L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà) ha autoritzat que l’exèrcit espanyol organitzi una cerimònia de jura de bandera per a civils el pròxim 11 d’octubre, coincidint amb els actes de la "Fiesta Nacional" de l’Estat espanyol. Segons la informació publicada pel Ministeri de Defensa, l’esdeveniment, a càrrec del Regiment d’Infanteria “Arapiles” 62, es durà a terme a la via pública amb un màxim de 300 participants.

Tot i que l’acte es presenta com una celebració “cívica”, la convocatòria ja ha aixecat polseguera al municipi i a l’entorn independentista. Diverses veus han expressat el seu malestar davant la presència d’un ritual militar espanyol en un espai públic d’una localitat governada formalment per un partit que es declara independentista (Junts).

Crítiques per la denominació oficial

El malestar ha crescut encara més arran del fet que el Ministeri de Defensa hagi difós la convocatòria amb les denominacions de “Gerona” i “San Antoni”, en lloc dels noms oficials i reconeguts legalment de Girona i Sant Antoni de Calonge. Aquest ús reiterat de topònims en castellà és una manca de respecte cap a la llengua catalana (i també cap a les institucions locals tot i que donin suport a l'acte).

Antecedents recents

No és el primer cop que Calonge es veu immers en polèmica per la col·laboració amb l’exèrcit. El passat mes de juliol, l’Ajuntament —governat per Junts, PSC, PP i una regidora trànsfuga de Guanyem Calonge— va organitzar un concert al Castell de Calonge amb la participació de la banda militar de la Inspección General del Ejército. L’acte va acabar suspès per la pluja i per la protesta d’una cinquantena de persones, entre elles destacats membres de l’Assemblea Nacional Catalana, que van denunciar la presència de les Forces Armades espanyoles en un espai de gran valor històric i simbòlic per al municipi.

Tot i que el consistori va atribuir la suspensió del concert a causes meteorològiques, els col·lectius independentistes van reivindicar la mobilització com una “victòria simbòlica” contra el que consideren un intent de “normalitzar” la presència militar espanyola a Catalunya.

Entre la normalització i la resistència

El nou acte previst per l’11 d’octubre es presenta ara com un nou capítol d’aquesta tensió. La decisió de permetre la jura de bandera en un espai públic ha estat qualificada per diversos sectors com un pas més en la línia de blanquejar la presència de l’exèrcit espanyol als municipis catalans, malgrat l’existència d’un fort rebuig social i polític.

Organitzacions com l’ANC i Òmnium Cultural no han confirmat encara mobilitzacions, però diverses plataformes locals ja han començat a debatre possibles respostes ciutadanes. Molts independentistes del Baix Empordà consideren que l’Ajuntament, governat per un partit que es defineix independentista, hauria de prioritzar la defensa de la llengua, la cultura i els símbols propis en comptes de cedir espais públics a l’exèrcit d’un Estat que nega el dret d’autodeterminació dels Països Catalans.