- De què tracta i sorgeix el projecte de “Pachamama”?
El projecte sorgeix d’un viatge a Amèrica Llatina, concretament a petits poblets del camp a Perú i Bolívia, en què vam percebre la sensibilitat i respecte amb què es tractava la “mare terra”. Va ser un contacte nou per a nosaltres, fills de grans ciutats i allunyats (en molts sentits) de l’entorn natural. El nom “Pachamama” vol dir “mare terra” en quechua, i el projecte vol retre-li homenatge.
Per concretar aquesta idea, s’invita als consumidors a reorientar-se sobre l’acte de compra, per tal de promoure un altre tipus de consum, responsable, crític i conseqüent amb els efectes en l’entorn natural i també en la pagesia.
D’altra banda, essent conscients que el projecte es desenvolupa a la ciutat de Barcelona, vam voler crear una iniciativa que s’adaptés a la dinàmica de vida de l’àmbit urbà i vam veure que portar cistelles ecològiques a domicili en bicicleta podia ser una solució per a persones amb manca de temps o d’incompatibilitat amb els horaris laborals o familiars però que no deixen de tenir un compromís amb la filosofia social del projecte, que busca afavorir un canvi en l’hàbit de consum de les persones amb conseqüències positives a un nivell més global.
- Els productes de “Pachamama” són ecològics i de comerç just. Quins tipus de productes específics oferta i de quina manera?
Oferim tres tipus de cistelles “tancades”, en el sentit que és el pagès qui proposa setmanalment uns determinats aliments d’acord amb els cultius de l’època de l’any. Es tracta de descobrir nous productes, noves receptes i alimentar-te segons el que la terra ens ofereix, tot afavorint un contacte directe amb els productors, i no segons les pautes del consumisme desenfrenat en què es viu avui en dia.
De totes maneres, les comandes es poden personalitzar en certa mesura. Si d’aquella setmana, hi ha algun producte que no agrada, es pots canviar per més quantitat d’un altre.
Les cistelles porten majoritàriament fruita i verdura de temporada cultivada de manera ecològica per petits productors i pagesos locals. A part, s’inclouen ous i pa com a productes bàsics d’alimentació. A la cistella base “Terra”, de 28 euros, hi ha 5/6 tipus de verdura, 2 kg de fruita, un pa de 600gr i 6 ous bio. Després hi ha una altra cistella més gran, la “Llavor”, que porta més fruita i verdura que la cistella base “Terra” (7/8 tipus de verdura i 4 kg de fruita), el pa de 600g., els 6 ous, i a més inclou un producte de comerç just a escollir. I finalment hi ha la cistella “Sol”, que combina els productes de comerç just amb la fruita, la verdura, el pa i els ous, a més d’incloure un producte nou a descobrir cada mes com la mel, el muesli, l’altercola, etc. I també hi ha un llistat de productes de comerç just, i d’altres com l’arròs, els macarrons o la farina, per complementar l’oferta. Apart, intentem incloure informacions i receptes, a més d’objectes d’artesania a la cistella “Sol”.
Som una petita associació sense ànim de lucre, i no estem finançats per cap entitat privada ni per publicitat, i per tant el marge es reinverteix en el projecte i en l’entitat. Oferim cada producte al preu que ens ven el productor, sense incrementar-ne cap marge. El que sí que cobrem de més (que ja està inclòs en el preu de les cistelles), és el servei de transport a domicili en bicicleta, i la feina general de les persones que treballen en l’associació.
- Com s'aconsegueixen i d'on provenen aquests productes?
Des de L’Arc de la natura (la masia d’Argentona d’on provenen les hortalisses), l’Àlex i la Montse proposen setmanalment una cistella amb uns determinats aliments de temporada segons les necessitats que hi ha al camp. La majoria d’horta prové de L’Arc de la natura, però també s’aprofita la xarxa que han organitzat diferents productors ecològics de tot Catalunya, anomenada “La Xarxeta”, per complementar l’oferta i poder oferir més varietat de productes.
