Documentació
Consideracions per Cecilia Vergnano
Per Manuel Delgado. Publicat al seu bloc el 26 de jul¡ol de 2010.
Cecilia:
M'agradaria explicar una cosa. Perdona si et sembla un rotllo, però és que em va deixar preocupat el que em vas dir com de passada fa uns dies ... No et nego que hi ha al nacionalisme conservador alguna analogia, però en el que et insistia és que el nacionalisme no és una unitat ideològic i que el nacionalisme "no és", "es fa servir". Aquí hi ha la qüestió, a Catalunya, per exemple, la tradició històrica ha vinculat intensament el catalanisme, fins i tot en les seves variants independentistes, amb l'esquerra revolucionària, i no ara, sinó des de la pròpia aparició dels partits i organitzacions marxista-leninistes en els anys 20.
Per Paul A. Baran. Traduït i publicat per La Fàbrica el 20 de juliol de 2010.
 Aquest text, Publicat a The Manchester School, el gener de 1952. posà potser per primera vegada sobre la taula algunes de les qüestions que avui dia l'esquerra dels països de la perifèria se segueix plantejant –o es torna a plantejar. Creiem que conserva prou interès per què La Fàbrica l'haguem traduït i el publiquem, coincidint enguany amb el centenari del naixement de l'autor.
Per Antonio Galeote. Publicat al seu bloc el 16 de juliol de 2010.
 La
polèmica provocada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre
l'Estatut de Catalunya ha provocat un clar desplaçament dels esquemes
nacionalistes catalans cap a zones més properes a l'independentisme.
Aquesta sentència ha deixat molt clar que l'encaix de Catalunya a
l'actual estructura territorial i jurídica espanyola és inviable. És a
dir, és inviable si entenem que a Catalunya hi ha un important impuls
identitari cap a la seva consideració com una nació.
|
El veïnat de Vallvidrera vota majoritàriament a favor d'independitzar-se de Barcelona
|
|
|
|
 Amb una participació del 38,75%, el veïnat de Vallvidrera-Las Planas ha votat majoritàriament independitzar-se de Barcelona amb un 96,5% dels vots. En contraun 1,16% i en blanc el 0,35%.
La pregunta que es feia a la consulta no vinculat era “Creieu que un govern des de la muntanya milloraria la gestió dels recursos i serveis de Collserola?”
Un total de 864 persones han emès el seu vot, de les quals 55 eren no residents, és a dir, de fora del barri de Vallvidrera-Les Planes. A favor de la independència de Barcelona s’han mostrat 851 votants, que representen el 98,5% de participació. L’1,16% de votants s’ha mostrat contrari a la pregunta de la consulta, l’equivalent a 10 vots, mentre que tres persones han votat en blanc, el 0,35% de participació.
Aquest matí, l'Associació de Veïns Mont d'Orsà de Vallvidrera havia organitzat la consulta popular sobre la independència del barri. L’horari de votació ha estat des de les 10 hores a les 15 hores a la plaça de Vallvidrera.
A la consulta podien votar els majors de 16 anys que tinguin la residència a Collserola, acreditant-ho mitjançant el DNI o un testimoni. Els no residents també han pogut votar, tot i que les seves votacions computaran a part.
El veïnat critica la gestió que es fa dels barris de muntanya de la ciutat i reclamen millores, sobretot en aparcament i pavimentació de carrers. Fa anys que es queixen d’una manca d’inversions públiques i d’un diàleg inexistent amb l’Ajuntament. Per aquest motius han decidit fer la consulta
|
|
L'Anàlisi
|
Eufòria o fàstic, el Mundial de Sud-Àfrica està provocant tota mena d'emocions arreu del món relacionades amb el món del futbol i amb les banderes que hi participen.
Des d'una òptica independentista revolucionària el fàstic neix en veure com els ocupants polítics del nostre país exhibeixen a bombo i plateret i sense enrojolar-se ni sentir cap mena de vergonya uns símbols imperialistes, tacats de sang -tal com apunta la imatge-, feixistes. Però independentment de que hi jugui la selecció enemiga, hem de rebutjar el Mundial de Sud-àfrica només per això, o hi ha més motius?
|
|
Llegeix més...
|
|
Entrevista
|
 Torrent
1982; naix una nova veu. Una veu que silencia el feixisme i les
injustícies, que encén la flama d'un poble i d'un País alienat,
maltractat i destruït. És la veu del canvi. La veu de la vida, de
l'amor, de la justícia, del País... És la veu de Pau Alabajos. Junt
a la veu, naix també una ment crítica i desperta, inquieta i
pensativa, una ment amb les idees clares per a les necessitats del
seu País. És una ment que sap fins on pot arribar i com s'han de
fer les coses. És una ment necessària per a viure, o més bé,
sobreviure en un País de lladres i especuladors. Una veu tendra i
fràgil que colpeja i trenca amb el silenci. Cançó d'autor barrejada
amb sensacions i idees innovadores.
(Entrevista realitzada per Nere Cabareda i Serrano)
|
|
Llegeix més...
|
|
Memòria històrica
Aquest article va ser publicat originalment a la revista Lluita
(portaveu d' IPC) del núm. 114 del desembre de 1984,
i reeditat fa pocs anys en versió digital per la web El
Talp. L'article recupera la figura del militant Jaume Compte i Canelles, que junt a Manuel Gonzàlez Alba van impusar el Partit Català Proletari ( PCP, anteriorment E stat Català-Partit Proletari, evolució marxista del tradicional Estat Català).
|
|
|
de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
