Enquesta

Creus que la proposta de Solidaritat Catalana arrelarà?
 

Documentació

Consideracions per Cecilia Vergnano

Per Manuel Delgado. Publicat al seu bloc el 26 de jul¡ol de 2010.

Cecilia:
M'agradaria explicar una cosa. Perdona si et sembla un rotllo, però és que em va deixar preocupat el que em vas dir com de passada fa uns dies ... No et nego que hi ha al nacionalisme conservador alguna analogia, però en el que et insistia és que el nacionalisme no és una unitat ideològic i que el nacionalisme "no és", "es fa servir". Aquí hi ha la qüestió, a Catalunya, per exemple, la tradició històrica ha vinculat intensament el catalanisme, fins i tot en les seves variants independentistes, amb l'esquerra revolucionària, i no ara, sinó des de la pròpia aparició dels partits i organitzacions marxista-leninistes en els anys 20.

Llegeix més...

Per Paul A. Baran. Traduït i publicat per La Fàbrica el 20 de juliol de 2010.

distribucioriquesa_almon1960Aquest text, Publicat  a The Manchester School, el gener de 1952. posà potser per primera vegada sobre la taula algunes de les qüestions que avui dia l'esquerra dels països de la perifèria se segueix plantejant –o es torna a plantejar. Creiem que conserva prou interès per què La Fàbrica l'haguem traduït i el publiquem, coincidint enguany amb el centenari del naixement de l'autor. 

Llegeix més...

Per Antonio Galeote. Publicat al seu bloc el 16 de juliol de 2010.

antonio_galeoteLa polèmica provocada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya ha provocat un clar desplaçament dels esquemes nacionalistes catalans cap a zones més properes a l'independentisme.

Aquesta sentència ha deixat molt clar que l'encaix de Catalunya a l'actual estructura territorial i jurídica espanyola és inviable. És a dir, és inviable si entenem que a Catalunya hi ha un important impuls identitari cap a la seva consideració com una nació.

Llegeix més...

Torre de Guaita

Manifestació Som una nació, nosaltres decidim! 
4786285366_340a0d26a2_z.jpg
Si el rei vol corona, corona li darem...
 
Participa-hi, envia'ns imatges sobre 'Manifestació Som una nació, nosaltres decidim!'.

Llistat de titulars





 

Presentació de l'Exposició permanent "Llibertat a cops de Falç" a Terra d'Escudella

PDF a/e
Cultura | 12/03/2010 | Comparteix: Facebook Twitter La Tafanera INDP Catosfera Google Buzz

novetat_expo_permanent_ok El proper 12 d'abril a les 19.30 h al menjador interior del restaurant Terra d'Escudella al barri de Sants de Barcelona s'inaugurarà l'exposició permanen. L'acte comptarà amb la presència dels impulsors de l'exposició i de l'historiador Agustí barrera.
Una exposició que omplirà de vida les parets del menjador interior. Es tracta de la feina de recerca duta a terma durant més de quatre anys per l'equip fundador del Terra d'Escudella, amb la col·laboració imprescindible d'una dissenyadora professional, l'Helena.

La força del nostre poble


La força d’un poble es manifesta a través de la seva inquietud per transformar la realitat que l’envolta: canviar les seves condicions de vida, lluitar per la seva llibertat, denunciar les injustícies... De reaccionar, al capdavall, davant els atacs a la integritat física, cultural o econòmica dels membres que el formen.

L’exposició us convida a passejar per alguns dels moments més significatius d’aquesta resistència; una resistència a vegades violenta i destructiva, altres vegades constructiva, creativa, subtil. Però sempre, sempre, combativa. El caràcter transformador, ferm i inquiet de les classes populars catalanes queda ben demostrat amb aquest treball de recerca.

Caràcter que, actualment, corre el perill de perdre's en l'oblit, extrem desitjat amb delit pels estats invasors i la dreta autòctona, regionalista i nacionalista. El marc geogràfic comprèn els quatre grans territoris de parla catalana que conformen els Països Catalans (el Principat, el País Valencià, les Illes i la Catalunya Nord), autèntic bressol de lluites populars. Unes terres que els avatars de la història han disgregat sota diverses unitats administratives (estats, comunitats autònomes...), però que tenen, indubtablement, una sèrie de trets culturals, lingüístics, econòmics i polítics comuns.

