui intente posar-les en perill. Encara que siga un policia. No debades, fins i la tot la Constitució –vejats miracle!–, en l’article 15, reconeix que «Tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, ningú no pugui ser sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants.» I aquests dies l’actuació de la policia ha fet ascles els drets que recull aquest article, els jutges s’han fet el longuis i el menistro franquista ha rematat aquest dramàtic esperpent defensant i encobrint els seus delinquents. Sí, tots estan convençuts –policies violents, jutges mesells i el menistro franquista també–: som els seus enemics.
