La crisi grega és la demostració en escala natural de la triple perillositat del Fons Monetari Internacional, la Unió Europea i els mercats financers.
El Banc Central
Europeu no està al servei de les poblacions europees sinó només al
servei dels bancs i dels organismes financers. Els mercats financers,
després d'haver provocat i precipitat la crisi grega, a través de les
agències de qualificació pagades pels grans bancs nord-americans, volen
obtenir encara més beneficis de les seves estratègies especulatives. I el
govern del PASOK (Moviment Socialista Panhel·lènic, liderat per Papandreu), la UE i l'FMI li serveixen en safata de
plata.
L'FMI, justament desprestigiat pels seus catastròfics "plans d'ajustament estructural", reapareix a la zona euro, després d'haver causat estralls en diversos països de l'est europeu. Ara utilitza els mateixos procediments que abans, adaptats als mateixos comanditaris: els mercats financers i les transnacionals. Avui com ahir, és la seva veritable naturalesa de bomber piròman que es revela sense embuts. La Unió Europea i la seva Comissió també es rendeix a la "competència lliure i no falsejada".
Darrere de la indústria financera hi ha les multinacionals de la indústria, del comerç i dels serveis. Si estigmatitzem amb tota justícia els fons especulatius, les agències de qualificació i la indústria financera, tampoc perdem de vista que és només l'arbre que impedeix veure el bosc.
Aquesta especulació desenfrenada que estrangula els pobres només és possible a causa de dues raons principals:
- Les successives desreglamentaciones dels mercats financers a partir dels anys vuitanta del segle passat.
- La decisió voluntària i conscient de
la gran patronal de dedicar els seus nous beneficis a l'especulació en
lloc de dedicar-los a la producció i l'ocupació.
Aquesta acumulació de nous beneficis té el seu origen en un nou repartiment de les riqueses a favor dels beneficis i en detriment de la part que correspon als assalariats. Aquesta part va disminuir en prop del 10% del PIB en 25 anys, en el conjunt dels països desenvolupats.
Aquesta orientació econòmica, liderada per la ideologia neoliberal, és la causa principal de la crisi econòmica i financera que patim actualment. Els diferents governs que, durant 30 anys, es van succeir a Grècia així com en altres països del Nord, té també una gran responsabilitat en l'augment del deute públic.
Les polítiques fiscals, que afavoreixen a les famílies més riques i les grans empreses (impost sobre la renda, el patrimoni i el de societats) van disminuir considerablement els ingressos pressupostaris i agreujar el dèficit públic, obligant els Estats a augmentar el seu endeutament. S'evita que paguin els responsables de la crisi i en canvi és al poble al qual es presenta el compte.
En el pla d'austeritat PASOK-UE-FMI imposat al poble grec hi ha només petites mesures, ineficaces, per establir un començament de justícia fiscal i no hi ha absolutament res per lluitar contra l'evasió fiscal dels beneficis de les grans empreses. Les «solucions» del PASOK, de la UE i de l'FMI precipiten a Grècia cap a un aprofundiment de la seva crisi. Una recessió mínima de 4 punts al PIB estava ja programada per al 2010.
Els petits artesans i comerciants, les petites empreses patiran una llarga sèrie de fallides i d'abandonament d'activitats. L'atur augmentarà enormement i les classes populars i mitjanes veuran com el seu nivell de vida caurà lliurement. Creixeran les desigualtats mentre els drets humans fonamentals (accés a l'energia, l'aigua, a la sanitat, a l'educació, etc.) estan amenaçats per la part més pobra de la població.
Mesures que amaga el pla d'austeritat:
- Congelació de salaris i pensions de la funció pública durant 5 anys.
- Supressió de l'equivalent a dos mesos de salari als funcionaris.
- Augment del tipus principal de l'IVA, que, després d'haver passat del 19 al 21%, ara serà del 23%. L'augment dels tipus reduïts seran del 5 al 5,5%, i del 10 al 11%.
- Els impostos sobre els combustibles, alcohol i tabac augmenten un 10% per segona vegada en un mes.
- Les jubilacions anticipades (degudes a condicion
s de treball
especialment dures) estaran prohibides abans dels 60 anys.
- L'edat legal per a la jubilació de les dones passa dels 60 als 65 anys, d'aquí a 2013.
- Per als homes, l'edat legal per a la jubilació dependrà de l'esperança de vida.
- Es necessitarà 40 anys de treball cotitzats (i no els 37 anys d'ara, a part dels anys d'estudi i atur) per obtenir la jubilació completa.
- Aquesta jubilació estarà calculada sobre el salari mitjà de la totalitat dels anys treballats, i no en funció de l'últim salari, com és fins ara (en general, una disminució de l'import percebut d'entre el 45 al 60%.).
- L'Estat reduirà les despeses de les seves funcions (salut, educació, etc.) en 1.500 milions d'euros.
- Les inversions públiques també seran reduïdes a 1.500 milions d'euros.
- És estable un nou salari mínim per als joves i els aturats de llarga durada (és a dir, l'equivalent al CPE rebutjat a França per la joventut i els sindicats).
Sotmesos al capital
- Els transports, l'energia i algunes professions reservades a l'Estat seran liberalitzades i obertes al sector privat (és a dir, privatitzacions).
- El sector financer (principalment els bancs) es beneficiarà d'un fons d'ajuda implementat amb l'ajuda del FMI i la Unió Europea.
- La flexibilitat en el treball serà reforçada.
- Es facilitarà l'acomiadament.
- L'economia grega quedarà sotmesa al control de l'FMI.
- Grècia no podrà devaluar la seva moneda, ni jugar amb els tipus d'interès.
- Tampoc podrà reestructura el deute, ja que les institucions financeres europees tenen 2 / 3 de la mateixa.
- Els bancs continuaran gaudint de préstecs del Banc Central Europeu a un tipus d'interès de l'1%, i així podran prestar aquests diners als Estats (mitjançant remuneració).
- Els països de la zona euro prestaran a Grècia entre 100.000
milions i 135.000 milions d'euros, com a ajud
a i aquest préstec haurà
de ser retornat en 3 anys, amb un tipus d'interès del 5% (aquest mateix
any haurà de tornar 45.000 milions d'euros).
Solucions alternatives
- El pagament del deute públic de Grècia ha de ser suspès immediatament i s'ha de dur a terme una auditoria pública per decidir sobre la legitimitat o il·legitimitat de l'esmentat deute.
- S'han de prendre mesures d'anul·lació i els beneficis financers del deute han gravar en origen, amb el tipus d'interès màxim de l'impost a la renda.
- S'han de prendre mesures fiscals, de manera immediata, per restablir la justícia fiscal i lluitar contra el frau. En aquest moment, segons els comptes del Tresor grec, els funcionaris (designats com a boc emissari) i els obrers declaren uns ingressos més grans que els professionals liberals (metges, farmacèutics, advocats) i fins i tot que els executius dels bancs. La quasi totalitat de les grans empreses declaren els seus beneficis en els països amb la fiscalitat més avantatjosa (especialment a Xipre) o els amaguen en els paradisos fiscals.
L'església ortodoxa continua beneficiant-se de unes exoneracions fiscals exorbitants sobre el patrimoni en general i sobre l'immobilària transformació social i econòmica. Hi ha diners a Grècia però no on el pla d'austeritat vol agafar-lo.
A tot arreu, a Grècia i també en els altres països europeus, la solidaritat amb la mobilització ha d'augmentar. Avui és Grècia però tots sabem que demà serà Portugal, Irlanda o l'Estat espanyol. Demà passat, tota la zona euro pot trontollar, inclosos els seus països més «rics».
El govern grec no fa cas del poble i aprova el pla d'austeritat
La revolta popular grega fascina l'Esquerra Independentista
Vídeos de la vaga general a Grècia
Vaga general: Comença la revolta popular a Grècia
Concentració
davant el consolat de Grècia a València
On era la majoria proletària l'1 de maig?
La UE i Grècia: Un lladre robant-ne un altre
Crònica de la manifestació en solidaritat amb Grècia
