Amb Nicolas Sarkozy a la presidència de la
República, sembla que l'opció prioritzada és la de la mà dura: la
repressió i l'assetjament policial, per una banda, així com les
condemnes judicials i l'allunyament dels presos polítics corsos de
l'illa, de l'altra. Per la seva banda, la resposta de les
organitzacions armades corses ha estat una nova onada d'atemptats, el
darrer dels quals, si més no en el moment de redactar aquest article,
va tenir lloc dimarts, 5 de febrer, la destrucció per una explosió d'un
artefacte d'una oficina bancària a la ciutat de Bàstia, amb el resultat
de dos ferits lleus.
Alguns
analistes consideren que aquesta nova conjuntura d'enfrontament tindrà
com a conseqüència el sorgiment d'una nova generació de militants
independentistes que renovarà en gran mesura els actuals líders, als
quals se'ls retreu la seva incapacitat de forjar una sòlida unió de les
diferents organitzacions patriòtiques, cada cop més allunyades entre
aquelles que donen suport a la lluita armada i aquelles que pensen que
és el moment de desmarcar-se'n i de prioritzar la via electoral.
Però
aquestes dissensions internes, poden desaparèixer o quedar en segon
terme, si París no afluixa el seu ànim repressiu. I és que en les
darreres setmanes, tant els sectors autonomistes com independentistes,
han estat objecte d'una especial campanya d'assetjament policial i
judicial. Una de les mesures que en aquest sentit han aixecat més
indignació ha estat la intenció de la policia francesa de construir un
fitxer genètic del nacionalisme cors, mitjançant l'extracció de mostres
d'ADN de tots els detinguts o identificats, arran de manifestacions,
concentracions o participants en actes organitzats per aquell. Fins i
tot, aquesta mesura es va aplicar a menors d'edats detinguts després
d'una manifestació estudiantil. Fet que naturalment va aixecar una
onada de protestes sense precedents.
Però
sense cap mena de dubte, el fet concret més destacat de les darreres
setmanes, i que en certa mesura es troba en l'origen de l'actual tensió
a l'illa, va tenir lloc el mes de desembre, amb la condemna a cadena
perpètua, d'Yvan Colonna,
acusat de ser el responsable de la mort del prefecte Claude Érignac,
l'any 1998. Aquesta sentència va ser durament criticada, donada la
feblesa de les proves inculpatòries. Políticament, va tenir un efecte
demolidor, donat que les organitzacions anti-repressives i polítiques
corses havien fet un enorme esforç
al llarg dels darrers anys, per denunciar, fins i tot,
internacionalment, les irregularitats existents al llarg d'aquell
procediment judicial.
Com a resposta, tant a la condemna de Colonna, com en general a l'augment de l'assetjament policial de les setmanes anteriors, divuit organitzacions polítiques i sindicals corses van convocar una manifestació unitària el passat 12 de gener a Aiacciu. Malgrat els intents de rebentar-la amb el recurs clàssic d'infiltrats policials, que van ser ràpidament expulsats, la manifestació va transcórrer sense incidents. Això no obstant, a la seva fi, una part dels participants, van entrar a la seu de l'Assemblea de Còrsega, òrgan de representació regional, i la van ocupar durant unes hores. Quan sortien, es va declarar un incendi en el despatx del president de l'Assemblea, fet que va comportar l'arribada dels bombers per extingir-lo.
La reacció del govern francès a l'ocupació de l'Assemblea, va ser immediata. La ministra d'Interior Michèle Alliot-Marie, va enviar a l'illa unitats d'èlit de la policia anti-terrorista i de la policia científica per tal d'identificar els responsables de l'incendi. Pocs dies després, sis persones eren detingudes acusades. Un menor d'edat va ser alliberat immediatament, mentre que tres joves amb edats compreses entre els 19 i els 20 anys, van fer fronts a judicis ràpids i condemnats a penes d'un i dos mesos de presó, però només per haver comès actes de vandalisme dins de l'Assemblea, no pròpiament de l'incendi. Per contra, els dos restants, Paul Fenix Benedetti (36 anys) i Anthony Bozzi (33), membres d'U Rinnovu Naziunale, van ser detinguts sota l'acusació d'haver provocat l'incendi, identificats, segons la policia gràcies a les càmeres de vídeo de l'Assemblea.
