El passeig reivindicatiu va estar ple de salutacions cordial d'amics com els cantautors Pau Alabajos i Cesk Freixas, que accedien d'immediat a ser fotografiats i la tornada no va estar menys gratificant i enriquidora, tornàvem també en tren, Toni Ten (vidrier i pintor benifaironer compromés amb la terra i la cultura) i el també pintor simater Salvador Diego (autor de tota l'iconografia emprada pels moviments contra l'alta tensió a les comarques del sud).Entre mig de les dues trobades, tot un seguint de gent jove i no tan jove desplaçats expressament per reclamar la catalanitat de la capital valenciana.
Ja al cadafal instal·lat a les
Torres de Serrans, un retrat de Toni Villasecusa, militant valencià de
Terra Lliure i caigut en combat ara fa 25 anys, presidia els parlaments
de l'acte polític. L'històric activista,Enric Tàrrega, encoratjava el
jovent a participar en la política activa i s'ha mostrat orgullós de
l'ampli relleu generacional a les comarques del sud, mentre Empar
Salvador, presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià,
afirmava que a València van fer construir les fosses comunes més grans
de tota Europa per tal de poder soterrar els milers de víctimes
provocades per les tropes franquistes en la seua entrada i posterior
període de repressió. El rotund missatge del jove 
sindicalista valencià
Gonçal Bravo, va cloure les intervencions en nom de la Campanya 300 anys
d'ocupació 300 anys de resistència denunciant la terrible situació a la
qual la irracionalitat capitalista ha conduit a les classes populars i
al país i assenyalant què la solució passa per superar el sistema actual
i construir una societat socialment justa, on la riquesa estiga
repartida i al servei de les necessitats de la població, finalment el
sindicalista repassava els mals que està fent l'ocupació espanyola
(detencions de Kàrim, els tretze de Gandia, els estudiants d'Aturem
Bolònia i tants altres coses), i dibuixant un proper futur pel nostre
poble, la nostra cultura i la nostra llengua, l'horitzó de la
independència dels Països Catalans.
Aquest any tornem-hi per
cridar ben fort ara més que mai SOM PAÏSOS CATALANS, per què ara més que
mai i malgrat tot SOM I SEREM.
