Salut i medi ambient
Cerdanyola, Ripollet i Montcada i Reixac en el “Triangle de la mort”

La plataforma ecologista Vallès Net, formada per ciutadanes, entitats i formacions polítiques de Cerdanyola, Ripollet i Montcada ha creat un vídeo explicant què és el “Triangle de la mort” i com ens afecta

04/02/2015 Territori

El triangle de la mort té els vèrtexs a l’Ecoparc, la Cimentera i els 17 abocadors de Cerdanyola. Tots ells han estat denunciats per la ciutadania i, alhora, han rebut el suport dels Ajuntaments, que sempre han defensat a aquestes grans empreses per damunt de la salut de les persones.

L’Ecoparc desprèn productes cancerígens

Tal i com explica Cerdanyola Informa en un extens article que reproduïm en gran part, la revista Environmental Research va fer saltar les alarmes al juny de 2014 quan va publicar que les plantes de tractament de residus Ecoparc desprenen concentracions de formaldehid, un compost químic cancerigen. La Generalitat de Catalunya ha confirmat aquesta informació en un comunicat de premsa emès pel Departament de Territori i Sostenibilitat.

Amb aquest comunicat de la Generalitat l’Alcalde de Ripollet, Juan Parralejo i el director de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona), Carles Conill, queden en evidència després de posar en dubte l’estudi.

Els Ajuntaments ja han anunciat que demanaran nous estudis per tornar a analitzar els nivells de formaldehid. Aquest cas té molt en comú amb el de Can Planas a Cerdanyola, on sempre que hi ha hagut estudis que han dit que l’abocador desprenia productes altament contaminants, les administracions han encarregat estudis, adjudicats “a dit”, que desmentien els primers. Esperem que amb el cas Ecoparc no passi el mateix.

L’emissió de gasos i lixiviats de l’abocador Elena estan fora de control

L’Abocador Elena, que havia de ser un exemple a seguir en la gestió de residus de Catalunya, s’ha convertit en un greu problema pel medi natural de Cerdanyola i per la salut de les persones.

Dins de l’abocador Elena s’han anat depositant durant anys bales provinents d’ecoparcs (com el que està situat a Montcada). Ara, quan l’ecoparc està en la fase 2 de clausura, s’ha hagut d’aturar tot perquè s’han adonat que els agents contaminants estan descontrolats: contaminació d’aigües subterrànies amb lixiviats que sobrepassen el volum de les piscines, contaminació de l’aire amb gasos tòxics, enfonsament del sol a causa del pes de les bales d’ecoparc,…

Com sempre, parlar d’un abocador a Cerdanyola és parlar de Puigfel, i parlar de Puigfel és parlar d’incompliments: Puigfel tenia la llicència de l’abocador Elena caducada des de fa dos anys i està fent la clausura tres anys més tard del previst.
La relació entre els tumors i l’abocador descontrolat de Can Planas

L’últim Pla Director Urbanístic del Centre Direccional, realitzat sense cap mena de participació, ni comunicació, ni presència, ni informació a la ciutadania, contempla el dibuix de la nova ciutat del demà, una ciutat que s’aixecarà sobre tones de productes cancerígens fora de control. Des de què l’any 1995 es va tancar l’activitat en l’abocador de Can Planas no hi ha hagut mai una efectiva i real gestió post clausura per part de l’EMSHTR, l’ens de caire metropolità que gestionà l’abocador. Prova de la inexistència de controls són la surgència de lixiviats l’any 2004 i que fins no fa 3 anys que, arrel de la pressió ciutadana, no es va instal·lar un nou dipòsit de lixiviats per intentar controlar els líquids que s’estaven vertent al subsòl.

Montcada i Reixac, un altre vèrtex

Tal i com exposa un recent article a La Directa.cat, el rebuig de l'Ecoparc que afecta els veïns de Ripollet no només acaba dipositat a abocadors legals: "L'any 2004, a la zona de la Vallençana, hi havia una pedrera que va ser omplerta amb 84.000 tones de rebuig dels ecoparcs. Va ser una prova pilot, per veure si provocava problemes d'olors i filtracions i poder reaprofitar les 33 pedreres més que hi ha a l'AMB (...)"

També destaquen que l'entitat Màquia de Reixac recorda que els pous estan contaminats "perquè les bales de rebuig s'han filtrat” i denuncia que “el benefici d'aquesta operació se l'enduia l'Ajuntament de Badalona (1,5 euros per tona) perquè la pedrera està situada en territori badaloní, tot i que les conseqüències també afecten Montcada i Reixac”.

Per altra banda, ja des del 2008 la  Plataforma Antiincineració de Montcada i Reixac  denunciava que la Generalitat havia respost fins aleshores amb evasives i encobrint els efectes contaminants de la incineradora. Els veïns van rebre molt poca informació sobre la petició d'informació sobre els graus d’emissió que realitza la fàbrica de l’empresa Lafarge Cementos SA en aquesta població.

E febrer del 2011 es va iniciar una campanya per recaptar fons per presentar-se com a acusació particular en la denúncia per contaminació acústica contra la planta Lafarge. La querella havia estat interposada per la Fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme de Barcelona. En aquest procés la fiscalia va imputar  l'exalcalde socialista de Montcada, César Arrizabalaga (dimitit en saber-se esquitxat per la trama Pretòria); la regidora de Medi Ambient Eva Gonzalo i l'exdirector de la fàbrica de Lafarge a Montcada, Oswaldo Pereda.

Aquesta denúncia es va revestir de molta més gravetat el febrer del 2008, quan el web Montcada Confidencial va posar de relleu la relació de les conseqüències nefastes de la contaminació sobre la salut de les persones, especialment en el cas de Montcada i Reixac, afectada per la producció cimentera, industrial i de tractament dels residus. Diversos veïns de Montcada i Reixac afectats per la malaltia SSQM (Síndrome de Sensibilitat Química Múltiple) explicaven als mitjans els greuges d’aquesta malaltia provocada per la contaminació industrial sense escrúpuls.

Durant aquests anys s'ha denunciat la relació de l'emissió contaminant Síndrome de Sensibilitat Química Múltiple (SSQM) amb la incineradora, però també el perill de la malaltia de les "vaques boges", o encefalopatia espongiforme bovina, que podrien produir els contamiants a l'aire.