Quant als ous, provenen de El Rull Can Maspons, una masia familiar de més de 20 hectàrees situada a Bigues i Riells (Vallès Oriental), pionera des de 1996 en producció d'ous ecològics a Catalunya. Les gallines d'aquesta empresa familiar disposen d'amplis espais per créixer lliurement, en plena natura. A diferència de les granges convencionals, la utilització de llum artificial està limitada, amb la qual cosa les gallines disposen de vuit hores diàries d'obscuritat per assegurar el seu descans. Mengen una alimentació biològica 100% a base de blat, civada i soja, herba, insectes, fruites dels arbres de la finca... Aquesta preocupació per la qualitat de vida dels animals repercuteix directament sobre la qualitat del producte final: els ous ecològics.
El pa està elaborat de manera totalment artesanal per la Núria, de Barcelona, que l’amassa a mà i utilitza ingredients 100% ecològics.
Tots els productes de comerç just inclosos en les cistelles provenen de l’associació Xarxa de Consum Solidari (XCS), que des de l’any 1996 treballen a Catalunya en l’àmbit del comerç just i el consum responsable. XCS parteix d’una visió integral del comerç just que engloba tot el cicle d’un producte, des de la seva producció fins a la seva comercialització a casa nostra. L’associació engloba diferents àmbits com la cooperació al desenvolupament; la sensibilització i l’acció crítica; el turisme responsable; la comercialització de productes; i la venda en botigues i cooperatives ecològiques i de comerç just.
El cafè zapatista Mut Vitz l'importa de Chiapas el Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista que des de fa anys ha treballat a Barcelona donant un suport directe a les iniciatives d'autogestió de les comunitats zapatistes en resistència i denunciant la repetida violació dels drets humans que està cometent el govern mexicà, sobretot a Oaxaca, Atenco, i al mateix Chiapas.
I finalment, també proposem d’altres productes com la mel, que la confecciona de manera artesanal l’empresa familiar Natur Flor de Mel, de Banyoles, l’altercola o “cola lliure”, distribuïda per la Xecna i produïda a les Alberes (Catalunya Nord), o la farina, la pasta i l’arròs, distribuïts per La Grana.
- “Pachamama” es caracteritza per comptar amb un sistema de tria de productes molt peculiar. Podeu explicar el seu funcionament i com va sorgir aquesta idea?
A nivell operatiu, l’eina d’internet ens va permetre d’arribar a tothom per tal de donar-nos a conèixer. Vam establir un sistema de formulari de comanda amb les dades personals i la possibilitat d’escollir els productes de comerç just que entren a les cistelles. I a la web indiquem el que hi haurà la propera setmana, per tal que la gent pugui tenir una certa planificació i, si cal, fer les modificacions que calgui (sempre dintre dels aliments de temporada que ens ofereix el pagès).
Les comandes que es fan fins dilluns a les 12h del migdia, s’entreguen la mateixa setmana d’entrega, doncs el pagès té tota la setmana per organitzar-se. Les comandes fetes més tard, ja entren per a la setmana següent.
Un membre de l’associació fa el transport entre “La Xarxeta”, la xarxa de productors ecològics que tenen establerts més de 15 pagesos ecològics de tot Catalunya d’intercanvi de productes. D’aquesta manera, s’aprofita el viatge en furgoneta els dimarts i els dijous, que és quan aquest company treballa pels pagesos, que fan arribar els seus aliments a diferents cooperatives de consum de Barcelona. És a dir, la nostra comanda general es porta a Barcelona en una furgoneta que aprofita al màxim la seva capacitat per fer circular els productes ecològics locals, i així es minimitza l’impacte ecològic. Una vegada a Barcelona, s’elaboren les cistelles i s’acosten a casa de les persones en unes bicicletes adaptades (de moment dues) concebudes com a mitjà de càrrega, amb l’objectiu de reivindicar la bicicleta com a aposta de futur per un món amb més qualitat de vida.
L’organització de les rutes per ciutat, sabent que en cada bicicleta podem portar 3 o 4 cistelles a la vegada és primordial. De moment estem en l’etapa de consolidació de rutes, que ja les hem indicat a la web, tot i que sempre estem obert a crear-ne de noves.
La idea d’acostar en bicicleta cistelles amb productes ecològics va sorgir d’un petit poblet de França, en què un veí va començar a distribuir cistelles amb diferents aliments per les cases dels veïns mitjançant una bicicleta. I d’aquí vam pensar extrapolar-ho a Barcelona.
