Els manifestants han fet una crida a la defensa de l’ensenyament públic i animen diversos col·lectius a prendre-hi part: organitzacions ciutadanes, moviments socials, centres educatius, sindicats, associacions, municipis, intel·lectuals, estudiants, professorat, pares i mares i ciutadania en general.
L’objectiu és aturar l’actual política del departament d’Educació i començar una nova etapa en què l’ensenyament públic sigui la prioritat i s’hi posin tots els mitjans per augmentar-ne la qualitat i l’equitat, i garantir-ne el funcionament democràtic.
Aquesta setmana s'ha fer públic el resultat del referèndum organitzat pels sindicats als centres escolars en què preguntaven a la comunitat educativa si estaven d’acord amb les mesures de la Generalitat. Dels prop de 40.000 participants, més de 39.500 van votar en contra d’aquestes mesures, és a dir, el 99% dels consultats. Els sindicats s’han mostrat crítics amb l’anunci de reduir de nou a sis hores les destinades a tasques de coordinació de professorat als instituts.
Manifest social en defensa de l'ensenyament públic
L’educació és un dret universal i un bé públic al qual tota la ciutadania té dret a accedir i l’Administració té el deure de garantir en condicions de qualitat i d’igualtat. A més, hi ha consens en la nostra societat sobre el fet que l’educació, a més de ser una necessitat per al progrés social, és la condició per fer possible una societat cohesionada i justa i que perquè això sigui possible l’ensenyament públic ha de ser l’eix vertebrador de tot el sistema educatiu i ha de garantir la seva funció social d’ajudar a compensar desigualtats.L’ensenyament públic ha de garantir que totes les persones puguin estudiar i puguin aprendre i, a més, ha de ser democràtic i gratuït perquè no segregui les persones ni per classe social, ni per gènere, ni per llengua, ni per creences, ni per cultura.
No obstant, en aquests moments ens trobem en una greu situació de deteriorament de l’ensenyament públic, de la mà de la política educativa de l’actual conseller Maragall, que va justament en la direcció contrària: introducció de mecanismes de gestió privada, disminució de despeses i recursos per a l’ensenyament públic i, per tant, més desigualtat d’oportunitats per a l’alumnat i menys cohesió social per a Catalunya.A partir de l’aprovació de la nova Llei d’Educació de Catalunya (amb el rebuig majoritari del professorat i de bona part de la comunitat educativa) i amb l’argument de la crisi, estem assistint a un atac sistemàtic contra l’ensenyament públic: retallades de plantilles de professorat, massificació a les aules, substitucions no cobertes, tancament de grups de batxillerat en barris desafavorits, disminució de professionals en els centres -vetlladores, tècniques d’integració social, mediadors/es, traductors/es, etc.-, disminució de la plantilla dels serveis educatius (equips d’assessorament pedagògic, centres de recursos), disminució d’aules de d’acollida, i places públiques insuficients (amb grans llistes d’espera) de cicles formatius, d’educació de persones adultes i de llars d’infants.
Juntament amb la retallada de recursos, assistim també a un seguit de nous decrets que pretenen canviar l’organització democràtica i participativa dels centres per tal d’imposar un model de gestió que allunyi el professorat i la resta de la comunitat educativa de les decisions pedagògiques, organitzatives i de gestió econòmica dels centres públics i que de cap manera afavorirà la bona marxa dels centres educatius ni ajudarà a millorar la qualitat educativa.
Tot plegat, no solament ens està portant a un retrocés de l’ensenyament públic sinó també a un retrocés en les condicions laborals del professorat, al qual es fa responsable de les mancances i els errors de l’Administració educativa. Finalment es canvia, també sense consens, el calendari escolar, complicant encara més la difícil conciliació de la vida laboral i familiar, sobretot de les classes amb menys poder econòmic.Davant de tot això, EXIGIM AL GOVERN DE CATALUNYA:
• Que incrementi el pressupost per a les despeses de funcionament dels centres públics.
• Que incrementi les plantilles en base a les necessitats reals dels centres.
• Que no tanqui batxillerats ni cicles formatius públics.
• Que no suprimeixi professorat dels serveis educatius i dels CAEP.
• Que substitueixi des del primer dia el professorat de baixa.
• Que disminueixi el nombre d’alumnat per aula, sobretot en els centres que escolaritzen alumnat amb més dificultats.
• Que apliqui mesures contra la guetització de centres. Per una distribució no segregadora de l’alumnat.
• Que obri les portes del sistema a les persones que estan en atur. Més formació professional, formació bàsica per a persones adultes, més batxillerats i més universitat.
• Que aposti per l’ensenyament d’idiomes i l’alfabetització digital.
• Que aturi l’aplicació del nou calendari escolar.
• Que el desplegament de la LEC no desmunti l’escola pública, ni l’organització democràtica dels centres educatius. En aquest sentit demanem que aturi la publicació dels decrets sobre autonomia de centres i direccions i que s’obri una moratòria d’un any per a la seva negociació i el seu debat social.
EN DEFENSA DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC
ATUREM LA POLÍTICA EDUCATIVA D’AQUEST DEPARTAMENT
USTEC·STEs CCOO ASPEPC-SPS FETE-UGT CGT
Per saber-ne més:
Els representants dels sindicats d'ensenyament qualifiquen les
retallades de “mesures antisocials”
Mobilització en
contra de la retallada de plantilla al centres educatius del Principat
Mobilitzacions contra les polítiques d'ensenyament d'Ernest Maragall i Alejandro Font de Mora Llibertat.cat
Mobilitzacions en contra d'eliminar el batxillerat a cinc instituts de Barcelona Llibertat.cat
