Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
George Frêche serà reelegit president de Consell Regional

Victòria de Georges Frêche a les eleccions de la Catalunya Nord. A la regió del Llenguadoc-Rosselló,  la llista no oficial del Partit Socialista ha obtingut la victòria, amb un 49,31% de les paperetes.

Els partits catalanistes han lamentat la victòria de George Frêche a les eleccions regionals per Llenguadoc-Rosselló.

22/03/2010 00:17 Política
 
Resultats
 
La llista de George Frêche guanya les eleccions regionals a Catalunya Nord amb el 49,31% del vots, en segon lloc, la llista d'UPM ha assolit el 30,7% i el Front Nacional ha obtingut el 19,99%dels sufragis.En aquesta segona volta l'abstenció s'ha situat en el 51,52%. 
 
El Front Nacional ha aconseguit el 19,9% dels sufragis expressats, aquest diumenge a la Catalunya del nord, en motiu de la segona volta de les eleccions regionals. El partit d'extrema dreta sembla aprofitar-se, sobretot en els municipis litorals de la plana del Rosselló, d'un fort impacte de les poblacions de gent gran, en situació balneària, ja que és la zona on ha tingut més vots.
 
El tàndem FN format per Louis Aliot, cap de llista nord-català, i France Jamet, cap de llista al Llenguadoc-Rosselló, ha obtingut el 22,90% a Perpinyà, el 28,93% al Barcarès, el 27% a Sant Llorenç de la Salanca, el 21,87 a Sant Pau de Fenollet i el 20,98% a Trasserra, millorant els seus resultats del primer torn.
 
El partit de Jean-Marie Le Pen, que guanya un càrrec, assolint 9 escons, al si de l'assemblea regional de Montpeller, reafirma així el seu propi secretari general, Louis Aliot, a Perpinyà, on pretén instal·lar-se físicament. El FN desitja així tornar-se a propulsar a la Catalunya del nord, on aquesta segona volta, que atorga el 49,31% a Georges Frêche i el 30,70% a la parella de la UMP formada per Jean Castex-Raymond Couderc, revela un atractiu per a les candidatures populistes.
 
 "Frêche no farà res per evitar la mort de la nostra llengua"
 
Els presidents de CDC i ERC a la Catalunya Nord coincideixen en afirmar que l'exsocialista no defensarà els interessos dels catalans del nord i que tampoc ho farà amb els drets culturals i lingüístics. El sistema electoral francès compta amb dues voltes. Per superar la primera, cal una representativitat mínima del 10% dels vots, uns valors que no van assumir cap dels dos partits catalanistes de la Catalunya del Nord, ERC i CDC.

En el primer cas, els republicans -que anaven a la mateixa llista que Europa Ecologia- es van quedar a la frontera del 10%, amb un 9,12% dels vots i CDC, que anava conjuntament amb el Partit Socialista, es va quedar amb un 7,7% dels vots.

La victòria de Frêche no ha agafat per sorpresa als presidents dels partits catalanistes. "Aquesta victòria torna a posar de manifest que el sistema clànic que domina el territori ha triomfat i fa que el combat sigui difícil", assumeix el president de CDC a la Catalunya Nord, Jordi Vera. Aquest partit només té quatre anys d'història a la Catalunya Nord i ha passat de l'1% de les primeres eleccions legislatives en què va participar al 7,7% d'aquestes regionals, a les quals hi ha anat de la mà del PS.

"Estem contents del nostre paper perquè anàvem sota el lema 'L'orgull de ser catalans' i hem aconseguit un bon resultat", recorda Vera que reconeix també que fer oposició segons el què marca la llei electoral francesa "és molt complicat".

Des d'ERC, el seu president a la Catalunya del Nord, Joan Ridaura, ha afirmat que els resultats de la primera volta ja van deixar clar que "no hi ha cap possibilitat de fer avançar una òptica de reconeixement nacional i social per aquest país" ja que cap de les opcions catalanistes va superar la primera volta.

Per Ridaura, Frêche ha reconegut que no esperen cap reconeixement per part de Frêche als drets dels catalans del nord. "Ha fet una forta inversió en favor de l'occità que ni molt menys ha estat equivalent pel català", ha declarat el líder republicà que afirma que Frêche "no farà absolutament res per evitar la lenta mort i degradació de la nostra llengua i cultura". "Així doncs, ens toca a nosaltres treballar per allò que ell no farà", ha declarat.

Qui és George Frêche?

Georges Frêche és un polític de  72 anys nascut a Tarn integrat al Partit Socialista francès fins l'any 2007. va ser expulsat del partit socialista per declaracions racistes i ara ha presentat una candidatura dissident per a les eleccions regionals que ha esta la més votada a la regió Llenguadoc-Rosselló i ha tombat la que encapçalava l'alcaldessa socialista de Montpeller, Hélène Mandroux.

Del 2004 al 2010 ha estat president del Consell Regional francès del Llenguador-Rosselló. El 14 es va  presentar per a renovar el càrrec com a cap de llista d'aquesta coalició; feta per a altres dissidents del Partit Socialista francès, juntament amb els partits Esquerra Diversa (DG), Partit Radical d'Esquerra (PRE) i Moviment Republicà i Ciutadà (MRC).

Com a president del Consell Regional, ha suprimit l'antic escut de la regió, que estava compost de la creu occitana i les quatre barres catalanes, i menysprea el català i l'occità, tractant-les de patuès. Ha estat diputat francès per a Erau (1973-1978, 1981-1993 i 1997-2002) i alcalde de Montpeller (1977-2004).

Per saber-ne més:
 
 
 
 
 
 
 
El director de Ràdio Arrels es presenta a les eleccions regionals amb "Europe Ecologie" 

 

 

Rànquings
  1. L'empresari gironí Josep Campmajó s'exilia arran del cas Tsunami
  2. Sant Jordi era guerrer...
  3. Alhora i la CUP
  4. Acte antirepressiu de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG)
  5. La “proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa”, del PP i VOX, empeny cap a la irlandització del valencià
  6. Ortésia Cabrera serà la cap de llista de les Terres de l'Ebre per la CUP
  7. La CUP–Defensem la Terra presenta la llista per les eleccions del 12 de maig per la demarcació de Girona, afirmant que surten a guanyar
  8. Agustí Barrera: "...el seu legalisme burocràtic no els va permetre entendre que una declaració d’independència és un acte revolucionari"
  9. «Saps què? Que llegint aquest tros de diari...»
  10. La FAVB diu no a la Fórmula 1 al passeig de Gràcia
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid