I si la CUP entra al Parlament i li passa com a Ciudadanos, que ja no s'entenen entre ells?

La CUP va decidir no concórrer a les properes eleccions al Parlament. Una setmana després d'haver-ho acordat, creieu que és la millor decisió?
Hi havia qui en tenia moltes ganes, però mires la feina que ens queda per fer als municipis i és molta. Tenim uns seixanta nuclis més o menys consolidats, però quants pobles hi ha a Catalunya? I al País Valencià? I a les Illes o Catalunya Nord? Hi ha gran part del territori en què la CUP no està consolidada. Que hi havia molta il·lusió i moltes ganes? Sí, però a vegades això no ho és tot. Consolida primer el que ja tens i després fixa’t noves fites.

La CUP ha tingut por a créixer?
La gent que no és de la CUP, tot i que pot simpatitzar-hi, sí que pot tenir la sensació que hem actuat amb por. Però des de dins, si ho analitzes fredament, veus que no. Hi havia qui deia: ‘Provem-ho’. Sí, I si després ens surt malament la jugada? I no em refereixo només a entrar o no entrar. Si arribem al Parlament, la perversió del poder ens podria allunyar de la nostra essència. No som un partit vertical com els altres; com gestionaríem les quotes de poder que ens pertocarien? Hi havia el risc d’esdevenir un gegant amb peus de fang. Què passa ara amb Ciudadanos? No han passat ni tres anys i ja no s’entenen entre ells! El poder corromp.

Els partidaris del salt nacional argumentaven que contribuiria a l'expansió del missatge de la CUP.
Sí que hagués estat un altaveu. Penso que si hi haguéssim anat, la feina que hauríem hagut de fer s’hauria aprofitat també per a les municipals del 2011, molta gent deia que era una oportunitat històrica... però molta altra ens hagués titllat d’oportunistes. La feina que volem fer als municipis no podia quedar hipotecada. Els militants del País Valencià ens deien que si concorríem a les eleccions al Parlament principatí, també ho hauríem de fer a les dels parlaments valencià i balear. Si no, seria com renegar del país. Si vols ser 100% coherent, hauries de fer el pas a les tres conteses. L’opció de no presentar-se és la més coherent amb la línia de la CUP dels darrers anys.

A mida que la CUP creixi, les contradiccions arribaran. Ja hi van haver crítiques a la de Vilafranca del Penedès perquè va propiciar que CiU es fes amb l'alcaldia.
Les contradiccions arribaran, sí. Jo mateixa em qüestiono: si algun dia no som a l’oposició i ens toca gestionar seguretat ciutadana o Interior... Què farem? Com comandarem la policia local o els Mossos? Per això diem que la CUP encara té moltes mancances. És una cosa petita que va creixent, però hem de créixer amb coherència. A la llarga, serà una decisió positiva.

Hi ha risc que els partidaris del salt nacional es cremin d'aquí a les següents eleccions al Parlament, el 2014?
No. Mirat fredament, la CUP fa vint anys que existeix. Molta gent il·lusionada pel salt al Parlament, per molt que ara s’hagi cremat, continuarà fent feina amb la seva gent, localment. La gent de la CUP és molt cabuda i ha respost amb seny al resultat de l’assemblea. També s’ha de tenir en compte que la finalitat de la CUP no és concórrer a les eleccions. Per nosaltres, fer política és una altra cosa, les eleccions són un mitjà més.

Què enteneu per fer política?
Per nosaltres, fer política és estar al carrer, amb les associacions de veïns, els moviments socials, contra la MAT, contra les energies nuclears... Fer política és molt més que anar als plens i dir ‘no’ o ‘sí’. És implicar-te amb la gent del carrer, defensar el medi, la cultura...

La CUP se suma a les campanyes contra la MAT i les nuclears. Però quin model energètic nacional proposa?
Ara hem creat una comissió per a fixar quin model energètic defensem, quin model de la gestió de l’aigua, dels residus, d’educació... Creixem molt i ho estem articulant, bastint un discurs coherent per a tota la nació, que ja es comença a veure, però que encara falta un temps per a tenir-lo del tot fixat. És una altra mancança que des de dins veiem que tenim a l’hora de fer el salt al Parlament.

