La Plataforma ha qualificat aquest congrés com el de la "indústria d’explotació d’animals de laboratori", per aquesta raó ha instat a les institucions com la UV a abandonar l’ús d’animals per a la investigació, una opció que es sosté amb projectes d’investigació moguts per velles inèrcies, tan allunyats de la innovació com de les alternatives ètiques, i interessos econòmics com els de les empreses que patrocinen aquest congrés. En aquesta línia, la Plataforma ha sol·licitat a la UV una entrevista per a exposar el punt de vista de les organitzacions defensores dels drets dels animals.
En aquest congrés s'han abordat temes com la gestió eficient dels estabularis d’animals o la nomenclatura dels transgènics, animals modificats genèticament per a usos específics en determinats experiments i que, per la seua gran varietat, generen problemes d’identificació. També s'ha debatut sobre el benestar animal o sobre les formes de canviar la mala percepció social de l’ús d’animals als experiments.
Davant d'aquests temes, la Plataforma considera que animals de laboratori no saben el que és el benestar. "Quasi tots moren víctimes de proves de medicaments, de productes químics com detergents, xampús o olis de motor i de cosmètics. Són torturats amb proves com el Test de Draize, consistent en aplicar els productes sobre els ulls de conills immobilitzats que pateixen els seus efectes nocius, o com el LD50 (Lethal Dose), un medidor de toxicitat en mil·ligrams que s’estableix amb la dosi exacta de producte que mata la meitat d’un grup de roedors que pot arribar als 50 individus, i que es repeteix una i altra vegada fins que s’arriba a matar la meitat exacta".
Amés a més, assenyala que "la pràctica totalitat dels experiments, quan són necessaris, tenen ja alternatives com els models informàtics, els simuladors, els bancs de teixits, els cultius… Pel que respecta a eixe xicotet percentatge d’experiments que obren noves fronteres d’investigació i que, sovint, tampoc troben solució amb l’experimentació amb animals, cal donar un pas endavant".
I és que segons la Plataforma, "cal reconèixer que els animals amb capacitat de sentir i de patir no són instruments per a la nostra investigació, que són subjectes de drets. Que nosaltres no tenim dret a disposar d’ells com si foren objectes. És el mateix pas que s’ha donat pel que respecta a l’experimentació amb altres humans, èticament injustificable malgrat que ha estat la font d’avanços científics importants. Un exemple són els experiments mortals fets amb població civil i presoners de guerra durant la II Guerra Mundial, com els que feren científics alemanys en el marc de l’Holocaust o els que feren militars japonesos amb població xinesa".
Per tant Iniciativa Animalista apunta que els humans hem de trobar l’autèntic sentit de la paraula profit. Amb els altres animals, l’apliquem en el sentit de valer-se’n, ja que ens aprofitem de la seua feblesa i els imposem injustament la nostra llei. El bon sentit de la paraula profit és el d’emprar útilment, amb mesura i eficàcia i mitjançant les eines adequades. Hem d’aprendre a cercar els recursos correctes, i els animals no són recursos per a investigació".
En aquest congrés s'han abordat temes com la gestió eficient dels estabularis d’animals o la nomenclatura dels transgènics, animals modificats genèticament per a usos específics en determinats experiments i que, per la seua gran varietat, generen problemes d’identificació. També s'ha debatut sobre el benestar animal o sobre les formes de canviar la mala percepció social de l’ús d’animals als experiments.
Davant d'aquests temes, la Plataforma considera que animals de laboratori no saben el que és el benestar. "Quasi tots moren víctimes de proves de medicaments, de productes químics com detergents, xampús o olis de motor i de cosmètics. Són torturats amb proves com el Test de Draize, consistent en aplicar els productes sobre els ulls de conills immobilitzats que pateixen els seus efectes nocius, o com el LD50 (Lethal Dose), un medidor de toxicitat en mil·ligrams que s’estableix amb la dosi exacta de producte que mata la meitat d’un grup de roedors que pot arribar als 50 individus, i que es repeteix una i altra vegada fins que s’arriba a matar la meitat exacta".
Amés a més, assenyala que "la pràctica totalitat dels experiments, quan són necessaris, tenen ja alternatives com els models informàtics, els simuladors, els bancs de teixits, els cultius… Pel que respecta a eixe xicotet percentatge d’experiments que obren noves fronteres d’investigació i que, sovint, tampoc troben solució amb l’experimentació amb animals, cal donar un pas endavant".
I és que segons la Plataforma, "cal reconèixer que els animals amb capacitat de sentir i de patir no són instruments per a la nostra investigació, que són subjectes de drets. Que nosaltres no tenim dret a disposar d’ells com si foren objectes. És el mateix pas que s’ha donat pel que respecta a l’experimentació amb altres humans, èticament injustificable malgrat que ha estat la font d’avanços científics importants. Un exemple són els experiments mortals fets amb població civil i presoners de guerra durant la II Guerra Mundial, com els que feren científics alemanys en el marc de l’Holocaust o els que feren militars japonesos amb població xinesa".
Per tant Iniciativa Animalista apunta que els humans hem de trobar l’autèntic sentit de la paraula profit. Amb els altres animals, l’apliquem en el sentit de valer-se’n, ja que ens aprofitem de la seua feblesa i els imposem injustament la nostra llei. El bon sentit de la paraula profit és el d’emprar útilment, amb mesura i eficàcia i mitjançant les eines adequades. Hem d’aprendre a cercar els recursos correctes, i els animals no són recursos per a investigació".
