Si vols la pau, no matis el pensament lliure
08/01/2015 Carles Benítez

Per Carles Benítez Baudés, membre de l'equip de Llibertat.cat

Davant l’atemptat de l’islamisme fanàtic no podem deixar de recordar altre cop l’article que va escriure Carles Castellanos a la revista “Lletres de plom” l’any 2003 amb el títol “Pensament Materialista o Guerra Infinita” entre d’altres aspectes ressalta al final de l’escrit:

Si vols la pau, no matis el pensament lliure"

Des dels anys 70 del segle passat el capitalisme internacional no ha parat de treballar per a esborrar de la faç de la terra la resistència d’esquerra. Això és especialment cert al pròxim orient on la persecució dels corrents revolucionaris laics, des de Palestina a l’Iran, ha portat a substituir-los per ideologies fonamentalistes, amb la connivència i el suport coneguts dels EUA mateixos. Volent evitar la crítica al seu domini, l’altiu poder imperial ha desplaçat la confrontació al terreny dels referents religiosos, islàmic i judeocristià.

Una victòria capitalista que ha acabat essent, doncs, el seu fracàs, un fracàs que no es reconeixerà mai des dels rengles dels qui han estat els responsables d’aquests canvis. D’aquí la desorientació dels analistes occidentals davant la impossibilitat d’assenyalar una sortida que Occident mateix ha tancat i barrat de manera conscient des de fa temps.

Si es reconeix de manera prou generalitzada que el fons del conflicte són les desigualtats socials, no hauria de costar tant de constatar que ara s’està pagant el crim capitalista d’haver liquidat els moviments revolucionaris i d’haver llançat les masses desheretades en braços del fonamentalisme islamista. 

Estem convençuts que el capitalisme no renunciarà pas angelicalment a la seva autoreproducció i continuarà, per tant, perseguint el pensament crític i animant conseqüentment la involució ideològica. Continuarà propiciant així l’avanç del fonamentalisme de base religiosa arreu del món, tot soscavant el fonament mateix de la ideologia liberal que el va veure néixer.

Però això “és el seu problema”. La crítica d’esquerra hauria de ser, tanmateix, prou lúcida per a formular sense embuts l’evidència: que només l’extensió de la revolució social nascuda del pensament materialista podrà crear les bases per a una resolució duradora del conflicte. 

No es una qüestió de bona voluntat, és una qüestió de dinàmica social. Revolució social o involució ideològica. Pensament materialista o guerra infinita. Vet aquí la qüestió".

(llegiu l'article complet: “Pensament Materialista o Guerra Infinita”)