Vau aprovar un annex dient que si hi hagués una candidatura unitària de l'esquerra independentista, els militants hi podrien concórrer. És factible?
Si finalment es desenvolupés aquesta candidatura, es parlaria i es valoraria. La moció hi deixa la porta oberta.

Deixa la porta oberta a una mena d’Iniciativa Internacionalista (II) bis?
Personalment, penso que si anem a les eleccions al Parlament, hi hem d’anar a totes.

Per tant, o hi concorreu com a CUP o no repetireu l'experiment d'II, en què el cap de llista als Països Catalans era un militant de la CUP de Barcelona?
El consell polític de la CUP va aprovar que cap militant no aniria a la llista d’II ni l’avalaria, però va passar aquest fet. En parlarem internament. Si la militància no compleix els acords, tindrà els seus motius, que ens hauran d’explicar. Ens va sobtar, sí. És cert que en cap moment va fer servir les sigles de la CUP, però si tenim una mica de disciplina amb les organitzacions on militem... Però bé, ara ja està fet i no ha passat res.

Com expliqueu a un independentista que Ciudadanos pugui tenir veu al Parlament i no pugui tenir-ne l'esquerra independentista?
Perquè la militància ho ha decidit. Els regidors de Vic expliquen que la Plataforma per Catalunya també concorrerà a les properes eleccions al Parlament, i potser hi entrarà. Creiem que aquest feixisme i aquell espanyolisme no es poden combatre des del Parlament. Es combat des dels pobles.

Els 800 militants estrictes de la CUP són una cosa i l'altra és l'entorn social de l'esquerra independentista.
A la gent que no és militant li costa de pair la decisió. Hem optat per fer forts els nostres municipis. Si, per exemple, la CUP de Barcelona obté un regidor el 2011, serà un altaveu igual de potent que obtenir representació al Parlament. També tenim previst de crear l’assemblea de regidors dels Països Catalans, que serà un altre altaveu.

Veieu més factible entrar a l’Ajuntament de Barcelona que al Parlament de Catalunya?
La CUP de Barcelona ha fet molta feina, però sí que és veritat que és un territori molt difícil, s’han d’aconseguir molts vots. Per entrar al Parlament n’has de sumar uns 65.000 a tota la demarcació de Barcelona; per entrar a l’ajuntament, uns 30.000 només a Barcelona. No sé ni si finalment la CUP barcelonina decidirà d’anar a les eleccions. Com que no les entenem com una finalitat, hi ha nuclis que decideixen no anar-hi, i no passarà res. Barcelona és difícil, tenim molta feina per fer.

Per tant, tampoc no és clar aquest altaveu barceloní.
El temps i la gent de Barcelona ho diran. Cada assemblea local és sobirana i decideix com fa la seva feina. En tenim moltes ganes, però hem de calcular si tenim gent a tots els districtes, a tots els barris...

Entenc que ara ja esteu preparant les municipals del 2011.
Sí. L’objectiu és aconseguir 100 nuclis –deu dels quals al País Valencià– i 60-70 regidors. Fins ara, la CUP era una cosa molt petita, que el 2007 va créixer i el 2011 serà l’any d’aconseguir alguna alcaldia. Es tracta d’anar a poc a poc, enfortint el municipalisme i bastint un referent a tots els Països Catalans. Demostraria que ens hem consolidat com a projecte.

Totes les organitzacions de l'esquerra independentista són partidàries d'enfortir la CUP?
Hi ha qui diu que la CUP hauria de ser el paraigua de tota l’esquerra independentista i hi ha qui diu que només és un referent en l’àmbit municipal. Si hem d’enfortir la CUP, les organitzacions sectorials de l’esquerra independentista en són un puntal important, però també hi ha militants qui provenen d’associacions de veïns, de plataformes que no són de l’estricta esquerra independentista, i n'hi ha que no provenen de cap altra organització. La CUP no tanca les portes a ningú, aspirem a molt més que a l’esquerra independentista.

El 2011 serà el moment en què a la CUP li tocarà manar o decidir el color d'algun municipi. Hi ha el risc que llavors es perdin les essències?
Cada assemblea és sobirana per decidir quins pactes fa, però suposo que entre tots marcarem unes línies genèriques. No direm que no pactarem mai amb X o Y, perquè a nivell municipal hi ha realitats molt diferents. Però sí que serem coherents amb el nostre discurs.