Durant la vista prèvia al Palau de Justícia, va tenir lloc una autèntica batalla campal entre els familiars i amics dels processats i 50 CRS (policies anti-avalots) cridats pel jutge. Dels incidents, en van sortir amb diverses lesions un dels acusats i els advocats de la defensa, així com una persona invàlida que va ser llançada de la seva cadira de rodes. Al llarg dels dies següents, noves topades entre la policia i militants independentistes han donat lloc a nous procediments judicials i detencions.
Per acabar-ho de complicar tot, a mitjans del mes de gener, va ser detingut el secretari general del Partitu de a Nazione Corsa (PNC), Jean-Christophe Angelini, una formació autonomista crítica amb la lluita armada, implicat en un afer empresarial, aparentment sense connotacions polítiques, segons la justícia francesa. En ser alliberat, però, Angelini no es va estar de fer velades acusacions respecte el trasfons polític de la seva detenció.
Tot plegat, indica, que el clima de repressió serà molt present quan tinguin lloc les eleccions municipals els propers dies 9 i 16 de març. Uns comicis als que els independentistes de Corsica Nazione (CNI), concorreran amb els seus candidats propis, al marge dels candidats autonomistes del PNC i d'una altra formació, A Chjama Naziunale, igualment contrària a la lluita armada.
Com a resposta, tant a la condemna de Colonna, com en general a l'augment de l'assetjament policial de les setmanes anteriors, divuit organitzacions polítiques i sindicals corses van convocar una manifestació unitària el passat 12 de gener a Aiacciu. Malgrat els intents de rebentar-la amb el recurs clàssic d'infiltrats policials, que van ser ràpidament expulsats, la manifestació va transcórrer sense incidents. Això no obstant, a la seva fi, una part dels participants, van entrar a la seu de l'Assemblea de Còrsega, òrgan de representació regional, i la van ocupar durant unes hores. Quan sortien, es va declarar un incendi en el despatx del president de l'Assemblea, fet que va comportar l'arribada dels bombers per extingir-lo.
La reacció del govern francès a l'ocupació de l'Assemblea, va ser immediata. La ministra d'Interior Michèle Alliot-Marie, va enviar a l'illa unitats d'èlit de la policia anti-terrorista i de la policia científica per tal d'identificar els responsables de l'incendi. Pocs dies després, sis persones eren detingudes acusades. Un menor d'edat va ser alliberat immediatament, mentre que tres joves amb edats compreses entre els 19 i els 20 anys, van fer fronts a judicis ràpids i condemnats a penes d'un i dos mesos de presó, però només per haver comès actes de vandalisme dins de l'Assemblea, no pròpiament de l'incendi. Per contra, els dos restants, Paul Fenix Benedetti (36 anys) i Anthony Bozzi (33), membres d'U Rinnovu Naziunale, van ser detinguts sota l'acusació d'haver provocat l'incendi, identificats, segons la policia gràcies a les càmeres de vídeo de l'Assemblea.
Durant la vista prèvia al Palau de Justícia, va tenir lloc una autèntica batalla campal entre els familiars i amics dels processats i 50 CRS (policies anti-avalots) cridats pel jutge. Dels incidents, en van sortir amb diverses lesions un dels acusats i els advocats de la defensa, així com una persona invàlida que va ser llançada de la seva cadira de rodes. Al llarg dels dies següents, noves topades entre la policia i militants independentistes han donat lloc a nous procediments judicials i detencions.
Per acabar-ho de complicar tot, a mitjans del mes de gener, va ser detingut el secretari general del Partitu de a Nazione Corsa (PNC), Jean-Christophe Angelini, una formació autonomista crítica amb la lluita armada, implicat en un afer empresarial, aparentment sense connotacions polítiques, segons la justícia francesa. En ser alliberat, però, Angelini no es va estar de fer velades acusacions respecte el trasfons polític de la seva detenció.
Tot plegat, indica, que el clima de repressió serà molt present quan tinguin lloc les eleccions municipals els propers dies 9 i 16 de març. Uns comicis als que els independentistes de Corsica Nazione (CNI), concorreran amb els seus candidats propis, al marge dels candidats autonomistes del PNC i d'una altra formació, A Chjama Naziunale, igualment contrària a la lluita armada.
