L’Ateneu Barcelonès ha acollit la presentació del llibre La revolució pendent. Història i memòria del PSAN-Provisional, una obra que recupera l’experiència política d’aquesta organització en els darrers anys del franquisme i la Transició i que, alhora, proposa una lectura crítica del present de l’independentisme.

L’acte va ser obert per Carme Travesset i Rosselló (exmilitant del PSAN-Provisional), que va donar la benvinguda al públic tot destacant el caràcter d’homenatge que travessa el llibre. Travesset va subratllar que l’obra és també un reconeixement a tota una militància que, des de la clandestinitat, va defensar una aposta de ruptura, i va recordar especialment les companyes i companys que ja no hi són, llegint-ne els noms. “Aquest record no és només un gest de memòria, sinó també un compromís”, va afirmar, tot remarcant que no es presentava només un llibre, sinó una part de la història col·lectiva que continua interpel·lant el present.

La presentadora va reivindicar igualment la dimensió política de l’obra, assenyalant que recupera l’experiència del PSAN-Provisional des d’una mirada militant que connecta amb l’actualitat i convida a repensar la Transició, no com un procés modèlic, sinó com una reforma construïda sobre la continuïtat del règim i el desmantellament de les possibilitats de ruptura.

Tot seguit, l’escriptor Julià de Jòdar i Muñoz va oferir una intervenció marcadament crítica, en què va advertir de la desmemòria política que, a parer seu, ha afectat el moviment independentista en etapes recents. Segons va assenyalar, els dirigents que van liderar el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 sovint van actuar sense tenir prou present el bagatge polític acumulat durant la Transició.

De Jòdar va insistir també en la continuïtat de l’Estat espanyol, que, segons va dir, manté les mateixes lògiques de fons que en el final del franquisme, i va advertir que no tenir en compte aquest bagatge polític —com el que recull el llibre— constitueix un error estratègic.

Per il·lustrar aquesta idea, va posar exemples com el cas de Rodalies, assenyalant que els problemes estructurals que es denunciaven fa dècades continuen plenament vigents avui. També va ser especialment crític amb el paper de Comissions Obreres, tant durant la Transició com en l’actualitat, i va establir un paral·lelisme amb determinades organitzacions polítiques que, amb noves denominacions, mantindrien lògiques i plantejaments similars als d’aquell període.

Per la seva banda, la coautora del llibre, Blanca Serra, va situar l’obra en la necessitat de recuperar una experiència històrica sovint parcialment explicada o silenciada. Serra va remarcar que el llibre no és només un exercici de memòria, sinó una eina per entendre un moment clau de la història recent i per interpretar el present.

En aquest sentit, va recordar que el PSAN-Provisional neix en un context en què la ruptura amb el règim franquista era una possibilitat real, i va subratllar que en aquells anys hi havia dues vies en disputa: la de la ruptura i la de la reforma. Finalment, però, es va imposar una reforma controlada, acompanyada de pactes amb les elits i episodis de repressió sovint absents del relat oficial.

Serra va destacar que aquest procés no només va desactivar la ruptura política, sinó que també va desarticular estructures populars i va limitar les possibilitats d’un projecte d’alliberament nacional i social. Amb tot, va insistir que aquesta història no és tancada, sinó que forma part d’un fil que arriba fins al present i que permet rellegir l’1 d’octubre de 2017 com el resultat d’una acumulació de lluites.

El coautor Carles Benítez va centrar la seva intervenció en l’origen i la construcció del llibre, que, segons va explicar, neix d’una inquietud política i no d’un encàrrec acadèmic. El punt de partida va ser un article de Ferran Lupescu publicat a VilaWeb, en què es denunciava el silenci sobre el PSAN-Provisional en determinades obres.

A partir d’aquí, va assenyalar, el llibre es planteja com una reconstrucció d’aquesta experiència política en tota la seva complexitat, centrada en el període 1974-1979, però amb la voluntat d’establir un fil de continuïtat fins al present.

Pel que fa a la metodologia, Benítez va destacar el treball amb fonts internes de l’organització com per exemple el portveu Lluita, així com amb estudis i materials de context, i va valorar el paper del setmanari Canigó per entendre el moment històric. En aquest punt, va voler reconèixer la tasca de Joan Rocamora a Llibertat.cat en la recuperació de la memòria de l’independentisme, especialment del PSAN-Provisional, i va recordar que “li hauria agradat treballar en aquest llibre”, però que una malaltia ho va impedir. Fa poc més d'un any que ens va deixar, "però estic segur que li hauria agradat, llegir-lo, ara que ja està publicat", va remarcar Benítez. El llibre va concloure, no és una obra neutral, sinó “un llibre de combat”, no per tancar debats, sinó per obrir-los i per dotar d’eines per pensar el present.

L’acte es va finalitzar amb la intervenció de Travesset, que va recuperar unes paraules de l’historiador i militant Agustí Barrera i Puigví sobre els anys setanta i la voluntat de ruptura d’un nucli reduït de militants del PSAN-Provisional: “D’aquest passat recordo aquells anys setanta, quan la Reforma encara no s’havia consolidat, quan encara no s’havien establert les grans rebaixes i la ruptura semblava possible, que un nucli d’uns cinquanta il·luminats del PSAN-P, que després va resultar que teníem raó, vam intentar sacsejar el món, i jo crec que en bona part ho aconseguírem.”

Amb aquest record, va animar el públic a llegir el llibre i a continuar el fil de lluita que travessa les diferents etapes de l’independentisme. L’acte es va tancar amb el cant d’Els Segadors.