El 8 de gener de 2003, La Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) denunciava la postura de l'estat francès al voltant dels continus atacs envers la llengua catalana, ja que a final del mes de novembre de 2002, el Consell d'Estat francès va decretar l'anul·lació i prohibició de l'ensenyament en llengua no francesa a les escoles públiques. Aquesta llei, segons la CAL, demostrava el caràcter antidemocràtic d'un estat que no respecta les anomenades llengües minoritzades i que ni tan sols ha signat la Carta Europea de les Llengües. Aquella decisió cal entendre-la, segons la CAL, com un projecte de genocidi cultural tant per part dels francesos com per part dels espanyols envers la llengua i la catalanitat dels Països Catalans.
Demanaven, doncs, una modificació de l'article 2 de la Constitució francesa, que diu que el francès és la llengua de la República, ignorant totes les altres llengües que s'hi parlen. La Plataforma per la Dignitat de la Catalunya Nord va recordar en aquell moment que l'edicte de Lluís XIV es manté sempre vigent.
L'1 d'abril de l'any 1700, el rei francès Lluís XIV feia un edicte
reial en què prohibia l'ús de la llengua catalana a la «província del
Rosselló». Aquest edicte no ha estat mai revocat i l'Ajuntament de
Perpinyà
