x Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Primavera valenciana
24/02/2012 Hemeroteca
Està en l’ambient. Es respira. Es nota. Hi ha urgència per canviar les coses, ànsies d’inundar places i carrers. L’inventari de greuges augmenta, la indignació acumulada comença a regolfar. La falta d’escrúpols i la prepotència del Partit Popular és escandalosament flagrant, i als ciutadans i ciutadanes d’aquest País se’ns han unflat els nassos: hem perdut la paciència definitivament. De manera que ens vestim amb roba lleugera, ens posem unes sabates còmodes i ens apoderem dels carrers.
 
Fem nostra la via pública perquè estem farts dels negocis tèrbols i mangarrufes dels nostres governants. Perquè Gürtel, Brugal, EMARSA i Noós són la punta d’un iceberg de fem, brutícia i corrupció que ens indica fins on arriba l’abast de la metàstasi. Perquè les arques públiques estan buides i no podem pagar les farmàcies ni els proveïdors. Perquè la Generalitat Valenciana es troba en fallida tècnica, hipotecada amb un deute de 63.675 milions d’euros, el pressupost total de quatre anys. Perquè Bernie Ecclestone ens cobra 20 milions cada temporada per albergar la prova de la Fórmula 1 a València, però no n’hi ha diners per a calefacció en escoles i instituts. Perquè hem finançat amb 151 milions d’euros un aeroport sense avions i amb 300.000 euros una escultura hagiogràfica de Carlos Fabra, mentre que paral·lelament ens veiem obligats a retallar la sanitat pública i altres serveis bàsics. Perquè l’arquitecte Santiago Calatrava s’ha embutxacat 15 milions d’euros per dissenyar un projecte de tres gratacels helicoïdals ubicats a la zona de la Ciutat de les Arts i les Ciències que mai no es construiran. Perquè aquestos 15 milions d’euros se sumen als 1238 milions (la xifra posa els pèls de punta!) que ha costat el complex sencer, pressupostat inicialment en 308 milions: això significa un sobre-cost del 300%, uns diners que hauran de pagar amb els seus impostos els fills dels fills dels nostres fills.
 
Perquè ens bull la sang quan escoltem al nostre Molt Honorable (sic) President Francesc Camps confessar-li “te quiero un huevo” a un mafiós de segona divisió B. Perquè no podem veure els informatius de Canal9 més de cinc minuts seguits sense que ens isca una úlcera d’estómac. Perquè ens entren ganes de boçar quan ens assabentem que MetroValència va alliçonar els tècnics de FGV abans de la seua compareixença en la comissió d’investigació parlamentària de l’accident 3J, amb l’objectiu de persuadir el jutge competent que l’error humà era l’única causa possible de la tragèdia (això en el meu poble es diu mentir i tergiversar per tal de no assumir les responsabilitats de l’accident més greu de la història d’Europa: 43 morts + 47 ferits). Perquè ens cau la cara de vergonya quan el PP de Rita Barberà fa valdre la seua majoria absoluta en l’Ajuntament de València i vota en contra de la retirada dels privilegis a Francisco Franco, que encara és avui dia alcalde honorífic de la ciutat (vos jure que és veritat, podeu consultar les hemeroteques!). Perquè posem el crit en el cel quan assistim a la resposta desproporcionada, la demostració de violència gratuïta i brutalitat policial, que la recent nomenada Delegada de Govern, Paula Sánchez de León, va autoritzar contra alumnes d’entre 12 i 17 anys de l’IES Lluís Vives, que protestaven per les retallades en l’ensenyament públic: quatre dies de colps, insults, detencions il·legals, atemptats contra la llibertat d’expressió i un llarg etcètera d’escopinades a la democràcia, com si haguérem fet un viatge amb una màquina del temps fins a febrer de 1951, amb els grisos repartint llenya i el NO-DO mirant cap a una altra banda.
 
Però ha arribat un moment que els ciutadans i ciutadanes del País Valencià ens hem cansat, la indignació ens ix per les orelles, estem farts, extremadament farts. I hem decidit prendre els carrers i dir la nostra. Manifestar públicament el nostre descontent, la nostra vergonya, la nostra animadversió cap a aquesta manera de fer política, cap a l’autoritarisme recalcitrant del Partit Popular.
 
Ja ho va dir Pablo Neruda, “podran tallar les flors però mai la primavera”. Acabem, entre tots, d’una vegada amb aquest hivern llarguíssim i donem la benvinguda a la primavera valenciana.
 
#PrimaveraValenciana
 
 
Pau Alabajos
Torrent, 18 de febrer de 2012
 
Valora
Rànquings
  1. Una activista egípcia de 23 anys desafia els jihadistes de l'Estat Islàmic defecant sobre la seva bandera
  2. Un mossèn i un regidor de CiU van denunciar els 5 activistes de Banyoles imputats per interrompre una missa
  3. Cardedeu: agressió ultra i denuncia per "prohibir" la bandera espanyola
  4. Neix una campanya que agrupa les esquerres que defensen el doble sí
  5. Acudit antisemita del regidor del PP a la Bisbal
  6. La Guàrdia Civil multa el regidor d'Alfés per la CUP per dur un adhesiu amb el CAT
  7. Una delegació de la CUP a Escòcia fa el seguiment del referèndum
  8. Presentació del manifest "Esquerres pel #sísí" per avançar cap a la independència
  9. El 091 de Barcelona està dirigit per un policia vinculat als GAL
  10. Albert Boadella: "Si no hubiera existido la lengua catalana hubiéramos sido más felices"
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
Introdueix les teves dades si vols rebre el butlletí
Vull donar-me de baixa
(cc) 2006 - 2014 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid