Grècia

Vegem. Els banquers i altres especuladors de les finances van provocar, sense cap escrúpol, una forta desestabilització del sector financer, que es va estendre, com és lògic, per tot el món. Perquè els banquers dels EUA actuaven associats als d'altres països.

Quan els bancs comencen a perillar, els governs recorren a dels diners dels contribuents, és a dir, dels diners de tots, per salvar el cul als banquers. Aquests, utilitzant aquests diners públic, reflotar les seves entitats i tornen a repartir multimilionaris beneficis. Com abans. Com abans del de Lehman Brothers.

Mentrestant, l'atur s'estén per milions de llars com una taca d'oli, i la misèria recorre Europa, a més de força zones de la resta del món. Els bancs executen sistemàticament les hipoteques impagades i milions de famílies es veuen al carrer, sense feina i sense recursos per subsistir.

Per afrontar aquesta situació, molts governs agreugen el seu dèficit, fins que el pagament del deute es fa immanejable. És el resultat dels malbarataments dels temps de bonança i l'esclat de la gegantina estafa organitzada per banquers i altres especuladors.

I llavors, els governs, que amb els diners dels ciutadans han salvat als especuladors, que han tornat a repartir beneficis, imposen als ciutadans-una altra vegada-que paguin la nova factura de la gran festa d'aquests especuladors. Així funciona el sistema.

Per mantenir la situació, es parteix de la base-com una veritat sacrosasnta-que les coses són així, seran així i han de ser així. Es parteix de la base que no hi ha altra sortida i que els banquers, els bancs, els beneficis, els milionaris i el sistema són intocables.

En aquesta línia, s'ha convençut a l'opinió pública que el problema dels banquers i els milionaris és de tots i cal ajudar-los. I, tanmateix, el problema dels aturats i els pobres és dels aturats i els pobres. No dels banquers.

Però, tot i molts anys de docilitat, de servilisme i de adormiment, quan la fam i la misèria pressionen, apareix la desesperació, apareix la revolta, apareix la revolta. De moment, a Grècia.

Resulta que la gegantina estafa perpetrada pels banquers s'ha anat traduint, primer, en un gran engany a l'opinió pública mundial, i ara, en una presa de pèl autènticament còsmica, universal, global.

Per què cal col · lectivitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis? Per què els governs agafen els diners públics per donar als banquers i l'hi treuen als ciutadans? Per què el dèficit el financen els ciutadans amb la seva misèria i no els banquers?

No és cert que aquest sistema es intocable. De fet, hi ha alternatives. No és cert que les coses hagin de ser indefinidament com són ara. En realitat, aquestes estructures poden canviar. És fals que els banquers i els seus governs hagin enviar sempre sobre l'univers. Hi ha altres fórmules.

En qualsevol cas, és lògic, tremendament lògic, que passi el que està passant a Grècia. Després de tot, està passant poc. Molt poc. A Grècia i en moltes altres parts del món.

El més sorprenent és que només passi el que està passant, mentre es escanya econòmicament a milions de persones perquè uns quants segueixin amb els seus negocis. Cal lamentar les morts de Grècia. No obstant això ...