- “Pachamama” estableix vincles amb els moviments socials per a treballar conjuntament cap a un sistema global que potenciï una vessant menys econòmica. Quines són les relacions i les activitats que s'han dut a terme per assolir l'objectiu?
De moment, procurem donar tot tipus d’informació en aquest sentit, tant a la nostra web, com mitjançant articles d’opinió que incloem a les cistelles. Apart, properament editarem un petit diari mensual amb documentació d’aquest tipus, en què volem elaborar les nostres pròpies entrevistes i reportatges sobre temes compromesos.
D’altra banda, el projecte vol ser una eina de difusió d’iniciatives entorn el moviment agroecològic i de comerç just que tenen una vessant alternativa. En aquest sentit, el fet de col·laborar amb “La Xarxeta”, la xarxa de productors agroecològics locals, i quant al comerç just amb La Xarxa de Consum Solidari, correspon a una elecció conscient cap a projectes que se situen en contra el món globalitzat i capitalista, i amb els quals compartim una mateixa filosofia. També tenim relació amb diferents cooperatives de consum, que creiem que són l’aposta de futur cap a un consum responsable i en contacte directe amb els productors.
A nivell concret, estem organitzant una visita als productors aquest proper mes de setembre per tal que totes les persones que consumeixen les cistelles puguin conèixer d’on venen els aliments i contactar amb els pagesos.
També procurem estar presents en fires i actes, perquè encara estem en una etapa de “donar-nos a conèixer” com per exemple algunes projeccions sobre documentals socials, “La Fira per la Terra” i properament, l’últim cap de setmana de juny, al festival “Esperanzah!”, que treballa per establir un pont real entre la música i les arts i el compromís per a la mobilització de la societat civil per un món més just i sostenible.
També hem participat en algun acte de protesta contra la banca i en termes generals a favor del concepte de decreixement, organitzat pel col·lectiu “Crisi”.
A nivell d’acció ciutadana, hem participat amb el BACC (Bicicleta Club de Catalunya) en l’esmorzar que es va organitzar l’11 de juny per promocionar la bicicleta.
Com s'entén el “comerç just” des d'aquesta associació i quina crítica es fa, per exemple, a les multinacionals que aprofiten el segell de garantia FLO (Fairtrade Labelling Organization) per fer propaganda dels seus productes?
L’Associació Pachamama entén el comerç just segons la Declaració de l’Espai per un Comerç Just, aprovada en la trobada realitzada a Barcelona, el 12 de maig del 2006: “el comerç just és un moviment social que, a través d’una pràctica comercial, una tasca de sensibilització i un treball de mobilització social aspira a canviar els actuals models de relacions econòmiques i a participar en la construcció d’alternatives. D’aquesta manera, el comerç just s’insereix en una perspectiva política de transformació global del sistema imperant”.
Existeix molta mentida emmascarada en “eslògans alternatius” de la mà de les grans multinacionals i cadenes de distribució, les pràctiques comercials de les quals, no podem oblidar, condemnen a la pobresa a milions d’agricultors i treballadors de tot el planeta, a més de significar un greu atemptat per al medi ambient. Enfront dels impactes negatius que els són atribuïts, proliferen les estratègies de rentat d’imatge amb tints verds i solidaris.
En aquest sentit, no hem d’oblidar que la creació d’un segell de garantia de comerç just (FLO) prové d’una iniciativa privada nascuda del marc empresarial capitalista que intenta convertir aquest moviment social en pura estratègia de màrqueting. El resultat: una millor imatge de les grans multinacionals però també de les grans cadenes de distribució com alguns supermercats i grans superfícies (Alcampo, Caprabo, Condis, Carrefour-Champion, entre d’altres). Aquests establiments han introduït els productes de comerç just i també productes ecològics en els seus estants, propiciant així l’augment de vendes de la resta dels seus productes (molts dels quals no són ni “justos ni responsables”).
És per això que cal construir poc a poc una alternativa global al model actual de relacions econòmiques entre les persones i entre els pobles (procés del qual el comerç just només en formaria una part, i que caldria articular-se amb processos similars a altres camps: estalvi solidari, comunicació lliure, formació d’empreses d’economia social, etc.). Juntament a la sensibilització caldria demostrar que són viables un altre tipus d’empreses creant un altre tipus de comerç amb més contingut social i ambiental al llarg de tot el procés productiu, tant al Sud com al Nord.
