A causa del toc de queda per la pandèmia al nord de l'Abera, la regeneració de la Flama 2021 es va fer ahir al migdia i s'ha començat a escampar arreu de la nació. Tot i així, la flama ha tornat de nou al Castellet. Recordar que dissabte va sortir per ser regenerada. Una altra llàntia ha dormit a Prats de Molló per travessar avui el Coll d'Ares.

Catalunya

A Catalunya ho coordina Òmnium Cultural. 

Les Illes 

Alaró acollirà la XXIII edició de la Festa de la Flama de la Llengua, l’origen de la qual es remunta l’any 1907, quan l’alaroner Joan Rosselló de Son Forteza va organitzar dalt del cim del Castell una encesa de fogueres per a enllaçar Mallorca amb els cims de Montserrat i el Canigó.

Ara fa cinc anys que la Flama del Canigó arriba en aquest municipi del Raiguer de Mallorca. Fou el 2017, quan el batle d’aleshores, Guillem Balboa, va anar a recollir-la per primera vegada al Parlament de Catalunya. I, en fa tres, que la Delegació de l’Obra Cultural Balear a Alaró continua aquesta iniciativa. «Tenim la satisfacció de dur la Flama al nostre poble, perquè des d’aquí arribi a altres indrets de l’Illa», han explicat.

Així, una desena de pobles s’han sumat enguany a la festivitat i, una vegada arribada a Alaró, la Flama passarà per Puigpunyent, Santa Maria, Binissalem, Lloseta, Muro, Pollença, Sóller, Costitx, Petra i Manacor. La rebuda tendrà lloc, doncs, el 23 de juny, a partir de les 18 hores al pati de l’Ajuntament d’Alaró. A l’acte hi intervendran els representants de cada una de les delegacions, així com la coordinadora de l’entitat. Igualment, Biel Majoral serà l’encarregat de la lectura del manifest.

La Flama del Canigó es regenerarà, com cada any, al Cim la matinada del 22 al 23 de juny. Igualment, la Flama serà rebuda pel Parlament de Catalunya al migdia del 23 de juny.

Andorra

La Flama també arriba a Andorra del  de la mà del Centre de Cul­tu­ra Ca­ta­la­na d’Andorra. Destaca el centre que mal­grat que les res­tric­ci­ons per­sis­tei­xen a cau­sa de la pan­dè­mia, han po­gut re­cu­pe­rar «en cer­ta ma­ne­ra» en­guany el for­mat ha­bi­tu­al.

Ai­xí, el pro­to­col es­ta­blert mar­ca que la Fla­ma ar­ri­ba­rà de­mà al ma­tí a les 13.00 ho­res a la fron­te­ra an­dor­ra­na del sud, on se­rà re­bu­da pels mo­ni­tors d’AINA, els quals la por­ta­ran fins al Co­mú d’Andorra la Ve­lla (ja que aques­ta és la par­rò­quia am­fi­tri­o­na d’en­guany), on ar­ri­ba­rà al vol­tant de les 13.30 ho­res. Al co­mú, la Fla­ma se­rà re­bu­da per la còn­sol ma­jor de la par­rò­quia, Con­xi­ta Mar­sol, i al­tres re­pre­sen­tants que la guar­da­ran fins a la tar­da. A par­tir de les 19.00 ho­res, mem­bres del co­mú s’en­car­re­ga­ran de por­tar-la fins a la Plaça del Con­sell i allà se­rà re­bu­da per la Sín­di­ca Ge­ne­ral, Ro­ser Suñé, ai­xí com per al­tres au­to­ri­tats pre­sents.

D’al­tra ban­da, re­mar­quen des del Centre de Cul­tu­ra Ca­ta­la­na d’Andorra que un cop es lle­gei­xi el ma­ni­fest, es pro­ce­di­rà al lliu­ra­ment de la Fla­ma a ca­das­cu­na de les di­fe­rents par­rò­qui­es per­què pu­guin en­cen­dre les fo­gue­res.

L'origen de la Flama del Canigó 

La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 23 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes.

La idea va néixer a la Catalunya Nord, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres). El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà, dues entitats que promocionaren la celebració. L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris del país fins al punt que avui sób poques les ciutats i barris que no encenen la seva foguera amb la Flama del Canigó.

L'origen de la Flama del Canigó 

La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 23 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes.

La idea va néixer a la Catalunya Nord, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres). El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà, dues entitats que promocionaren la celebració. L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris del país fins al punt que avui sób poques les ciutats i barris que no encenen la seva foguera amb la Flama del Canigó.

Un ritus d'unió comunitària

Perquè aquest ritus sigui possible, el cap de setmana abans de Sant Joan centenars de persones vingudes d’arreu del país es troben al Refugi de Cortalets, al peu del Canigó. Arriben dissabte a la nit i acampen amb tendes pels volts del refugi. L’endemà diumenge al matí acompliran el primer ritual de la Flama de Sant Joan: pujar al cim del Canigó i deixar-hi els petits feixos de llenya que cadascú ha portat de la seva ciutat, vila, poble, barri o hort. Les teies, branques, torxes o branques estan lligats amb una cinta que porta el nom del poble d'on provenen i alguns duen dibuixos fets per nens i escrits dedicats a la festa. Tots els feixos de llenya es deixen apilats sobre la creu que hi ha al cim d’aquesta muntanya fins el dia 22 de juny.
 
Aquell dia tres joves excursionistes de l’entitat organitzadora de la jornada, el Cercle de Joves de Perpinyà, agafen el foc que hi ha encès al Castellet de Perpinyà, el posen dins una urna que conté una flama i pujen fins al cim del Canigó acompanyats per diverses persones, on passaran tota la nit vetllant perquè la flama no s’apagui.
 
A mitjanit, les dotze hores i un minut del dia 23 els primers grups surten de dalt el cim i comencen a baixar per distribuir la Flama. Durant tot el matí del dia 23 de juny centenars de persones vingudes de diferents llocs pujen al Canigó per agafar el foc que portaran als seus respectius pobles i amb el qual s’encendrà la foguera. La Flama es reparteix pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que van distribuint el foc amb tots els mitjans possible -a peu, amb bicicleta, amb cotxe i fins i tot a cavall- i és rebuda a cada vila per les autoritats locals.