Ha estat un lloc on es podia reunir el jovent del
poble, sense cap mena de tutelatge institucional i "sense cap cessió a
l'oci més ferotgement consumista, al qual ens volen abocar aquells qui
anhelen un jovent treballador català totalment alienat i sense cap mena
d'esma per lluitar".
Sobretot, si s'ha arribat setè any de vida, ha estat per la tasca de
molta gent que hi ha treballat molt en organitzar activitats, així com
la gent que ha gaudit d'elles.
Set anys d'història, explicada pels seus protagonistes
Enguany fa 7 anys que va nèixer La Pioixa. Tot i que aquest ateneu de joves té una dilatada trajectòria, plena d’activitats( amb millors i pitjors èpoques, com tothom), som conscients de què no tothom dels pobles del voltant de Bordils ens coneix, i molts d’altres només n’han sentit a parlar, però sense tenir una idea més o menys clara de què som, qui som, i què fem. Per això agraim elsud.org la oportunitat que ens doneu per a poder explicar d’on venim, el nostre present i cap a on volem anar.
La Pioixa deu el seu naixement a un fet desgraciadament massa habitual en molts pobles i viles dels Països Catalans: la manca de locals per als i les joves i, el què és més important, gestionats pels i les joves. A Bordils vam tenir la sort de què el govern municipal també així ho va entendre. i va creure convenient d’agrair a l’històrica entitat del Jovent de Bordils tants anys d’esforços desinteressats al servei de la gent del poble.I és que no podem oblidar que el Jovent de Bordils fa més de trenta anys que organitza tant la festa major, com la Nit de Reis o la Festa Petita, entre moltes altres activitats.D’aquesta manera, l’Ajuntament va cedir al Jovent un dels locals que hi ha darrere la Pista Vella del poble. La idea inicial era de què aquell espai havia de servir com a centre logístic del Jovent . Però el Jovent d’aquella època considerava que tenint en compte la manca d’espais pels joves abans esmentada, es podia combinar tant la vessant logística del local com un altra vessant més de caire social i reivindicativa destinada a omplir un buit en les necessitats dels i les joves del poble. Així va començar a caminar l’Ateneu Popular La Pioixa, tot convivint com a local del Jovent però alhora com a punt de trobada dels i les joves bordilenques. Amb el temps la vessant d’Ateneu Popular va anar agafant vida pròpia, desembocant en la formalització d’aquest com a entitat diferenciada del Jovent de Bordils, però sense desaparèixer la necessària simbiosis entre uns i altres.
Avui podem dir que la Pioixa és un projecte consolidat. Tant és així que molts i moltes joves tant de Bordils, com d’altres pobles hi han fet cap més d’una vegada. I és que d’activitats n’hem fet un munt. Principalment orgullosos ens sentim d’haver portat a Bordils gent com el sindicalista Pep Riera, l’escriptor Júlia de Jòdar, l’exalcalde de la CUPA Jaume Soler, els cantautors Feliu Ventura i Cesk Freixas, l’advocat Sebastià Salellas, el cantant Juanra dels Kop... entre molts d’altres que han participat en els nostres debats, taules rodones, revetlles de Sant Joan, xerrades...i també en concerts, festes, passis de video, sopars populars, pantalles gegants pel futbol. I és que som joves i ens agrada divertir-nos, però no per això ens resignem a ser simple carnassa consumidora. Volem ser crítics i alhora constructius amb la realitat que com a joves i catalanes ens toca viure. Per això creiem que no només és factible, sinó que és necessari, combinar l’aspecte lúdic amb el foment de l’esperit crític tan escàs avui dia en el nostre sector de la població. Per això, La Pioixa tal i com avui la coneixem té més vigència que mai.
La Pioixa deu el seu naixement a un fet desgraciadament massa habitual en molts pobles i viles dels Països Catalans: la manca de locals per als i les joves i, el què és més important, gestionats pels i les joves. A Bordils vam tenir la sort de què el govern municipal també així ho va entendre. i va creure convenient d’agrair a l’històrica entitat del Jovent de Bordils tants anys d’esforços desinteressats al servei de la gent del poble.I és que no podem oblidar que el Jovent de Bordils fa més de trenta anys que organitza tant la festa major, com la Nit de Reis o la Festa Petita, entre moltes altres activitats.D’aquesta manera, l’Ajuntament va cedir al Jovent un dels locals que hi ha darrere la Pista Vella del poble. La idea inicial era de què aquell espai havia de servir com a centre logístic del Jovent . Però el Jovent d’aquella època considerava que tenint en compte la manca d’espais pels joves abans esmentada, es podia combinar tant la vessant logística del local com un altra vessant més de caire social i reivindicativa destinada a omplir un buit en les necessitats dels i les joves del poble. Així va començar a caminar l’Ateneu Popular La Pioixa, tot convivint com a local del Jovent però alhora com a punt de trobada dels i les joves bordilenques. Amb el temps la vessant d’Ateneu Popular va anar agafant vida pròpia, desembocant en la formalització d’aquest com a entitat diferenciada del Jovent de Bordils, però sense desaparèixer la necessària simbiosis entre uns i altres.
Avui podem dir que la Pioixa és un projecte consolidat. Tant és així que molts i moltes joves tant de Bordils, com d’altres pobles hi han fet cap més d’una vegada. I és que d’activitats n’hem fet un munt. Principalment orgullosos ens sentim d’haver portat a Bordils gent com el sindicalista Pep Riera, l’escriptor Júlia de Jòdar, l’exalcalde de la CUPA Jaume Soler, els cantautors Feliu Ventura i Cesk Freixas, l’advocat Sebastià Salellas, el cantant Juanra dels Kop... entre molts d’altres que han participat en els nostres debats, taules rodones, revetlles de Sant Joan, xerrades...i també en concerts, festes, passis de video, sopars populars, pantalles gegants pel futbol. I és que som joves i ens agrada divertir-nos, però no per això ens resignem a ser simple carnassa consumidora. Volem ser crítics i alhora constructius amb la realitat que com a joves i catalanes ens toca viure. Per això creiem que no només és factible, sinó que és necessari, combinar l’aspecte lúdic amb el foment de l’esperit crític tan escàs avui dia en el nostre sector de la població. Per això, La Pioixa tal i com avui la coneixem té més vigència que mai.
Ser lliure no és poder fer el què un vol, sinó voler fer el què un pot. JP SARTRE
