Un any més, arriba arriba el Carnestoltes a diferents poblacions catalanes, no sense un forta càrrega paròdica i crítica envers els representants del règim. A Terrassa el PP ha mostrat la seva indignació pel programa del Carnestoltes i ha anunciat el seu boicot institucional. El de Valls, polèmic durant els darrers anys, ha centrat aquest cop l'atenció del diari La Vanguardia amb l'article Valls, el carnaval més irreverent.
Recordem que fa dos anys membres de festes.org i Llibertat.cat van haver d'anar a declarar per haver publicat el cartell de l'edició del carnaval vallenc del 2009, arran de la denúncia de la diputada de CiU Dolors Batalla.
El carnaval, o carnestoltes, en què s’han convertit avui en dia les ancestrals festes paganes d’hivern, molt lligades al camp, a la producció de la terra i a que s’acosta la primavera. Amb l’arribada del catolicisme, i en contraposició a la litúrgia de la quaresma, i la penitència que aquesta suposava, el carnestoltes, que se celebra tot just abans d’aquesta, a partir del dijous gras, fou la veritable festa popular.
El Carnestoltes, amb un nom provinent del llatí i que fa referència a la prohibició de menjar carn (carnus tultus, carns prohibides) a partir del dimecres de cendra, és l’abanderat de la disbauxa durant els propers dies en contraposició a la vella Quaresma, que simbolitza l’oració, l’abstinència i el recolliment per a les properes set setmanes.
L’Esglèsia Catòlica, fidel a la seva filosofia, després de condemnar i perseguir el Carnaval ha optat per integrar o provar de descafeinar en la mesura del possible aquesta celebració dins dels seus rituals. I si bé en determinats moments, com ara durant la dictadura franquista, els carnestoltes van ser prohibits, la repressió nacionalcatòlica no va reeixir i actualment aquesta festa pagana conserva tota la seva vitalitat. Actualment el Carnestoltes manté una importància simbòlica en tant que ha sobreviscut al pas dels segles mercès al suport popular, tot i els entrebancs rebuts per part dels sectors més reaccionaris segle rere segle. I continua sent un marc de paròdia, crítica i subversió.
En temps de regnats com Isabell II o Alfons XII el Carnval va ser utilitzat per distribuir consignes republicanes i democràtiques perseguides pel règim borbònic. Durant les processons del rei Carnestoltes es proclamava la República de la disbauxa i del Carnaval, una clara crítica al sistema de repressió política i social asfixiant.
El Carnaval també ha estat una plataforma per exposar la llibertat sexual i reivindicar la igualtat de gènere. El transvestisme de les disfresses ha ofert històricament un marc idoni per aquesta expressió, que en conjunt suposava una subversió de l'ordre patriarcal imperant per uns dies.
En canvi, actualment el Carnaval es manté entre activitats relacionades amb la cultura popular i la barreja amb l'oci festiu esbojarrat. En molts altres casos la fórmula del Carnaval pren un model comercial o importat d'altres celebracions com les del Brasil o Canàries. Fins i tot s'ha donat la paradoxa que la denúncia del contingut dels temes del Carnaval provingui de sectors com el feminisme, que com en el cas de Sant Llorenç de Cerdans critiquen la frivolització de la prostitució i els macrobordells que s'han instal.lat a l'Empordà.
El Carnaval és una festa popular a bastament recollit per l'obra de Joan Amades , molt descriptiva de les celebracions específiques locals, algunes tant interessants com les de Vinçà, al sud de les Alberes, degut a la importància que hi té el tió.
Si bé hi haurà celebracions a moltíssimes poblacions arreu del país, per les seves peculiaritats o per la festa que generen destaquem carnavals com el de Solsona, amb la bramada i penjada del ruc i els seus gegants bojos, el de Molins de Rei amb el seu camell, el de Tarragona, amb la seva bóta, el de Vilanova i la Geltrú, amb la seva batalla de caramels i amb el seu xató, el concorregut carnestoltes de Pego , el carnaval de Sitges, amb les rues de la disbauxa i de l’extermini, o bé d’altres com el de Vinaròs i el de Sallent, conegut per la seva festa i on destaca la guerra de farina.