- Quines són les crítiques que es fan als mètodes de producció capitalistes de les grans internacionals com poden ser els transgènics, la utilització d'adobs químics, pesticides, etc.?
Pensem que el desastre ecològic actual que ha provocat un trencament antinatural i brutal del vincle essencial entre nosaltres i la mare terra és obra d’aquest sistema capitalista depredador que atempta contra els drets més bàsics de la persona i a nivell global del planeta per a un benefici econòmic d’uns pocs. A nivell d’exemple, en 50 anys s’ha perdut un 75% de la diversitat biològica de llavors d’interès agrari i, segons la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura), actualment el 95% de l’alimentació humana prové únicament de 19 cultius i de 8 espècies animals.
Com en molts altres camps, la lògica capitalista de mercat ha convertit també en negoci la pròpia alimentació, potenciant un consumisme massiu i sense criteri i transformant la producció d’aliments en una activitat especialitzada i agressiva per al nostre medi. Conseqüències: la utilització d’adobs químics i l'abús de pesticides químics que contaminen l’aire i molt especialment les aigües, l'ús desmesurat d’aigua oblidant que és un be escàs i apreciat, l’aparició dels transgènics o organismes modificats genèticament que tenen efectes negatius sobre la salut, el transport a llargues distàncies amb la despesa energètica que això comporta i, per tant, el fort consum d’energia per mantenir els aliments i l’excés d’embalatges, molts d’ells no reciclables.
Centrant-nos més detingudament amb els transgènics, valorem molt la tasca que estan portant a terme els companys de la plataforma “Som lo que sembrem” en contra dels transgènics a casa nostra, ja que Catalunya és juntament amb Aragó la regió europea amb més hectàrees de transgènics, encreuaments artificials de gens de diferents espècies amb greus efectes a nivell socio-econòmic, mediambiental i de salut.
La producció ecològica esdevé una alternativa a tot això, ja que utilitza els recursos de forma renovable i ens demostra com, tal i com es feia a l’època dels nostres avis, amb l’energia del sol, l’aigua i sòls fertilitzats pels propis residus agrícoles i ramaders, n’hi havia prou per produir aliments.
- El projecte de “Pachamama” està gaudint d'un gran èxit. Hi ha expectatives d'expansió? Quines són?
Encara no fa un any que vam començar, i, com que amb el projecte volem ser una eina més perquè qualsevol persona vulgui fer un canvi d’hàbit de consum de manera conscient i compromesa a nivell global amb la pagesia, el medi ambient i la priorització dels valors socials i ecològics, no ens està sent gens fàcil que la gent tingui una estabilitat alhora de demanar les cistelles. És a dir, si entens el fet de consumir cistelles ecològiques dintre del missatge global que volem transmetre, segurament et serà fàcil fer el canvi cap a aquest consum crític i responsable que volem promoure. Si en canvi només t’interessen les cistelles pel sol fet de menjar sa i bé, sense tenir en compte res més, i esperes un servei d’atenció al client dintre la lògica de les empreses, la nostra proposta et decebrà.
Estem treballant per ser més eficaços en aquest missatge.
De totes maneres, la participació a la “Fira de la Terra” a finals d’abril d’aquest any va ser el punt d’arrancada cap a una etapa més de consolidació, doncs ara estem fent unes 30-40 cistelles a la setmana. Tot i això, les persones que demanen la cistella de manera fixa són una quinzena. Esperem trobar l’estabilitat i que el projecte es consolidi, perquè fa gairebé un any que treballem de manera voluntària per pura convicció i perquè creiem profundament en què canviar el món és possible.
L’expansió que veiem és que es vagin creant nuclis per districtes en què hi hagi una o vàries bicis per entregar les cistelles més per barris. Ara estem abarcant gairebé tota Barcelona en bici, excepte les zones més altes, però el projecte té més sentit si es fa més a nivell de barri dintre de la ciutat. De fet, al barri de Sant Andreu ja hi ha una parella que volen crear un “Pachamama Sant Andreu”. Creiem que aquesta serà la perspectiva de futur.
