Documentació
Consideracions per Cecilia Vergnano
Per Manuel Delgado. Publicat al seu bloc el 26 de jul¡ol de 2010.
Cecilia:
M'agradaria explicar una cosa. Perdona si et sembla un rotllo, però és que em va deixar preocupat el que em vas dir com de passada fa uns dies ... No et nego que hi ha al nacionalisme conservador alguna analogia, però en el que et insistia és que el nacionalisme no és una unitat ideològic i que el nacionalisme "no és", "es fa servir". Aquí hi ha la qüestió, a Catalunya, per exemple, la tradició històrica ha vinculat intensament el catalanisme, fins i tot en les seves variants independentistes, amb l'esquerra revolucionària, i no ara, sinó des de la pròpia aparició dels partits i organitzacions marxista-leninistes en els anys 20.
Per Paul A. Baran. Traduït i publicat per La Fàbrica el 20 de juliol de 2010.
 Aquest text, Publicat a The Manchester School, el gener de 1952. posà potser per primera vegada sobre la taula algunes de les qüestions que avui dia l'esquerra dels països de la perifèria se segueix plantejant –o es torna a plantejar. Creiem que conserva prou interès per què La Fàbrica l'haguem traduït i el publiquem, coincidint enguany amb el centenari del naixement de l'autor.
Per Antonio Galeote. Publicat al seu bloc el 16 de juliol de 2010.
 La
polèmica provocada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre
l'Estatut de Catalunya ha provocat un clar desplaçament dels esquemes
nacionalistes catalans cap a zones més properes a l'independentisme.
Aquesta sentència ha deixat molt clar que l'encaix de Catalunya a
l'actual estructura territorial i jurídica espanyola és inviable. És a
dir, és inviable si entenem que a Catalunya hi ha un important impuls
identitari cap a la seva consideració com una nació.
|
Ens ha deixat Robert Avril, un incansable militant en defensa de la catalanitat del Nord de l'Albera
|
|
|
 Robert Avril va morir ahir al matí a Perpinyà d'una llarga malaltia.
Bezsonoff ha explica a VilaWeb: 'Robert Avril era un home alt, morè,
dentista de professió, que va crear fa més de vint anys Llibres del
Trabucaire. Aquesta editorial va contribuir a mostrar que el català
també es podia escriure i va permetre crear un planter d'escriptors
d'aquí. Ara, on realment va incidir decididament, tot creant un catàleg
de primer ordre, és en l'àmbit de la literatura occitana. Molts dels
autors que escrivíem en català vam acabar publicant en editorials de
Barcelona. Llibres del Trabucaire ha ajudat moltissim a la creació en
occità.'
Bezsonoff també recorda que ell i quatre escriptors més (Joan-Lluís
Lluís, Aleix Renyé, Gérard Jacquet, Michel Sargatal) a l'estil d'Ofèlia
Dracs, van publicar 'Perpinyhard' amb el pseudònim d'Emili Xatard. Una
novel·la negra amb sexe, crims, malifetes, on 'Perpinyà hi perd la seva
imatge amable per transformar-se en duríssima per no dir
sordidíssima…'. I recorda que el llibre més venut recentment d'aquesta
editorial, amb uns 15.000 exemplars, és ' Le petit dico d'aquí' de Gerard Jacquet.
L’editorial del Trabucaire va neixer a Perpinyà (Catalunya Nord)
a l’any 1985. La seva finalitat és l’edició, la promoció i la difusió
de literatura, recerca, història, creació artistica nord catalana
als Països Catalans i occitana a Occitania.
L'editorial té una certa idea de la cultura, a saber que la
cultura catalana que es produeix a la Catalunya nord (en català
i en francès) i la producció en occità ha de ser l'expressió dinàmica
d'un poble viu, i situar-se en un alt nivell de qualitat.
L 'editorial porta una gran atenció a la normalització de l'estatut
d'autor nord-català: aquest té la seva especificitat "del nord"
dins el conjunt dels autors catalans, i també com a autor d'expressió
catalana dins un espai d'expressió francesa. L'autor nord-català,
com l'autor occità no té fronteres, i ha de ser reconegut com a
català o occità i com a escriptor.
Des de fa quinze anys l'esperit de la casa és l'obertura amb tres
llengues, cadascuna ens permet de fer conèixer l'altre, llibres
bilïngues (català/rus), llibres en occità, una col.leció "cap al
sud", i una col.leció de sociologia que ens permetten de fer conèixer
la problèmatica del conjunt mediteràni. La riquesa de les nostres
cultures vé de l'intercanvi que ens cal afavori en contra els tinents
de l'exclusió, del replegament.
La qualitat del treball necessita una professionalització de l'activitat
editorial: tria de les obres, bona fabricació i impressió, distribució,
promoció. Es tractant les nostres llengues i cultures com a professionals,
siguent rigorosos sobre la qualitat i respectant els nostres objectius
que arribarem a una situació de "normalitat" cultural del català
a Catalunya nord , de l'occità a Occitània, i a ser unes eines eficaces
de desenvelopement.
Marie-Ange FALQUÈS
Robert AVRIL
Per saber-ne més:
|
|
L'Anàlisi
|
Eufòria o fàstic, el Mundial de Sud-Àfrica està provocant tota mena d'emocions arreu del món relacionades amb el món del futbol i amb les banderes que hi participen.
Des d'una òptica independentista revolucionària el fàstic neix en veure com els ocupants polítics del nostre país exhibeixen a bombo i plateret i sense enrojolar-se ni sentir cap mena de vergonya uns símbols imperialistes, tacats de sang -tal com apunta la imatge-, feixistes. Però independentment de que hi jugui la selecció enemiga, hem de rebutjar el Mundial de Sud-àfrica només per això, o hi ha més motius?
|
|
Llegeix més...
|
|
Entrevista
|
 Torrent
1982; naix una nova veu. Una veu que silencia el feixisme i les
injustícies, que encén la flama d'un poble i d'un País alienat,
maltractat i destruït. És la veu del canvi. La veu de la vida, de
l'amor, de la justícia, del País... És la veu de Pau Alabajos. Junt
a la veu, naix també una ment crítica i desperta, inquieta i
pensativa, una ment amb les idees clares per a les necessitats del
seu País. És una ment que sap fins on pot arribar i com s'han de
fer les coses. És una ment necessària per a viure, o més bé,
sobreviure en un País de lladres i especuladors. Una veu tendra i
fràgil que colpeja i trenca amb el silenci. Cançó d'autor barrejada
amb sensacions i idees innovadores.
(Entrevista realitzada per Nere Cabareda i Serrano)
|
|
Llegeix més...
|
|
Memòria històrica
Aquest article va ser publicat originalment a la revista Lluita
(portaveu d' IPC) del núm. 114 del desembre de 1984,
i reeditat fa pocs anys en versió digital per la web El
Talp. L'article recupera la figura del militant Jaume Compte i Canelles, que junt a Manuel Gonzàlez Alba van impusar el Partit Català Proletari ( PCP, anteriorment E stat Català-Partit Proletari, evolució marxista del tradicional Estat Català).
|
|
|
de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