Viatge a través del temps

Aquest viatge per les revoltes i els moviments populars catalans pren com a punt de partida l’Edat Mitjana, època en què la pagesia vivia en un règim gairebé esclavista sota el poder feudal. Avança en el temps a través de l’Edat Moderna, sense abandonar els esclats de rebel·lia en un món encara eminentment agrari i els aixecaments contra les exigències d’unes guerres que utilitzaven el poble com un peó en un joc d’escacs. I arriba finalment a l’època contemporània, una fase de la història complexa i rica en expressions populars de resistència: des de les revoltes de subsistència, fins a la revolució del 36 i la lluita antifranquista, passant per les fites aconseguides pel moviment obrer i l’incipient independentisme català.

La història amagada


Aquesta és una història d’històries, on els protagonistes no són monarques, clergues, mercenaris o empresaris, sinó camperols, obrers, menestrals, dones, petits comerciants. La majoria d’ells, personatges anònims, però tots pertanyents a les classes populars catalanes, autèntic agent secular de progrés social el paper de les quals sovint ha estat oblidat (quan no intencionadament bandejat) per la historiografia oficial. Protagonistes sense rostre, sense retrats que reflecteixin les seves faccions, sense panegírics que lloïn les seves gestes, sense una hagiografia que exalti les seves trajectòries. Aquesta exposició neix d’aquestes mancances, com a homenatge orgullós d’un passat, com a recuperació històrica en present i com a compromís de futur. 

 
Imatge petita dels Països Catalans

L'Anàlisi

L'Anàlisi: Quins motius tenim per rebutjar el Mundial de Sud-àfrica?
sientelaroja

Eufòria o fàstic, el Mundial de Sud-Àfrica està provocant tota mena d'emocions arreu del món relacionades amb el món del futbol i amb les banderes que hi participen.

Des d'una òptica independentista revolucionària el fàstic neix en veure com els ocupants polítics del nostre país exhibeixen a bombo i plateret i sense enrojolar-se ni sentir cap mena de vergonya uns símbols imperialistes, tacats de sang -tal com apunta la imatge-, feixistes. Però independentment de que hi jugui la selecció enemiga, hem de rebutjar el Mundial de Sud-àfrica només per això, o hi ha més motius?

Llegeix més...
 

Entrevista

Pau Alabajos: "Tenim com un prejudici, que és que la música en català és només d'autoconsum"

paualabajosTorrent 1982; naix una nova veu. Una veu que silencia el feixisme i les injustícies, que encén la flama d'un poble i d'un País alienat, maltractat i destruït. És la veu del canvi. La veu de la vida, de l'amor, de la justícia, del País... És la veu de Pau Alabajos. Junt a la veu, naix també una ment crítica i desperta, inquieta i pensativa, una ment amb les idees clares per a les necessitats del seu País. És una ment que sap fins on pot arribar i com s'han de fer les coses. És una ment necessària per a viure, o més bé, sobreviure en un País de lladres i especuladors. Una veu tendra i fràgil que colpeja i trenca amb el silenci. Cançó d'autor barrejada amb sensacions i idees innovadores.

(Entrevista realitzada per Nere Cabareda i Serrano)

Llegeix més...
 

Memòria històrica

Jaume Compte: d’Estat Català al Partit Català Proletari
jaume_compte
Aquest article va ser publicat originalment a la revista Lluita (portaveu d'IPC) del núm. 114 del desembre de 1984,  i reeditat fa pocs anys en versió digital per la web El Talp. L'article recupera la figura del militant  Jaume Compte i Canelles, que junt a Manuel Gonzàlez Alba van impusar el Partit Català Proletari (PCP, anteriorment Estat Català-Partit Proletari, evolució marxista del tradicional Estat Català).
 

Sindicació