CALENDARI DE CARNESTOLTES DE FESTES.ORG PER AQUESTA SETMANA
Carnaval [Dijous Gras-Dimecres de Cendra]
Primers Carnavals (4)
Dijous dels Compares i les Comares
Dijous Gras o Llarder (13)
Fer la figa (3)
En Carnestoltes (7)
L'Arribada del Carnestoltes (3)
Pregó o discurs de Sa Majestat en Carnestoltes
Rues satíriques (1)
Personatges tradicionals (4)
Facècies i farses (2)
Rues i desfilades de lluïment (3)
Bous i mules de Carnaval (5)
Gegants manotes (2)
Els Esbroncs (2)
Màscares i disfresses (2)
Concursos de disfresses i comparses(2)
Mofa de les autoritats polítiques (2)
Publicacions satíriques (7)
Balls de Carnaval (14)
Ball de Gitanes (11)
Batalles festives (12)
Cançoner
Àpats comunitaris (26)
Mort del Carnestoltes
Testament d'en Carnestoltes
Vetlla del Carnestoltes
Soterrament o indult d'una part del Carnestoltes (1)
Enterrament del Carnestoltes (7)
Municipi a municipi (22)
Teories sobre el Carnaval (6)
Concursos d'aparadors i balcons
Baixades d'andròmines (4)
Trencadissa de tests (1)
@Festes de l'Ós
@Colles i comparses
@Ball de Dames i Vells
Disfressa d'Or i Rua de l'Artesania
Tarragona (el Tarragonès), fins al 8 de març de 2011
|
 |
|
|
El Concurs de Disfresses del Carnaval de Tarragona premia diferents aspectes de les carrosses participants i es desenvolupa al voltant de dos actes: la Disfressa d’Or, que té lloc el Dijous Gras, i la Rua de l’Artesania, que s’efectua pels carrers del centre de la ciutat el Dissabte de Carnaval.[llegir més]
Categoria: Carnaval > Concursos de disfresses i comparses |
 |
Farinada
Godall (el Montsià), del 4 al 8 de març de 2011
|
|
|
|
El Carnaval del Godall inclou, en la seva seqüència ritual, una multitudinària batalla de farina, la Farinada, que deixa els carrers i places d'aquesta població ben emblanquinats. Sorgida com a costum espontani del Carnaval local, la Farinada atrau cada any participants d'arreu. [llegir més]
Categoria: Carnaval > Batalles festives |
|
Carnaval i Ball de Gitanes
Sant Celoni (el Vallès Oriental), fins al 6 de març de 2011
|
|
|
|
Una multitudinària participació popular i una comparsa -hereva d'antiquíssimes mascarades- que executa una representació parateatral que culmina amb l'enigmàtic part d'un animal, són els principals elements del Ball de Gitanes que cada diumenge de Carnaval es celebra en aquesta vila del Vallès Oriental. [llegir més]
Categoria: Carnaval > Ball de Gitanes |
|
Les Mascarulles
Godall (el Montsià), fins al 8 de març de 2011
|
|
|
|
El Carnaval del Godall, un dels més populars de les Terres de l'Ebre, ha conservat un dels elements més tradicionals d'aquesta festa: la disfressa senzilla, feta a casa, que permet el camuflatge de la pròpia identitat i que, per fer irreconeixible al que hi ha a dins, propicia el joc, la burla i la diversió. Són les mascarulles. [llegir més]
Categoria: Carnaval > Màscares i disfresses |
|
Carnaval
Torelló (Osona), fins al 9 de març de 2011
|
|
|
|
Una de les festes més populars, multitudinàries, participatives i desitjades de tot l'any a Torelló. Amb el Cop d'Estat del Rei Carnestoltes i el retrobament del Falatell, l'escenificació sexual del Pullassu, la cercavila d'inversió de les Senyoretes, la Rua i altres activitats que fan del Carnaval dels pescallunes un referent pels pobles del voltant. [llegir més]
Categoria: Carnaval > Municipi a municipi |
|
Carnaval
Vilanova i la Geltrú (el Garraf), fins al 8 de març de 2011
|
|
|
|
La festa de Carnestoltes és un element crucial per entendre la vida social de Vilanova i la Geltrú. Es tracta d'un conjunt de celebracions amb més de tres segles d’història, caracteritzada per una diversitat d’influències i una riquesa de símbols que poques poblacions catalanes posseeixen. [llegir més]
Categoria: Carnaval > Municipi a municipi |
|
Carnaval
Encamp (Andorra), fins al 8 de març de 2011
|
|
|
|
De totes les celebracions de Carnaval a Andorra, la d’Encamp, amb el Judici dels Contrabandistes, l'operació d'en Carnestoltes i el Ball de l´Óssa, és una de les més populars i la que compta amb un pes identitari més fort. [llegir més]
Categoria: Carnaval > Municipi a municipi |
)
)
)
)
)
)
