Durant tota la setmana España 2000 venia
caldejant l’ambient anunciant la manifestació per la megafonia d’una
furgoneta que constantment deambulava pels carrers de Benimaclet i
Blasco Ibañez, a més a més els darrers dies s’havien protagonitzat
“visites” per part d’elements d’aquest partit per fer pressions davant
d’una possible contramanifestació, al més pur estil màfia. Per l’altra
banda els comunitats de la associació de veïns mostraven el seu rebuig,
com el manifest de Benimaclet viu, pamflets de diversos veïns i veïnes
repartits durant el mercat tradicional a més de cartells mofant-se de la
manifestació, pancartes en defensa de la convivència multicultural, i
pintades per tot Benimaclet.
La vesprada d’ahir es mostrava en una calma tensa; dos furgons d’antidisturbis vigilaven els carrers del voltant de la Plaça de Benimaclet i als centres socials d’aquest barri. El veïnat preocupat i desconcertat no entenia la presència d’aquest grupuscle en uns carrers que no els necessiten, i mentrestant una pancarta en la Plaça transmetia el pensament de tots els veïns “Intolerància contra el feixisme. La lluita continua”.
Vora les 20:30 hores “sin pena ni gloria” començà la manifestació, que tants recursos econòmics havia fet malbaratar a España 2000 en publicitat i gasolina, amb uns 50 militants del partir feixista. Consignes contra els “guarros”, contra els maulets i vives a Espanya. Casualment el recorregut coincidia amb l’emplaçament de diversos espais anticapitalistes de Benimaclet com ara el Terra i el CSO El Nido, mostrant-se que l’única intenció hi era la de provocar i buscar l’enfrontament directe. El moment de més tensió va ser quan en la porta del CSB Terra es concentraren per protegir l’espai unes 40 persones que van ser identificats per la policia i obligats a estar dintre del Terra durant el pas de la manifestació, sent açò aprofitat pels feixistes per vanar-se des de darrere del cordó policial de la suposada covardia d’uns antifeixistes que poc podien fer després de ser tancats per la policia antidisturbis.
El passeig feixista acabà sense incidents i entre discrepàncies pel part dels veïns que durant la resta del any treballaran per un Benimaclet on es problemes siguen resolts pels propis veïns, un barri que cada volta més està creant un teixit social combatiu i de base, per lluitar per un barri propi i donar alternatives al capitalisme i a l’atur, un Benimaclet on la construcció i preservació d’una identitat col•lectiva inclou, també, a totes les cultures i tots els colors.
La vesprada d’ahir es mostrava en una calma tensa; dos furgons d’antidisturbis vigilaven els carrers del voltant de la Plaça de Benimaclet i als centres socials d’aquest barri. El veïnat preocupat i desconcertat no entenia la presència d’aquest grupuscle en uns carrers que no els necessiten, i mentrestant una pancarta en la Plaça transmetia el pensament de tots els veïns “Intolerància contra el feixisme. La lluita continua”.
Vora les 20:30 hores “sin pena ni gloria” començà la manifestació, que tants recursos econòmics havia fet malbaratar a España 2000 en publicitat i gasolina, amb uns 50 militants del partir feixista. Consignes contra els “guarros”, contra els maulets i vives a Espanya. Casualment el recorregut coincidia amb l’emplaçament de diversos espais anticapitalistes de Benimaclet com ara el Terra i el CSO El Nido, mostrant-se que l’única intenció hi era la de provocar i buscar l’enfrontament directe. El moment de més tensió va ser quan en la porta del CSB Terra es concentraren per protegir l’espai unes 40 persones que van ser identificats per la policia i obligats a estar dintre del Terra durant el pas de la manifestació, sent açò aprofitat pels feixistes per vanar-se des de darrere del cordó policial de la suposada covardia d’uns antifeixistes que poc podien fer després de ser tancats per la policia antidisturbis.
El passeig feixista acabà sense incidents i entre discrepàncies pel part dels veïns que durant la resta del any treballaran per un Benimaclet on es problemes siguen resolts pels propis veïns, un barri que cada volta més està creant un teixit social combatiu i de base, per lluitar per un barri propi i donar alternatives al capitalisme i a l’atur, un Benimaclet on la construcció i preservació d’una identitat col•lectiva inclou, també, a totes les cultures i tots els colors.
Per saber-ne més:
