En una cara de la moneda -la més visible, la que llegim cada dia als diaris i veiem als informatius-, hi tenim les retallades antisocials, l’encariment de serveis bàsics, les mesures d’austeritat, la reducció de la despesa, les baixades dels sous dels treballadors, les consegüents protestes sindicals... A l’altra -més amagada, més opaca-, hi tenim l’eliminació de l’impost de successions, la reducció de l’impost de societats i de les rendes de capital, els augments de sou de càrrecs polítics, la corrupció, en Millet al carrer i el frau fiscal.

En una cara de la moneda...

El frau fiscal és una xacra per Catalunya. A través de paradisos fiscals, blanqueig de capitals i enginyeria comptable, el frau multiplica per sis les retallades aplicades i arriba als 16.000 milions d’euros. Això, davant dels 2.700 milions d'euros de la primera tisorada d'Artur Mas i els 860 milions que pretén estalviar amb la segona.

I és que a Catalunya no hi ha control ni real ni efectiu del frau fiscal. Prova d’això és que el frau fiscal català representa el 23% del Producte Interior Brut (PIB), mentre que la mitjana europea se situa en el 13%. 10 punts menys. Segons càlculs de la Intersindical-CSC, passar del 23% al 13% de frau fiscal suposaria per a Catalunya un ingrés de 7.000 milions d'euros. La Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) ho té clar: el frau fiscal català és el més alt de la Unió Europea.

D’altra banda, l'eliminació del dèficit fiscal, calculat en una mitjana anual, suposaria un ingrés de 13.832 milions d'euros.

Totes aquestes dades permeten concloure que només atacant el problema d'arrel seria possible reactivar l'economia i donar resposta a les necessitats socials. “El problema no és de deute o dèficit, el problema és d'economia real”, afirma la Intersindical-CSC.

Per la IAC, les polítiques del Govern de CiU “demostren clarament que la reducció del dèficit i l’equilibri pressupostari es vol aconseguir carregant el cost sobre els treballadors del sector públic i sobre el conjunt de la població amb menys ingressos, mentre es beneficia les rendes més altes”. I si CiU ha guanyat les eleccions és perquè anuncia les retallades “sense haver dit res durant tota la campanya electoral”, fet que “demostra una actitud antidemocràtica, un engany i una manca de respecte al conjunt de la ciutadania”.

I és que segons els sindicats, les mesures que permetrien superar la situació actual passen per la progressivitat fiscal, que pagui més qui més té per mitjà de l’impost de patrimoni, de l’impost de successions, fiscalitat de les SICAV o fiscalitat de les societats instrumentals. Les retallades als treballadors, alerten, aniran disminuint la despesa interna i aniran afeblint l’economia, els acomiadaments en el sector públic incrementaran l'atur i les progressives retallades salarials afectaran negativament el consum.

També la CUP denuncia la impunitat dels defraudadors: “Si realment volen racionalitzar que comencin per totes les despeses supèrflues i privilegis que tenen els polítics, racionalitzem les diputacions, racionalitzem els consells comarcals, racionalitzem les externalitzacions, racionalitzem el frau fiscal, racionalitzem la llei de patrimoni, racionalitzem els impostos aplicant una progressivitat severa a qui més té, racionalitzem la despesa militar, racionalitzem les despeses de la casa reial…".

"Volen un país privatitzat al servei de la burgesia i la banca", afirma la CUP, que aposta perquè la formació sigui de veritat “pionera en polítiques de defensa del sector públic, pionera en la defensa dels nostres treballadors i treballadores i pioners en pressionar a la Generalitat perquè es faci enrere i no apliqui més retallades". "Només així farem front a la crisi", diu, i fa una crida a la mobilització per aturar la nova onada de retallades socials i defensar els drets dels treballadors.

Així, un dels caps visibles de la formació, Jordi Navarro, regidor a l'Ajuntament de Girona i conseller al Consell Comarcal del Gironès, considera que "l'esquerra independentista, que és un moviment polític amb trajectòria històrica, té el deure i l'obligació moral d'impulsar un profund debat a l'entorn de dos conceptes que a priori s'han plantejat com a dissociats i com a antagònics", en referència al dèficit i l'evasió fiscal. En un article a Llibertat.cat, Navarro apunta que aquests dos conceptes han posat de manifest "una permanent dicotomia entre catalanisme i esquerra, entre nació i classe social, entre independentisme i lluita per la justícia social".

Per Navarro, el frau fiscal és "una pràctica delictiva que el catalanisme transversal practica amb impunitat i que ens aboca a una situació d'alarma social i d'insuficiència financera de les institucions que ens impedeix fer front a la greu situació derivada de la crisi". En aquest sentit, avisa que "des de l'esquerra independentista tenim la tasca ingent de relligar lluites i discursos, de conjuminar la qüestió nacional i la social i de fer-les indestriables". Així, assenyala que "no es pot justificar que des de l'imperi es perpetri un espoli fiscal sagnant ni es pot obviar que la burgesia local catalana cometi un robatori fiscal permanent".

A l’altra cara de la moneda....

Mentre la pobresa no para d'augmentar, les retallades del Govern contra les capes més vulnerables de la població (I, II, III)  ha fet caure els beneficiaris de la renda mínima d'inserció. No hi ha dades oficials ni generals –el Govern no en facilita- sobre les conseqüències del control que l'executiu d'Artur Mas ha aplicat contra els més febles, però un estudi de l'Assemblea de treballadores i treballadores de l'acció social (ASSACS) revela que, només a les comarques gironines, ha caigut un 33% el nombre de beneficiaris de l'ajut. I ho vincula directament al canvi de normativa introduït pel Govern a l'estiu.

Segons ASSACS, el 20% de les persones que han de percebre l'ajut no cobren des de fa mesos, una situació que no es produïa abans de l'estiu. L'estudi s'ha fet en base a 1.167 expedients facilitats per professionals.

L’associació va entrar fa unes setmanes al registre de la delegació del Govern un escrit adreçat al delegat territorial i a la defensora del poble (també es pot signar) per demanar que sigui declarat inconstitucional el decret del Govern que introdueix canvis en els criteris d'aplicació de la PIRMI. ASSACS considera que els canvis en la normativa vulneren drets fonamentals recollits en la Constitució.



Segons destaca l'estudi, si al juliol tenien constància de 1.167 expedients de PIRMI aprovada, a 1 de novembre aquesta dada va baixar un 33%, fins als 779 expedients. A més, hi ha un 20% de persones que pateixen mesos de retards en el cobrament i des de l’estiu no s’ha aprovat cap expedient nou en un context on no para d’augmentar la gent que necessitaria l’ajut.